«M'espero un sis i mig... coño!». El Joc de Cartes ens té reservat setmana rere setmana un còctel explosiu. Mai decep, sempre està a l'altura de les exigències. Això sí, se li perdona tot. I és que ahir el Joc de Cartes va fer el que molts van considerar un profund sacrilegi: anar-se'n a Madrid a buscar el millor restaurant de calçots.
I se'n va trobar uns de mullats, els altres de cremats... com era d'esperar. Si bé és cert que n'hi va haver que sí que feien l'efecte d'estar ben cuinats, també és cert que molts d'altres donaven a entendre que no era el plat estrella de la seva carta. Quelcom, d'altra banda, comprensible al 100%.
De fet, una de les propostes que no va agradar gens ni mica als restauradors va ser la del restaurant Calsot, del concursant barceloní David Suriol. Esperava treure un 6,5, però els altres restauradors el van valorar amb un 4,9. Per més inri, els calçots (que donaven nom al seu espai) van merèixer un 4,0; perquè, segons ells, estaven «cremats».
Del sis i mig... al coño!
És la reacció que va tenir Suriol en aixecar la campana. Això sí, en veure la puntuació, va exigir explicacions als altres concursants. «Els meus calçots, que eren millors que els teus, estaven cremats, però els teus mullats», va etzibar-li a la restauradora tarragonina Maribel Gutiérrez.
«Ostres... han estat molt canyeros. Han anat a puntuar per guanyar», recordava Suriol mentre, alhora, deia a la resta de concursants: «M'encantaria sortir d'aquí amb coses a millorar, però no n'he trobat ni una».
«Massa expectatives: no pot ser venir al Calsot i esperar trobar-t'hi uns premis Oscars. I bé, un 4,7 és un suspens total. No pot ser això. Tanco demà. No s'han valorat moltes coses... ni la feina de l'equip, ni els calçots, ni la cuina», deia.
La redempció de Marc Ribas
Finalment, però, Marc Ribas va donar la raó a David Suriol: els concursants el van votar massa baix. El cuiner de Terrassa va puntuar-lo finalment amb un 6,7 i els seus calçots van merèixer un 6,0.
Quelcom que va fer que, com a mínim, deixés la cua del concurs i l'acabés com a tercer. Un petit premi de consolació.