IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Els investigadors temen retallades en recerca si només se centren els diners en el coronavirus

Investigadors aproven que la crisi sanitària hagi accelerat alguns processos però alerten que no es pot perdre rigor

Anlàlisi de mostres de SARS-COV2 en un laboratori
Investigadors aproven que la crisi sanitària hagi accelerat alguns processos però alerten que no es pot perdre rigor | EFE

La ciència és més visible amb la Covid-19; segurament és més ràpida i està molt més interpel·lada. Directors de centres catalans consultats per l'ACN sobre com és fer recerca en la pandèmia valoren que s'hagin buscat respostes en la ciència des del primer moment però reclamen que aquesta aposta no es limiti a trobar una solució a la Covid-19 sinó que sigui estratègica. 

Amb més o menys dificultats, els investigadors han pogut posar al dia els projectes aturats pel confinament, però temen una reducció dels fons per investigar en altres malalties en els mesos vinents per part d'organismes públics i de les donacions privades. També veuen de bon ull que s'accelerin alguns processos, però alerten que «no es pot perdre el rigor pel camí».

Els projectes que estaven en marxa abans del coronavirus s'han pogut recuperar en els centres de recerca consultats per l'ACN, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) - Hospital Clínic; el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO); l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les solucions han estat diferents, això sí; en alguns casos, les entitats finançadores han permès allargar els projectes per l'aturada del confinament i en altres, no.

Gran preocupació pel finançament 

Per a alguns directors d'aquests centres, una de les preocupacions és el finançament de la recerca a partir d'ara. «Ens preocupa que àrees d'altres malalties puguin rebre menys fons. Hem fet articles de posicionament precisament per recordar que les altres malalties continuen existint», explica el director del VHIO, el doctor Josep Tabernero, que recorda que, en la crisi de l'Ebola, la Unió Europea va destinar-hi recursos fixats per a altres àrees i que el retorn després va ser parcial. «S'ha d'investigar la Covid-19 sense oblidar la mortalitat d'altres malalties. Seria un problema greu que reduíssim un finançament que quasi sempre és escàs», adverteix.

El director de l'IDIBAPS, el doctor Elías Campo, comparteix aquesta preocupació. Indica que les inversions d'agents finançadors com són la Generalitat, l'Institut de Salut Carlos III o el Consell Europeu han estat molt importants per a la recerca de la Covid-19 i espera que no es treguin diners d'altres partides. En aquest sentit, destaca l'anunci d'Europa de retallar el pressupost del programa científic i tem que s'acabi executant i que, a més, es reprodueixi dins dels estats. «La preocupació és important, i paradoxal. L'única manera de sortir de la pandèmia és invertir en recerca però això no canvia que altres malalties siguin les principals causes de mort de la nostra societat», assenyala.

El director de l'IDIBELL, el doctor Gabriel Capellà, confia que almenys «no es vagi enrere» en la inversió en recerca i no es produeixin retallades com les de fa una dècada. «Més que una mirada optimista, tinc una mirada exigent. Si la societat d'avui ha vist que desatendre algunes polítiques sanitàries i de coneixement té impacte, crec que m'ho he de mirar en positiu i pensar que els fons per a aquesta pandèmia no aniran tots a càrrec d'altres prioritats. Ho hem d'exigir i ho batallarem», assegura.

El doctor Capellà espera que aquesta resposta «en calent» de buscar en la ciència tingui «continuïtat» i demana que l'aposta per la recerca «no només sigui important, sinó estratègica». Per la seva banda, el doctor Tabernero creu que és el moment per repensar la inversió en recerca i que sigui un «motor econòmic». En altres països, la transferència de coneixement, per exemple a través de patents, medicaments o tècniques diagnòstiques, és «un motor important de les economies», recalca.

Als científics, també els preocupa que es redueixin les donacions privades i de la societat civil, per com es pot veure afectada per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia.

Rigor per evitar ombres

«La crisi ha projectat més llum sobre la ciència en general. Això és una bona notícia per donar-nos visibilitat, però pot ser una arma de doble tall, ja que l'interès desmesurat ha saturat i confós l'opinió pública», sospesa el director del CRG, Luis Serrano, que afegeix: «Ho veiem en la proliferació de teories conspiranoiques sense cap base ni cap lògica interna». «El diàleg entre el coneixement científic, la política científica i la societat és complex i malgrat que la temptació siguin les respostes simples, el primer que s'ha de fer per resoldre un problema és reconèixer-ne la complexitat», reflexiona el director de l'IDIBELL.

Els científics insisteixen en el rigor, sobretot davant de la voràgine per trobar respostes a la Covid-19, com tractaments o vacunes. Tots veuen bé que es puguin accelerar alguns processos, bàsicament administratius, i aplaudeixen la capacitat dels organismes finançadors per mobilitzar en temps rècord diners per a la recerca, però alerten dels riscos de voler anar massa ràpid en l'adjudicació de fons i, especialment, en la validació i comunicació dels resultats. «Es posa molt el focus en la vacuna. Si anem a tota velocitat i ens estrallem, els antivacunes es posaran les botes», alerta el director de l'IDIBELL, que afegeix: «Deixar-nos el rigor pel camí seria un terrible efecte secundari de la Covid-19».

Durant aquests mesos s'han publicat articles en revistes científiques molt prestigioses abans que es completessin els processos de revisió tradicionals i després s'han hagut de retractar, com va ser el cas de 'The Lancet', entre altres. «Si podem limitar els tràmits administratius, molt millor, però sense perdre el rigor. El coneixement científic ha de passar per un procediment d'avaluació d'organismes independents de diversos graons», subratlla el director del VHIO. «Aquesta crisi ha posat de manifest que de vegades ni els mateixos científics ni els mitjans de comunicació han seguit tots els protocols de rigor que requereix la comunicació de la ciència», apunta el director de l'IDIBAPS.

Col·laboració i competència

La Covid-19 ha accelerat una col·laboració internacional que, de tota manera, ja fa anys que és una de les principals característiques de la ciència actual. Moltes convocatòries exigeixen actualment la col·laboració entre centres de diferents països. «Abans les beques eren nominals o institucionals i ara els grans projectes són multiinstitucionals», ressalta el doctor Tabernero. «La ciència és una paradoxa de col·laboracions i competitivitat. Els problemes són tan complexos, que la col·laboració multidisciplinària és absolutament necessària, però també hi ha una gran competitivitat per aconseguir resultats i fons», contraposa el director de l'IDIBAPS.

Capacitat de mobilització davant de la Covid-19

Els responsables dels centres valoren que la ciència sigui des de l'inici part de l'estratègia davant de l'emergència de la Covid-19. «Hem estat capaços de tenir una cultura científica i adonar-nos que tenim infraestructures preparades i un sistema de recerca madur», destaca el director de l'IDIBELL, centre que té més de 70 projectes relacionats amb la Covid-19. «Estic impressionat de la força i intensitat dels investigadors», elogia.

«La mobilització de la comunitat científica de tots els hospitals i centres de recerca és brutal. Els investigadors tenen una gran capacitat per generar idees i buscar finançament», coincideix el director de l'IDIBAPS sobre els 235 projectes relacionats amb la Covid-19 que s'han posat en marxa al centre només en sis mesos. També destaquen la sensibilitat de la societat civil, ja que han rebut molt suport a través de donacions.

Distància als laboratoris, més teletreball i esforç dels investigadors

El confinament va paralitzar alguns projectes, ja sigui per una disminució dels pacients que participen en assaigs clínics com per l'estat d'alarma. Sí que van continuar aquells projectes que no es podien aturar, com alguns que estaven testant en models animals. El que també va passar és que alguns investigadors amb especialitats mèdiques van incorporar-se als hospitals durant l'impacte més virulent de la pandèmia i després es van reincorporar al lloc inicial, indica el doctor Campo, que destaca l'agilitat amb què es van fer aquests canvis.

Tot i aquesta aturada, els grups de recerca han fet un gran esforç per posar els projectes al dia. Per exemple, els investigadors del VHIO van recuperar pràcticament tota l'activitat en recerca clínica a finals d'abril i, segons l'estadística semestral, el nombre de pacients que havien participat en estudis a finals de juny era superior al de l'any passat. Al CRG, tot i que alguns projectes han patit retards, en general estan al dia. El CRG ha tingut una venda externa de serveis cientificotècnics menor per la seva paralització durant uns mesos i això té un impacte econòmic, però esperen poder recuperar vendes finals a finals d'any.

Els protocols de seguretat per evitar contagis als centres han fet reorganitzar els grups per no coincidir tots els investigadors i això comporta algunes limitacions, sobretot en els projectes on es necessiten moltes mans. Per exemple, a les sales de cultius, no es poden ocupar totes les posicions de manera simultània. També s'ha promogut el teletreball en feines on és possible, com l'anàlisi de dades, redacció d'articles o les tasques administratives, mentre que hi ha grups que, davant de la incertesa que dibuixa l'evolució de la pandèmia, estan aprofitant ara per generar moltes dades al laboratori.


Comentaris

envia el comentari