Males notícies pel Santander, BBVA i la resta de grans bancs espanyols. El Govern ja els ha comunicat quines són les intencions de futur. I les decisions que tenen previst adoptar no resulten del gust del sector.
La vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, va amenaçar de fer permanent 'el gran impost' a la banca. S'havia aprovat amb la intenció que fos una cosa excepcional dels anys 2023 i 2024. Però les condicions econòmiques de les entitats conviden a allargar-lo de manera indefinida.
«No tenen problemes a pagar-ho amb els beneficis que obtenen», va deixar anar la responsable d'aquesta cartera. L'escenari escolit per anunciar això no va ser qualsevol. Va ser durant la inauguració dels Cursos d'Estiu a Santander, que tenen el patrocini del BBVA.
En aquest acte hi va ser Carlos Torres, el màxim executiu de l'entitat financera. Està previst que durant les jornades que se celebrin aquests dies també hi intervinguin els responsables del Sabadell i de CaixaBank, entre d'altres.
Calviño va insistir que la banca pot «seguir prestant a l'economia». Això només va dir uns segons després d'escoltar la crítica de Torres. Segons la seva opinió, aquest gravamen suposava una «aturada», que impedia la dinamització econòmica del país. Ha indicat que «seria una mala idea» fer-ho permanent en el cas que continuessin al Govern després de les pròximes eleccions.
El preu que ha d'assumir la banca
Santander, BBVA, Sabadell, CaixaBank, Unicaja i Bankinter van assumir als comptes del primer trimestre una factura de 1120 milions. Seria un 16 % dels guanys aconseguits sense tenir en consideració el nou impost. En realitat suposa al voltant del 4,8 % dels ingressos típics del negoci i les comissions a Espanya, recull el diari Vozpopuli.
La mateixa ministra d'Economia es va encarregar de confirmar que a finals de l'any que ve estudiaran la possibilitat d'ampliar aquest gravamen. En principi s'aplicaria l'any 2023 i l'any 2024, però en vista dels bons resultats de la banca no es descarta fer-ho permanent.
Calviño també s'ha referit als arguments que ofereixen els bancs per endarrerir l'abonament dels dipòsits. Li va recordar al màxim responsable del BBVA que «tu mateix has parlat que el sector està sa i un excés de liquiditat».
Al Govern també hi ha un cert malestar amb l'actitud adoptada per les grans entitats financeres. De moment, no han mogut fitxa per remunerar el passiu dels seus clients. La vicepresidenta va reclamar al BBVA, Santander i CaixaBank pagar els interessos de manera «adequada».
El Govern demana explicacions
La pujada de tipus del Banc Central Europeu no s'ha deixat notar a la butxaca dels petits estalviadors. L'organisme els va elevar la setmana passada per vuitena vegada consecutiva, portant el preu dels diners fins al 4%.
La seva presidenta, Christine Lagarde, ja va avançar que hi haurà un nou creixement al juliol, sense descartar que també l'ampliïn al setembre. En el seu intent per contenir la inflació, va assegurar que continuarien sent molt restrictius amb les polítiques. Duraran el «temps necessari» fins a aconseguir l'objectiu desitjat.
Poques setmanes abans que se celebrin les eleccions generals, el Govern torna a mostrar-se especialment crític amb la banca. Està previst que a finals d'aquest mes es produeixi una reunió de Calviño amb les patronals del sector. Sobre la taula hi ha diversos assumptes.
Hauran de valorar el pacte hipotecari, però també serà una bona oportunitat per sol·licitar explicacions als bancs. Sobretot pel retard de la remuneració del producte convencional d'estalvi. Estimen que aquesta pujada dels tipus no ha arribat als particulars.
Algunes entitats, sobretot les que operen telemàticament, sí que han engegat campanyes agressives amb propostes de fins al 3,5%. Però els grans, de moment, no tenen previst millorar-ne les condicions.