Som Identitaris es presentarà a les pròximes eleccions municipals, almenys, a Tarragona, Reus i Mont-roig del Camp. Aquests són els municipis on els membres del partit tenen converses obertes per formar una llista electoral i redactar el programa. Aquest matí de dimarts, 4 de setembre, s'ha fet la presentació als mitjans de comunicació del projecte encapçalat per Josep Anglada, fundador i líder de Plataforma per Catalunya fins a l'any 2014, quan va ser expulsat del partit. No ha deixat de ser regidor a l'Ajuntament de Vic des del 2003 i ara, amb Som Identitaris, vol seguir portant el seu ideari als Ajuntaments de l'àrea metropolitana de Tarragona.
A la tarda Anglada, i en un híbrid entre tertúlia havent dinat i roda de premsa, en el qual s'ha lamentat que tots els periodistes presents fóssim homes, Som Identitaris s'han presentat a Tarragona, concretament en un restaurant del Serrallo on el polític xenòfob català, acompanyat del seu delegat provincial a Tarragona, Eduard Mañas, i tres persones més han atès als mitjans de comunicació abans de passar als cafès i puros corresponents.
Eduard Mañas va ser president de la Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona i vicepresident primer de comerç interior a la Cambra de Comerç de Tarragona. El titular que ha deixat la presentació de Mañas davant els mitjans ha sigut el següent: «si em volen dir xenòfob, ho sóc, però jo defensaré als autòctons». Partint d'aquesta declaració, recollim el que han explicat Som Identitaris aquest dimarts, 4 de setembre, a Tarragona i a Reus
La immigració, cavall de batalla de Som Identitaris
Josep Anglada intenta recollir conceptes fets populars per Podemos, com per exemple «la casta política», en un intent de transformar la xenòfoba Plataforma per Catalunya en un Front Nacional català, i arreplegar vots de tot l'espectre polític, «nosaltres no som ni d'esquerres ni de dretes, som transversals i identitaris» ha assegurat el polític vigatà. No obstant això, el flaire de projecte polític personalista, «Josep Anglada s'ha emmirallat sempre en Josep Anglada i jo aporto a Som Identitaris la meva honestedat, credibiitat i estima a Catalunya», que viu d'un únic argument electoral, «la nostra carta de presentació és la immigració», és innegable.
Anglada ha volgut rebutjar l'etiqueta de partit racista o xenòfob, «és mentida», però el racisme i la xenofòbia era on anaves a parar quan se li preguntava sobre alguna de les seves propostes. Parlant de l'explotació laboral, el líder de Som Identitaris ha declarat que «els catalans empresaris són els primers culpables de la immigració. Nosaltres estem en contra de l'explotació de qualsevol ésser humà però és que a més a més contractant immigrants se li treu la feina als autòctons».
Preguntat sobre immigració, Josep Anglada ha dit que «no m'importa que una persona sigui negra, respectem a totes les races i ideologies però prefereixo immigració europea que magrebí» i sobre polítiques socials, no ha tingut problemes a afirmar que «nosaltres proposem que per poder accedir a un habitatge de protecció oficial el sol·licitant faci 10 anys, com a mínim, empadronat al municipi» i quan se li ha preguntat què passava si el sol·licitant era un «suís pobre», Anglada ha respost que «això és una altra cosa».
Per la seva banda, Mañas ha sentenciat que «jo sóc català i el meu partit és identitari, nosaltres defensem la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra terra i els nostres costums, i crec que si això —la immigració— no ho parem, d'aquí a 25 anys serem una minoria amb el que està venint a la ciutat i al país». Encara en aquest àmbit, Josep Anglada ha afegit que «entenem que és necessari que Ajuntaments com el de Reus o el de Tarragona, amb un alt percentatge d'immigració, tinguin una veu com la de Som Identitaris i crec que si fem les coses ben fetes, tenim possibilitats de treure algun regidor en aquests municipis que són importants». «Des del consistori», ha reblat, «s'ha de poder fer un control estricte de la immigració perquè entenem que ha arribat el moment que els Ajuntaments deixin de ser la casa de beneficència pels immigrants que tenim a casa nostra».
El pes de la política municipal
Amb tot, Anglada assegura que el que motiva les polítiques del seu partit és l'acció més municipalista com la que té impacte sobre el comerç, el turisme o, en el cas de Reus, l'Hospital Sant Joan. «Avui no he vingut ni a treure llaços grocs ni a posar-ne, perquè crec que toca parlar d'altres temes i no del procés, que la gent ja n'està cansada; deixem el procés pels professionals, pel Parlament de Catalunya».
Durant l'acte a Tarragona, Eduard Mañas ha avançat que «sóc tarragoní, nascut a Tarragona, però fa 34 anys que estic casat amb una reusenca i visc a Reus. No sabem si seré el candidat per Tarragona o Reus». L'aportació de Josep Anglada a aquestes manifestacions del seu home a Tarragona ha sigut la següent: «m'han dit que l'home amb qui estem parlant per ser el cap de llista per Tarragona té una dona guapíssima».
Som Identitaris, amb 80 afiliats a la província, segons el mateix Anglada, afirma tenir converses obertes amb veïns de l'àrea metropolitana de Tarragona per presentar el projecte a les municipals. «Tenim contactes i possibilitats de fer candidatures a Tarragona i Reus i a Mont-roig i l'Hospitalet». De fet és per això que aquest dimecres Anglada ha visitat el Camp de Tarragona, per «planificar l'estratègia de cara a les pròximes eleccions municipals».
Som Identitaris es troba amb els Avis i Àvies per la Llibertat
Com cada dia de dilluns a dissabte, els Avis i les Àvies per la Llibertat s'han concentrat a la plaça del Mercadal a tres quarts de dotze del matí. Era tot just un quart d'hora després de la cita que Josep Anglada havia organitzat per presentar Som Identitaris, fet que va provocar que, ahir al vespre, circulés una convocatòria a la qual s'ha sumat l'entorn del CDR i l'ANC per tal de donar suport als Avis i Àvies per la Llibertat.
El motiu de la convocatòria era la incògnita sobre la posició que pren Som Identitaris respecte al procés català i la polèmica pels llaços grocs. Una incògnita que alguns creien resolta en consultar el passat polític de Josep Anglada —va militar, durant la seva joventut, a Fuerza Nueva i al Frente Nacional de Blas Piñar—, tot i que el mateix Anglada l'ha tancat quan ha començat la seva presentació afirmant que no venia ni a posar ni a treure llaços.
El resultat ha estat, per tant, una de les concentracions més multitudinàries que es recorden, amb 405 persones donant els habituals tres tombs a la plaça del Mercadal per acabar amb càntics i crits reclamant la llibertat dels presos polítics.