Joan Planellas i Barnosell és el nou arquebisbe de Tarragona. El nom que substitueix Jaume Pujol i Balcells, al càrrec des de l'any 2004, s'ha anunciat al Palau de l'Arquebisbat aquest dissabte, 4 de maig, al migdia, després que hagi estat nomenat pel papa Francesc. Planellas va néixer a Verges, al Baix Empordà (Girona) i té 64 anys.
Es preveu que prengui possessió del càrrec en les properes setmanes i que l'arquebisbe Pujol exerceixi com a administrador apostòlic per facilitar el procés de transició, un mecanisme molt poc habitual en aquesta mena de casos, fins a l'oficialització del relleu en un acte previst per a dissabte, 8 de juny, a les onze del matí. Pujol s'acomiadarà de Tarragona una setmana abans, dissabte, 1 de juny.
Joan Planellas i Barnosell, el nou arquebisbe de Tarragona
D'aquesta manera, doncs, després de quinze anys al càrrec, es consuma la renúncia presentada fa uns mesos per Jaume Pujol i Balcells en haver complert els 75 anys d'edat. Joan Planellas, el seu substitut, és doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Des de 2015 exercia com a degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Nascut a Verges, a les comarques de Girona, Planellas va ser director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona entre 1988 i 1998, i també va exercir com a rector del Seminari de Girona entre 1996 i 2002. L'any 2008 va ser nomenat Canonge del Capítol de la Catedral de Girona i, des del 2013, és membre del Consell Presbiteral. Actualment combinava el seu càrrec de degà de la Facultat de Teologia amb el de rector de les parròquies de Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, Rupià i la Sala, a la comarca del Baix Empordà. També era l'administrador parroquial de la Tallada d'Empordà i Marenyà, a la mateixa comarca.
Planellas va ser ordenat diaca a l'església parroquial de Verges el 1981 i ordenat prevere a l'església parroquial de Santa Maria de Banyoles el 1982. Va cursar els estudis al Seminari Diocesà de Girona del 1968 al 1979 i, més tard, a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual és doctor.
Ara, doncs, Planellas obrirà una nova etapa i assumirà el nou encàrrec del papa Francesc: exercir com a arquebisbe de Tarragona, o el que és el mateix el del bisbe més important de Catalunya en tant que arquebisbe metropolità i Primat de les Espanyes. El càrrec l'hereta de Jaume Pujol (2004-2019), però també l'han exercit en els darrers segles altres noms de prestigi com el de Lluís Martínez Sistach (1997-2004), Ramon Torrella i Cascante (1983-1996), Josep Pont i Gol (1970-1983) o Francesc Vidal i Barraquer (1919-1943).
La renúncia de Jaume Pujol arriba en haver complert 75 anys
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, anunciava el passat dijous, dia 8 de febrer, que havia presentat la seva carta de renúncia en fer els 75 anys d’edat aquell mateix dia, tal com marca el codi de dret canònic. El màxim representant de l’Arxidiòcesi de Tarragona des de 2004 esperava des de feia mesos el seu substitut.
Presentant la seva carta de renúncia, Pujol posava el seu càrrec a disposició del papa Francesc i, a partir d’aquí, s'obria el període per elegir el seu substitut, que s'ha conegut aquest dissabte, 4 de maig, vora tres mésos més tard. La presentació de la renúncia del cap de l’arquebisbat tarragoní per jubilació va arribar en plena polèmica pels casos d’abusos a menors i la destitució de dos rectors.
L'arquebisbe Planellas vol obrir una investigació sobre els presumptes casos d'abusos
Planellas, a més, ha deixat clara la seva voluntat d'obrir una investigació per esclarir els abusos que van acabar amb la destitucions de dos rectors a Tarragona —els de Constantí i la Canonja, Xavier Morell, i el d'Arbeca, Josep Maria Font—, i que l'antecessor del nou arquebisbe, Jaume Pujol, va considerar que els dos acusats havien tingut «mals moments».
En aquest sentit, Planellas considera «molt encertada» la línia que ha seguit la diòcesi de Girona, en relació als casos d'abusos apareguts relacionats amb Mossèn Tomàs de Vilobí d'Onyar, a la comarca de la Selva. En aquest cas, l'església gironina sí que va optar per obrir una investigació interna.
Preguntat pels recents casos d'abusos sexuals a l'Esglèsia, Planellas ha reconegut que la institució «ha quedat estorada» pels continuats episodis que han sortit a la llum. El nou arquebisbe ha demanat justícia, transparència i misericòrdia, tant per a les víctimes com també pels abusadors. «Cal també misericòrdia pels que han abusat. Com podem rehabilitar unes persones que han comès aquests actes», ha reblat.
Una església per als pobres
El fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya s'ha mostrat «sorprès» quan se li va encomanar la tasca d'arquebisbe i ha assenyalat que la seva prioritat serà treballar per una església pels pobres. En aquest sentit, Planella ha recordat la necessitat de «retornar a l'evangeli». «Quan el papa Francesc parla de importància de seguir els passos de Crist és parlar de l'església per als pobres», ha assenyalat. Amb tot, Planellas ha volgut agrair a la diòcesi de Girona tota la formació i «la fe» que li han donat durant tota la seva trajectòria.
Una bona decisió de Francesc, segons Jaume Pujol
L'arquebisbe de l'Arxidiòcesi de Tarragona emèrit, Jaume Pujol, ha assegurat que és «bo» que el Sant Pare hagi nomenat Planellas al cap de tres mesos d'ençà que va presentar la seva renúncia en complir els 75 anys. «Des de petit, m'han ensenyat a estimar i a no odiar, marxo molt content i crec que el nou bisbe és una persona molt vàlida i que m'estimo», ha reconegut Pujol.
De fet, ha qualificat Planellas com un dels grans teòlegs del país i ha assegurat que ha estat escollit perquè «és de Catalunya i fill de Girona, de Verges», en resposta als diversos noms que hi havia a les travesses, entre els quals el bisbe aragonès de Barbastre-Montsó. «Envien al número u, a una persona molt preparada», ha afegit.
Pujol també ha fet un balanç dels 15 anys al capdavant de la institució eclesiàstica i ha destacat l'any Jubilar o les obres fetes al Palau de l'Arquebisbat, residència del clergue, com algunes de les fites del seu llegat. L'arquebisbe emèrit ha afirmat que marxa «tranquil i sense cap rancúnia al cor». Pujol no ha esmentat directament els casos d'abusos de dos rectors fets públics al febrer, però sí que ha reiterat en diverses vegades que demanava «perdó» pels errors comesos.
Pel que fa al futur de Pujol, ha explicat que té previst retornar a un centre de l'Opus Dei, congregació a la qual pertany. Tot i encara no ha decidit en quina d'elles, és molt probable que s'instal·li a Barcelona. Pujol oficiarà el proper 1 de juny l'última missa a la Catedral i serà administrador apostòlic fins que s'oficialitzi el relleu el 8 de juny. També ha dit que li agradaria ser enterrat a Tarragona un cop es mori.