Mai no s’ha acabat d’entendre per què el poeta Josep Carner no va rebre mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i encara menys quan Òmnium Cultural, l’entitat creadora del premi, la van fundar representants destacats de la burgesia catalana catalanista. El Premi d’Honor es va crear el 1969, i a Carner, que va morir el 1970 a Brussel·les, no li van donar ni el 1969 ni el 1970. En lloc seu el van rebre, respectivament, l’erudit Jordi Rubió i el poeta Joan Oliver – Pere Quart.
Tampoc va ser possible que la campanya del Patronat pro Premi Nobel de literatura a Josep Carner aconseguís que se li donés el Nobel al Príncep dels Poetes, tot i que diverses personalitats acadèmiques i del món de les lletres, catalanes i internacionals, van firmar un manifest perquè l’Acadèmia sueca tingués en compte el candidat que proposaven. Però l’estudiós suec Dan Nosell, que ha pogut consultar arxius desclassificats de l’Acadèmia que dóna el Premi Nobel, ens explica com els seus membres van rebre la campanya pro Carner i com van anar les deliberacions per valorar la seva obra els anys 1962-1969.
El llibre Vigència de Josep Carner, coordinat pel filòleg Jordi Manent i publicat per Edicions de la Revista de Catalunya, que acaba de sortir, estudia aquests i altres temes i desvela alguns secrets de la vida i la recepció de l’obra de Carner.
El volum, amb una trentena de col·laboracions, on trobem bona part dels estudiosos actuals de Carner, té dues parts: una presentació sobre la vida, obra i vigència del Príncep dels Poetes, i un aprofundiment en la seva vida i obra. S’hi expliquen aspectes molt poc estudiats o del tot desconeguts, com els “Apunts sobre les veus discrepants de Carner”, de Josep Murgades, o “Els avatars dels papers de Carner”, de Josep Ferrer i Joan Pujadas.