Sovint són molts els que confonen l’ofici de lingüista amb el de filòleg. Jo també me’n vaig adonar tard, d’aquesta distinció notòria. Mentre que un filòleg és una “persona versada en filologia”, i la filologia, segons el DIEC és la “disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per mitjà de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s’han originat”, el lingüista s’ocupa de la lingüística, és a dir, de la “ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües”. És a dir, que Pompeu Fabra era, més que un filòleg (també va editar algun text, però poca cosa), un lingüista (que inclou ser un gramàtic). I Josep Murgades és, sens dubte, un filòleg en estat pur, a més d’historiador de la literatura, traductor i assagista. Ho explicarem.
El passat 15 de febrer d’enguany el filòleg Josep Murgades i Barceló (Reus, 1951) complia setanta anys. I aquesta xifra rodona implica que, laboralment parlant, el 30 de setembre d’enguany s’ha de jubilar si us plau per força com a docent de la Universitat de Barcelona. Perquè, coneixent-lo, a Murgades no li fa por la feina i segurament continuaria treballant uns quants anys més. Avui 28 de maig a les 11 h tindrà lloc a l’enorme sala del Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) la darrera lliçó del Dr. Josep Murgades: “Esbós d’escrits que ja mai no escriuré”. L’acte es podrà seguir pel canal d’streaming de la UB. Murgades farà una “classe magistral” des d’on s’acomiadarà com a professor i de la qual esperem que tingui un punt d’emotivitat i que ens delecti amb algun exabrupte dels seus per mantenir despert el personal.
Murgades es va llicenciar en la carrera de Filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els companys de classe hi havia Teresa Rovira, exiliada i filla de l’historiador Antoni Rovira i Virgili, que per causa de l’exili va començar aquesta segona carrera anys més tard, i així Teresa Rovira (Barcelona 1918 – 2014) destacava, per edat i trajectòria, de la resta dels seus companys de classe. Però l’entesa fou molt bona. Posteriorment, Murgades va ser professor a l’Estudi General de Lleida i lector de català i espanyol a la Universitat de Ratisbona entre 1976 i 1980. Aleshores entraria com a professor no numerari de la Universitat de Barcelona, posteriorment es va doctorar i anys més tard guanyaria una plaça de catedràtic de Literatura catalana a la mateixa Universitat. Recordo prou bé que, quan va ser nomenat catedràtic, el meu pare li va dedicar uns versets faceciosos. Murgades, juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, Glòria Casals, Jordi Castellanos, Marina Gustà, Montserrat Roig, Enric Sullà i tants d’altres, formaven part d’un ampli grup de deixebles de Molas a la UAB, els quals van ser anomenats “els moletes” i que els darrers decennis han marcat amb empremta pròpia els estudis de la literatura i llengua catalanes a diverses universitats catalanes. Entre els professors que tingué, també s’hi compta Gabriel Ferrater.
Juntament amb Joaquim Molas –el primer director– i Jordi Castellanos, el 1974 va fundar la revista Els Marges, que va dirigir amb Castellanos des de 1991 fins al 2012, data del decés d’aquest. A partir del 2013 la co-dirigeixen Murgades i Víctor Martínez-Gil. Com és sabut, es tracta d’una revista de llengua i literatura catalanes que té prestigi i que és molt rigorosa i d’una gran exigència amb el que publica. És una revista que aprecio i de la qual sóc subscriptor, però, al meu entendre, i ho he traslladat a Murgades, de vegades han publicat ressenyes crítiques molt encertades que no s’atreveix a publicar ningú i de vegades s’han publicat rebentades gratuïtes o excessives i sense pietat contra llibres d’escriptors o estudiosos novells. És més que conegut el Manifest d’Els Marges del 1979 “Una nació sense estat, un poble sense llengua”, que signà juntament amb sis col·legues més i que va provocar molt de rebombori. Per aquell temps l’especialista en Eugeni d’Ors es trobava a Alemanya, i el sorprengué la quantitat de reaccions que hi hagué així com el contingut d’algunes d’aquelles contra el manifest.
Membre de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, és especialista en Noucentisme, en Eugeni d’Ors i en Pompeu Fabra. Ha tingut cura d’uns quants volums de les obres completes d’Ors publicades per Quaderns Crema, i també ha estat curador del volum 9 de les Obres completes de Pompeu Fabra, el que recull els articles dispersos, a més de fer l’anotació del volum 7 (Converses filològiques) i de tutelar el volum 8 (Epistolari). Una de les seves passions intel·lectuals és estudiar els moviments “anti”, és a dir, les veus discrepants contra el Noucentisme, Ors, Fabra i darrerament Josep Carner.
De la seva obra escrita volem destacar Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984), amb Xavier Lamuela, Llengua i discriminació (1996), Textos desconeguts de Fabra (2005), i la trilogia Escrits sobre llengua (2016), Escrits sobre Fabra (2018) i Escrits sobre Eugeni d’Ors. Per entendre la seva obra (2019). A més, és editor i col·laborador de diversos volums col·lectius. Bon coneixedor de l’alemany, ha excel·lit com a traductor de narrativa, teatre, poesia i assaig d’alguns dels autors més rellevants de la literatura alemanya. Són d’ell les versions al català d’autors com Franz Kafka (Narracions completes, A la colònia penitenciària i altres narracions i Un metge rural), Johann Wolfgang von Goethe (Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister), Thomas Bernhard, Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud. També ha traduït textos de teoria i crítica literàries.
Titulem l’article “un filòleg en estat pur”. En primer lloc, no oblidem que la seva tesi doctoral, dirigida per Joaquim Molas, va ser l’Edició crítica de les «Lletres a Tina» d’Eugeni d’Ors, de 1993. Ho és també perquè Murgades ha tingut cura de les edicions crítiques o anotades d’Eugeni d’Ors (1987-1994) i Pompeu Fabra (1984, 2005 i 2013), i també diverses edicions aparegudes a Els Marges i a d’altres revistes i llibres col·lectius sobre altres autors. Murgades és un bon editor filològic, i com a tal fa un ús constant de l’anotació. Ironitzant sobre la qüestió, ja fa anys que Albert Manent li va escriure amistosament que “vostè porta les notes a peu de pàgina com Jesús portava la creu de Natzaret”, o una expressió semblant. El filòleg escriu regularment a Els Marges i a la Revista de Catalunya, vinculació de la qual ve de l’amistat amb Teresa Rovira, però la seva firma també la veiem de tant en tant a Serra d’Or, L’Avenç, Estudis romànics, Llengua Nacional, Lo Floc, Anuari Verdaguer i Anuari TRILCAT: estudis de traducció, recepció i literatura catalana contemporània, entre d’altres. Durant anys va publicar una columna setmanal (queia en dimecres) al diari El Punt.
Som molts els que el vam tenir com a professor d’alguna de les assignatures de literatura catalana contemporània que fins fa poc impartia a la Universitat de Barcelona. Com a alumne en tinc un molt bon record: els coneixements no només eren profunds sinó que Murgades, conscient que ha de captar l’atenció dels alumnes (“cal tenir el públic amatent”, diu), acoblava al seu ofici de professor el registre d’actor, i en algun moment feia una paròdia pintoresca d’ell mateix i estrafeia la veu quan imitava a tal o tal altre personatge. A classe sovint feia riure i de vegades ratllava, volgudament, el codi del políticament incorrecte. Les bromes i les curiositats no mancaven a l’aula per boca del filòleg: un dia ens va confessar que feia col·lecció d’errates: “és una col·lecció com una altra. Hi ha qui col·lecciona clauers i jo col·lecciono les errates que trobo en els llibres. Em diverteixen”. I les darreres promocions d’estudiants han sentit frases en boca d’ell com “Rimbaud: no m’ho confongueu amb Rambo!”, després que algun estudiant escrivís “Rambo” en un examen per referir-se al poeta francès.
Els últims anys s’ha preocupat per tenir deixebles i que continués el relleu filològic: però Josep Murgades no ho fa pensant en ell, sinó en el futur del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i en mantenir la qualitat i la difusió de la carrera amb l’entrada de nous professors. Sovint s’ha topat amb les retallades que pateixen tots els departaments, la burocràcia espanyola (i també la catalana) i el poc interès que com a país demostren tenir alguns dels nostres polítics i rectors per la carrera de Filologia Catalana, cabdal i essencial si volem construir un Estat i conservar la llengua pròpia. Més d’una vegada m’ha confessat amb recança que no ha pogut retenir alguns dels seus deixebles per la manca de places o perquè els sous que tenien com a becaris eren precaris. Murgades comprenia que s’havien de guanyar més bé la vida i ha deixat que fessin el seu camí. Alguns d’aquests deixebles, professors d’universitat o d’institut, són Eloi Bellés, Enric Blanco, Maria Dasca, Núria León, Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera. I permeteu que m’hi compti, tot i que mai no he pretès fer carrera a la universitat.
Personalment li he d’agrair, a banda del bon aprenentatge a les seves classes, la seva direcció no oficial del que hauria pogut ser la meva tesi, l’Epistolari de Pompeu Fabra, que va sortir publicat el desembre del 2011 com a volum 8 de les Obres completes del lingüista, dirigides per Jordi Mir i Joan Solà. I és que mai podrà ser tesi perquè no és inèdita. Allí vaig aprendre a fons la feina costosa del bon filòleg: vaig haver de fer més de 2000 notes a peu de pàgina de les més de 500 cartes enviades i rebudes del gramàtic. L’anotació filològica, per ser rigorosa, comporta molta recerca, molt de temps i un gran estrès intel·lectual, i sense el mestratge de Murgades l’Epistolari Fabra no hauria reeixit.
La gran afició de Josep Murgades, a més de la de llegir (i de col·leccionar errates), és la d’excursionista. Com a bon professor, davant la frase que alguns docents poc responsables apliquen que “la vida ja els suspendrà”, Murgades rebat que, “si cal, seré jo qui els suspengui abans que ho faci la vida”. Malda per una universitat catalana que formi els seus alumnes amb un nivell alt.
Últimament, i tot i que ha quedat molt abassegat, com tots els docents, per la ultradedicació universitària on-line que ha forçat la pandèmia, ha continuat escrivint. A més del citat llibre sobre Ors, ha editat, amb Neus Nogué i Eloi Bellés, Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat (2020), que és el llibre de l’exposició de la UB inaugurada durant l’Any Fabra, i ha participat en els volums col·lectius Vigència de Josep Carner (2020) i El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny (2021), volums coordinats respectivament per Jordi Manent i Carme Junyent. El país ha de saber valorar, doncs, figures com la de Josep Murgades, un bon mestre, un bon intel·lectual i un filòleg en estat pur.