Irene, una jove de 14 anys, té covid persistent, i és que es va contagiar d'aquesta malaltia a la fi de setembre juntament amb la seva mare. Després d'estar dues setmanes malalta amb símptomes lleus, la malaltia va començar a remetre en la mare. La filla continuava tenint sensació de fatiga i maldecaps, a més, per descomptat de continuar donant positiu en les PCR que des del centre mèdic li continuaven fent. «No podia fer vida normal, estava sempre molt cansada i vaig deixar d'anar a l'institut», explica Irene.
Amb només 14 anys, la jove valenciana de la ciutat de Requena (València) porta ja uns mesos arrossegant les seqüeles que li ha desencadenat el coronavirus en la seva salut, «En classe em costa concentrar-me i he hagut de deixar de fer ballet perquè em canso i em fa bastant de mal», comenta.
«Intento fer vida normal, però el dolor m'ho impedeix»
I és que tal com explica la jove, els símptomes li arriben a «onades», alguna cosa que li atabala bastant, ja que, en les diferents visites que fa a l'hospital, els metges no detecten res en les proves que li fan, i al principi assenyalaven que podia ser un tipus de resposta psicològica a la malaltia. «La gent no ho entén, ella està malament, no és que exageri els dolors», assegura Mercedes, mare d'Irene.
El cas de la de València va ser un dels primers casos de covid entre adolescents. «No se sabia res. Però van començar a aparèixer més afectats entre adults, també entre gent de la seva edat i ja llavors li van diagnosticar Covid persistent», explica la seva mare Mercedes.
Sense un tractament eficaç de moment i amb el diagnòstic donat per part dels sanitaris corresponents, la jove tracta de recuperar la seva vida, encara que en els últims dies han aparegut per primera vegada les enrampades musculars. «No saben el que et passa i no poden fer res. Només em donen uns compostos de medicina natural per a millorar el meu sistema immunitari», lamenta.
El virus de manera persistent entre els 12 i els 16 anys
Encara no existeixen xifres definitives, però és una realitat que en aquests dies els mateixos pediatres reconeixen que cada vegada es detecten més casos de coronavirus persistent en menors d'entre 12 i 16 anys. «Malgrat haver passat setmanes o mesos, persisteixen en el temps símptomes com a cefalees, dolors musculars, problemes de somni o irritabilitat», comenta Fernando García, president de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària.
Aquest tipus de malaltia requereix en qualsevol cas d'un tractament multidisciplinari que, a més d'analgèsics com a afegit, requereix en molts pacients l'atenció psicològica i fisioterapèutica. «Afecta al rendiment escolar i a les relacions amb els seus companys, generant problemes en el col·legi. També han d'acudir al fisioterapeuta per a mitigar els dolors musculars», assegura el pediatre.
Si fem referència a les mateixes seqüeles desencadenants d'aquesta mena de malaltia, segons l'opinió d'experts especialitzats en això, aquestes no estan relacionades directament amb la virulència de la Covid-19, ja que hi ha joves que les sofreixen malgrat haver estat contagiats i ser asimptomàtics al virus o haver passat la malaltia amb molèsties molt lleus. «Afortunadament no hi ha tants casos com en adults, però tenim el mateix problema, no podem tractar-la com voldríem. Al final, és el temps el que el cura», assenyala García.
D'altra banda, els afectats, que comencen formar part d'associacions, reclamen la creació d'unitats de seguiment pediàtric. «Entenem que és una malaltia nova, que no hi ha cura, però demanem que hi hagi empatia i un acompanyament als pacients», afirma Mercedes.