Els departaments de Salut, Educació i Joventut de les Terres de l'Ebre coordinen un projecte per donar veu i desestigmatitzar el jovent com a responsables de la propagació de la covid. Els alumnes d'Esardi, l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, han presentat una sèrie d'audiovisuals, que promocionaran l'Ajuntament d'Amposta i el CatSalut, on desmunten, amb dades, els tòpics amb què se'ls ha culpat i assenyalat, sobretot durant la segona onada. Hi ha indicis clars, tot i que encara no dades oficials, que l'impacte de la pandèmia està passant factura en la salut psicològica dels joves i adolescents de les Terres de l'Ebre i que han augmentat les derivacions des dels centres educatius ebrencs als recursos pedagògics i psicològics.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El projecte ha volgut donar veu al jovent però dinamitzar «el talent i els recursos educatius del territori». D'entrada s'hi ha implicat els alumnes d'Esardi, que han elaborat els primers vídeos a través de l'estudi del llenguatge amb infografies en comunicació audiovisual. I també s'ultimen dues accions més dins del cicle d'integració social de l'IES de l'Ebre. Com ha assenyalat la directora territorial d'Educació a l'Ebre, Montse Perelló, la petjada psicològica de la pandèmia durarà més entre els joves i adolescents que entre els infants i calia implicar-los per trobar eines de gestió d'aquests sentiments.
Culpat i estigmatitzat, sobretot durant la segona onada, el jovent ha pres la paraula en aquest projecte per desmuntar tòpics. «Les mesures de prevenció ni les complien tots els joves ni tots els adults que tenim més argument per entendre-les. Hem de vigilar perquè la joventut i l'adolescència viu uns moments dràstics i ens ha de preocupar la seva salut emocional en un moment en què inicien el seu projecte de vida i comencen a projectar els estadis previs per arribar a la vida adulta», ha apuntat Perelló.
L'alumna d'Esardi, Anna Pellicer, en nom dels seus companys, ha defensat el missatge que transmeten els vídeos que han elaborat. «Aquesta pandèmia ha marcat un abans i un després en la vida de tots i els joves ens hem sentit en segon pla, apartats i marginats. Fem un crit a la societat i per transmetre els nostres sentiments, molts cops infravalorats», ha denunciat Pellicer. Amb un missatge «de solidaritat i esperança», han demanat que no es culpabilitzi ningú de la situació pandèmica. «Molts cops hem sentit angúnia, tristor i desesperació i la sensació de perdre la joventut, que el temps no para i estem perdent la millor època de la nostra vida», ha explicat l'estudiant. Amb una crítica clara cap als «comportaments incívics», també han reclamat que no se'ls jutgi «a tots per igual» com tampoc han fet ells.
Des del servei de Vigilància Epidemiològica, Cinta Daufí, ha remarcat que el projecte interdepartamental va constatar que el col·lectiu se sentia estigmatitzat i culpabilitzat, però a la vegada durant la segona onada, la infecció entre el col·lectiu havia augmentat. Es va determinar també que els missatges oficials no anaven adreçats als joves ni arribaven a través dels canals de comunicació que més utilitzen. «Tots parlàvem dels joves, però ells rarament eren protagonistes dels temes que els afecten. Ells què diuen i què pensen?», es van plantejar.
Els instituts i centres educatius s'han convertit, des del setembre, en un dels pocs espais de socialització entre iguals dels quals disposen, i el confinament va posar en relleu que les xarxes socials no suplien del tot aquestes necessitats. Des dels centres de secundària s'està detectant «la factura» psicològica de la covid entre aquest segment de població i s'hi ha reforçat els programes d'intervenció de salut i joventut. Pendents de completar les dades oficials quan acabi el curs, Daufí ha reconegut que l'impacte de les restriccions sobre la salut mental de joves i adolescents «és importantíssim». Els directors dels centres de secundària, que signen les peticions per derivar els alumnes als recursos pedagògics i psicològics, transmeten als departaments que la demanda ha augmentat.