«La situació en què ens trobem no és bona, no és gens bona, té un perill enorme», repassa amb to greu el Juan Gallardo des de l'altra banda del fil telefònic. Gallardo és el cap del gabinet d'estudis de la Confederació d'Empreses de Tarragona (CEPTA) i detecta un panorama complicat en analitzar les darreres actualitzacions de dades amb què s'ha acabat el 2020 a les comarques de Tarragona. «La fotografia general és molt delicada», bufa.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Una de les dades que més criden l'atenció és que l'atur s'ha disparat en un 28% al territori i les persones desocupades —sense incloure els ERTO— superen el llindar dels 60.000 afectats. «Les xifres de l'atur que tenim a la mà són un símptoma claríssim de com s'està deteriorant l'activitat econòmica», lamenta Gallardo, qui sospita que la magnitud de la tragèdia pot ser molt superior. «Temo que l'atur real a les comarques de Tarragona, la suma d'atur i ERTOs, ja iguala els pitjors moments de la crisi de 2008», assevera, i que corresponen a les dades del 2012, en què els estralls van tocar sostre.
Segons la CEPTA, prop d'un 30% de la població activa de Tarragona es troba afectada per atur o ERTOs
Segons els primers càlculs de la CEPTA, i que s'ampliaran amb l'elaboració d'un informe complex que veurà la llum a finals de mes, «és perfectament possible que el percentatge de població desocupada a Tarragona estigui entre un 26 i un 29%», fet que dispararia les xifres oficials de l'atur i que situaria el territori en el mateix sotrac que una dècada enrere. «La situació actual és molt perillosa perquè ja hem assolit el nivell de persones sense feina d'aquella crisi anterior», remarca Gallardo.
L'economista diferencia, però, la naturalesa «d'una crisi molt localitzada com la del 2008» amb les particularitats «de la crisi inèdita actual, totalment induïda pels tancaments forçats i pel deteriorament de l'activitat econòmica» a conseqüència d'una pandèmia impensable. Per a Gallardo, això explica que els països amb una economia més industrialitzada hagin pogut resistir millor. «Per què aquí ens està afectant molt més, i en particular a Tarragona?», es pregunta. «Perquè som molt potents en l'anomenat consum social: botiga presencial, hostaleria, turisme... que és el menys compatible amb la pandèmia», respon.
«Tornar a perdre la temporada d'estiu ens deixaria entre l'espasa i la paret»
Aquesta fragilitat, que s'ha acarnissat amb el sector serveis —7 de cada 10 aturats del Camp de Tarragona pertanyien a aquest sector—, queda argumentada amb el fet que els contractes temporals s'han desplomat en més d'un 26% al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre en comparació amb l'any 2019. Uns contractes temporals que són sovint qui aguanten el múscul de l'hostaleria i el comerç a la temporada alta, i que enguany han fet un retrocés considerable. La mitjana a Catalunya encara és més alta, amb un descens general del 33% de les contractacions, sobretot per la inèrcia negativa de Barcelona, l'àrea més afectada amb diferència.
«La gran pregunta ara és com vindrà el curt i el mitjà termini de la mà del ritme de vacunacions», planteja el Juan Gallardo amb preocupació. «Si l'anomenada immunitat de grup triga a arribar, el nostre teixit productiu s'aproparà encara més al límit i ens podem veure abocats a que ens hagin de tornar a rescatar», considera. Totes les esperances passen per l'èxit, la velocitat i l'efectivitat de la campanya de vacunació. «Tornar a perdre la temporada d'estiu ens deixaria entre l'espasa i la paret», avisa.
«Seguim sent atractius; el potencial turístic de Tarragona es tornarà a recuperar»
En mig de la tempesta, però, Gallardo deixa entreveure un missatge positiu. No amaga que «patirem» i que el trencaclosques forçarà a «replantejar i corregir molts àmbits de la governança actual», però apel·la a l'esperança. «Aquí hi ha una altra variable, i és que el nostre turisme es tornarà a recuperar», apunta. «Potser no és immediat, potser necessitem un parell d'anys de rodatge, però es recuperarà. Tarragona segueix sent líder en la indústria del turisme i el nostre atractiu no s'ha vist afectat», argumenta. «Què vull dir? Que no estem, en comparació, en pitjor posició que cap altra destinació turística que ens pugui fer competència».
Gallardo pronostica que quan la pitjor cara de la pandèmia quedi enrere, la feina torni a revifar i l'economia torni a agafar aire, la indústria del turisme no hauria de tenir problema a tornar a carburar i el múscul de la Costa Daurada, en conseqüència, «pot experimentar una recuperació fins i tot ràpida, en comparació amb altres indústries que reaccionaran amb més lentitud». Des de la preocupació més sincera, la CEPTA comença a moure fitxa i demana al territori prudència en les hores baixes i embranzida per quan els temps acompanyin. Més enllà de les dades, importen les lectures. I, en aquest cas, són especialment profundes.