El coneixement, la recerca i la memòria són els pilars fonamentals per fer avançar el món. La Universitat Rovira i Virgili n’és conscient, i afegeix una variable: el valor històric de la imatge. Sota aquesta premissa neix, l’any 1993, la Unitat d’Investigació del Cinema. El seu director i fundador, José Carlos Suárez, s’acaba de jubilar aquest febrer.
La Unitat d’Investigació del Cinema és un grup de recerca que recupera, conserva i documenta material de cinema domèstic de principis del segle XX. «Som el centre de referència de l’Estat espanyol: tenim el volum de material recuperat més extens», defensa Suárez. Tenen recopilats més de 7.000 arxius, de 163 fons documentals diferents.
La Unitat d'Investigació del Cinema vol recuperar i conservar material de cinema domèstic de principis del segle XX
«El material cinematogràfic amb què treballem és patrimoni de la nostra ciutat, i el seu valor és incalculable», afegeix. Història de Tarragona, de Reus, de Salou, de les Terres de l’Ebre... «Aquest material és la constatació de com era casa nostra a principis del segle XX», exposa. Un cop recuperat el contingut de les cintes, el seu ús es destina a estudis, recerques o l’elaboració de documentals.
«El cinema domèstic és aquell que completa les veritats que han passat a la posteritat com a tal», exposa el docent ja jubilat. «Té el valor de conèixer i descobrir-nos el passat amb una mirada ciutadana», resol. Suárez ha estat professor de cinema i d’art contemporani al grau d’Història de l’Art a la URV durant les darreres dècades. Nascut a Còrdova, va arribar a Tarragona el 1983.
La tasca de recuperació se centra en gravacions domèstiques vinculades a Tarragona
«La puresa d’aquest cinema és la que permet retratar èpoques de les quals ens queda molt poc material», valora el José Carlos. Donat que el suport de les antigues cintes és inflamable, s’ha perdut la gran part d’aquest llegat amb el pas del temps. «La immensa majoria del cinema previ al 1950, al voltant del 95%, s’ha perdut per sempre», lamenta.
El professor jubilat reconeix que «sense una tasca de recuperació com la nostra, és una història que, senzillament, no existiria». Són records i episodis que poden assolir un valor inimaginable pel fet de ser peces úniques. «Tot aquest material que ressuscitem serveix com a base d’estudi per a moltes disciplines: historiadors, antropòlegs...», exclama. Un vídeo d’un casament o un carnaval local de fa 110 anys pot ser l’únic testimoni perenne de la seva època.
El material recuperat del centre s'utilitza per fer recerques acadèmiques o documentals
Una de les peces recuperades de més valor són unes imatges del Carnaval de Reus de l’any 1910. O una petita pel·lícula de ficció del 1922 que volia recaptar beneficis per a construir un hospital de sang en temps de la Guerra del Marroc. «De vegades, i especialment en els casos de recreació històrica, és evident que una imatge val més que mil paraules!», somriu.
«És un material que demostra l’evolució dels edificis, de la moda, de la Tarragona de fa cent anys», exposa. «Som una descripció visual del creixement de Tarragona des del cinema aficionat», sentencia. La Unitat d’Investigació es posa en marxa de la mà de l’Aula del Cinema, una altra iniciativa que, de la mà de seminaris i projeccions, vol donar vida a aquest llegat cinematogràfic de tan difícil accés.
José Carlos Suárez: «El llegat de la nostra recerca és recuperar la nostra història»
Arran de la jubilació de Suárez, Pedro Nogales assumeix la direcció de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV. «Tots els esforços de tantes dècades han de seguir, no podem deixar morir el projecte», demana el ja exdirector. Malgrat els entrebancs de finançament, reconeixement i coneixement envers la seva tasca, el José Carlos explica que «no podria sentir-me més orgullós».
El programa 30 minuts, de TV3, ha emès alguna de les peces de l’arxiu tarragoní. «Encara recordo com el nostre material va servir per muntar una exposició sobre la visita de Dalí a Tarragona», fa memòria, sobre l’efemèride del 1973, en què el pintor de Girona va commemorar sobre un elefant els 2.000 anys de l’entrada de l’emperador August a la ciutat. «El nostre valor i llegat és recuperar la nostra història», intenta sintetitzar.
El professor José Carlos Suárez es jubila, però la protecció del llegat cinematogràfic de Tarragona continua. Suárez es nega a vincular la jubilació amb un comiat de la universitat. «Ha estat casa meva més de 30 anys, i no deixaré de ser membre de la URV», explica, amb to tranquil. Avança que seguirà col·laborant sempre que el requereixin. Canvia la cara visible del grup de recerca, però la memòria visual de Tarragona no està en perill.
