Joan Ollé ho ha tornat a fer. El director de teatre ha atacat durament l'independentisme, incloent-hi Puigdemont, el seu advocat i els més de 10 mil manifestants que es van desplaçar a Estrasburg per donar suport a l'expresident de la Generalitat. Ollé no té cap problema en mostrar, públicament, les seves discrepàncies amb els seguidors del «procés català» i aquesta setmana ha decidit dedicar el seu article de 'El Periódico' a un text irònic en contra d'aquests. Es titula «Tintín a Alsacia», com anomena a Puigdemont.
«Trobo genial que el molt murri d'en Puigdemont tornés a defraudar a la seva clientela desplaçada fins a Estraburg -que sempre el comprèn- argumentant que podria enxampar-li la molt 'borrellesca' gendarmeria francesa», afirma el dramaturg, mentre recorda els fets del 2017: «Em va semblar perfecte que, acabada de proclamar la seva república en divendres, Puigdemont convoqués als 'consellers' el dilluns als seus despatxos mentre ell ja estava a Brussel·les veient jugar al Girona per la tele», ironitza.
«No practiquen la democràcia que exigeixen»
D'aquesta manera, segons Ollé, la suma d'aquests fets el converteix en un personatge amb una condició de «mentider», que «s'acull a la condició d'heroi mentre anava empaquetant camises, corbates i gavanys d'hivern per a la seva fugida a Ítaca». Però Ollé no només té paraules per l'expresident, sinó que també aprofita el seu article setmanal per atacar directament al seu advocat, Boye, i a tots els independentistes, els quals «no practiquen la democràcia que exigeixen» i se senten «superiors».
«Tant de bo que les mil argúcies de Boye -ratolí furgant entre els forats del gruyère-, així com els multitudinaris romiatges posconvergents als sants llocs, puguin contribuir a corregir allò que necessita ser corregit a Espanya i a Europa; però, encara així, em costaria felicitar aquest col·lectiu religiosament orgullós de representar el més millor de la Catalunya autèntica, i, en conseqüència, a sentir-se moralment superiors a la meitat més un dels seus compatriotes, lletja paraula», narra.
En definitiva, es tracta d'un text ple d'ironia i atacs a l'independentisme i als seus líders, els quals «si un mal dia el diable es creués en el seu camí sembrant alguna ombra de dubte raonable en les seves ànimes grogues, correrien a endollar TV3 per a afegir combustible i... tornarien a fer-ho», conclou.