Monsenyor Joan Planellas ja és oficialment arquebisbe de Tarragona, un mes després que es conegués el seu nomenament. Monsenyor Planellas ha pres possessió de la càtedra de Sant Fructuós pocs minuts després de dos quarts d'una del migdia d'aquest dissabte, vuit de juny. Els fidels assistents han esclatat en aplaudiments, Tarragona ja compta, des d'aquest mateix instant, amb successor de Jaume Pujol, qui ha adquirit la condició d'arquebisbe emèrit de la diòcesi tarraconense.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La cerimònia, de tres hores de duració, ha estat estructurada en quatre parts: primer, la rebuda, amb les portes de la catedral obertes de bat a bat, portes que només s'obre en ocasions molt especials; els ritus inicials; l'ordenació; l'eucaristia i els ritus conclusius. Un cop a l'entrada de la seu metropolitana de l'església tarragonina, on ha sigut rebut pels membres del Capítol de la catedral, Joan Planellas, acompanyat per tots els bisbes catalans, i amb la presència d'algunes de les primeres espases polítiques i socials de l'àrea metropolitana, ha visitat la tomba de Sant Fructuós.
El clergue gironí, que arriba a Tarragona amb una polèmica amb el conegut autor teatral Albert Boadella, ha jurat «defensar la dignitat de primat de les Espanyes que honora i distingeix aquesta seu». L'ordenació episcopal i presa de possessió canònica de monsenyor Joan Planellas ha sigut presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.
Monsenyor Pujol, emocionat; el cardenal Omella, recorda a «Arriba y Castro»
La mitra de Pont i Gol
Joan Planellas ha deixat clar que el seu referent està ben allunyat d'Arriba y Castro explicant, durant la seva al·locució final, que la mitra que li havia estat posada en el moment de l'ordenació «és la mitra del gran arquebisbe d'aquesta seu Josep Pont i Gol». També ha recuperat, com a referent pel seu ministeri, a un altre nom històric de l'església en aquestes contrades, Vidal i Barraquer. «Voldria exercir el meu ministeri a la llum i amb la lucidesa clarivident del cardenal Vidal i Barraquer a l'hora d'acarar moments difícils».
Monsenyor Planellas ha demanat, en un gest cap al seu antecessor, «exercir el meu ministeri gaudint part de l'extraordinària bondat de l'arquebisbe Jaume». Escoltaven el discurs, atentament, de les primeres files de l'atri central de la catedral, el president sortint de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el batlle reusenc, Carles Pellicer; el primer edil de Montblanc, Josep Andreu; i l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, així com representants de les forces i cossos de seguretat, i de les administracions presents al territori.
Joan Planellas ha arribat a Tarragona amb l'ombra del debat polític, Catalunya-Espanya, planejant per sobre seu. No ha fet un discurs polèmic, més aviat de to conciliador, amb crides a un «diàleg obert amb el món científic, la Universitat, la cultura i els mitjans» i reivindicant «l'important paper que ha de tenir la dona en la vida de l'Església», però no ha esquivat la qüestió.
«Com a pastors, manifestem el nostre profund amor per Catalunya i ens posem al seu servei perquè sentim la urgència d'anunciar-hi la persona de Jesucrist» ha dit Planellas que ha complementat aquest concepte, aquest missatge, assegurant, aquest cop en castellà, l'únic fragment que ha declarat en aquesta llengua, que «precisamos de silencio, oración y, además, la mayoría de las veces, de la capacidad de perdonar, de la virtud heroica del perdón, virtud tan necesaria en estos moments tanto a nivel eclesial, como social y político».
En acabar, i després de les benediccions i el Virolai, els fidels assistents han volgut saludar al nou arquebisbe de Tarragona però han hagut d'esperar que primer ho fessin les autoritats polítiques, que han pogut parlar uns breus instants amb Joan Planellas després que el prelat saludés als seus capellans.
