L'exministre d'Indústria i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha limitat la seva responsabilitat en el fiasco del projecte Castor a l'aprovació de la Categoria A-Urgent, una qualificació que havia de permetre «iniciar els estudis previs per valorar» la seva «viabilitat». Titular d'Indústria entre abril de 2004 i setembre de 2009, sota el seu mandat es va iniciar, de fet, la tramitació del projecte després que el govern del PP l'integrés l'any 2001 a la xarxa de magatzems bàsics.
En la seva compareixença davant la Comissió d'Investigació del projecte Castor al Parlament, Montilla ha defensat que, en aquell moment, el magatzem de gas submarí era necessari. En canvi, ha dit que desconeixia els documents que advertien sobre risc sísmic i creu que no era necessari contrastar la capacitat de l'empresa que el promovia –Escal UGS- per executar-lo.
Ja en el moment d'iniciar la seva intervenció, Montilla ha avisat que no compareixia per ser «fiscalitzat» i ha apel·lat a la seva condició d'expresident de la Generalitat per acudir a la citació de la comissió, a diferència de l'exministre del PP José Manuel Soria i l'actual ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ja han anunciat que no compareixeran.
Montilla retreu al Govern socialista que no escoltés la Generalitat
També ha rebutjat assistir el director del Departament de Recursos Geològics de l'IGME, Juan José Durán. Cal destacar que Montilla ha lamentat el silenci per part de la institució catalana quan ell exercia de president de la Generalitat: «Per què no ens van fer cas quan vam demanar un estudi per part de l’Institut Geològic de Catalunya? I no és només en això, que no ens van fer cas».
Paral·lelament, l'exministre d'Indústria socialista ha insistit que la declaració del Castor com a projecte de Categoria A-Urgent dins de la revisió de la revisió 2005-2011 de la Planificació dels Sectors d'Electricitat i Gas 2002-2011 tenia l'objectiu de permetre iniciar aquests estudis perquè, d'altra banda, aquests tràmits per a la seva viabilitat no podien ser aprovats ni finançats per la intervenció de l'administració estatal.
La necessitat del projecte Castor
Segons ha precisat, hi havia «un centenar llarg de projectes» gasístics inclosos, alguns dels quals no van tirar endavant per motius tècnics. «És el primer i únic acte del qual vaig ser responsable» vinculat al Castor, ha insistit, tot recordant que va deixar el càrrec per presentar-se a les eleccions al Parlament i, posteriorment, la Generalitat va presentar al·legacions al projecte per limitar els seus impactes sobre els municipis catalans afectats.
Tot i això, Montilla ha reiterat de nou que el magatzem de gas submarí era «necessari» per al seu Ministeri en aquell moment davant del creixement de la demanda de gas –un 400% entre principis dels 90 i l'any 2004, segons ha xifrat-, la baixa capacitat d'emmagatzemament estatal i la dependència del subministrament d'Algèria, amb les possibles dificultats per garantir la seguretat de l'abastament.
No ha volgut manifestar, però, el seu parer sobre el desenvolupament del projecte, la clàusula de la concessió que garantia el retorn de la inversió en tots els casos o el desmantellament. «Jo tinc opinió però no estem en una tertúlia. No he vingut aquí de tertulià. Un cop vaig dir que la clàusula no l'havia vist mai. Després em van dir que si no estava, els bancs no l'haurien finançat», ha repetit.
Montilla desconeixia els riscos
Segons ha emfasitzat, la posada en marxa d'altres magatzems a l'Estat espanyol com Gaviota o Yela no va donar «problemes» i ha recordat que n'existeixen centenars arreu del món. «Però s'han de construir amb totes les precaucions i estudis pertinents i sent conscients de l'assumpció de riscos que comporta», ha avisat. De fet, l'informe de l'Observatori de l'Ebre que adverteix sobre els possibles riscos sísmics d'aquest tipus d'instal·lacions i la necessitat d'estudiar-los prèviament va ser emès l'any 2005, just quan encapçalava el ministeri. «El vaig conèixer anys després quan ja estava de president de la Generalitat», s'ha excusat.
L'expresident nega les preguntes de la CUP
L'exministre també ha llençat pilotes fora quan la diputada de la CUP, Maria Sirvent, li ha preguntat quins informes sobre la capacitat tècnica, financera i operativa de l'empresa que promovia el magatzem justificaven el reconeixement com a urgent. «Això no era necessari: ho era quan s'havia de donar la concessió», ha respost, tot recordant que la concessió s'aprova el maig de 2008 i, segons ha relatat, Escal UGS fins llavors només «tenia autorització per estudiar» el projecte.
Va ser just també, precisament, després que Montilla abandonés Indústria que es va publicar el concurs per adjudicar la construcció de les instal·lacions i l'entrada d'ACS al negoci, com a soci de la concessionària i constructora. Novament, ha negat saber res al respecte.