La pensió màxima de jubilació passarà per primera vegada en la història els 3.000 euros el 2023. Però aquesta quantia no es quedarà aquí, ja que la intenció del Govern seria ampliar-la fins als 3.700 euros. Això seria possible aprofitant l'augment de les bases de cotització dels sous més elevats.
El ministre de Seguretat Social va assenyalar que Catalunya presenta una renda màxima per a la jubilació relativament baixa respecte d'altres països. Per això, en la reforma de les pensions estudien incorporar l'eliminació del límit de les bases màximes de cotització. Això implicaria, alhora, un increment proporcional de la pensió màxima.
La pujada de la base màxima s'efectuaria de manera gradual. El proper any quedarà fixada en els 54.000 euros anuals, que permetrà deixar la pensió més alta en els 42.830 euros.
L'augment que preveu el departament dirigit per José Luis Escrivá podria vorejar al voltant del 15-20% i es duria a terme durant un període ampli de 25 a 30 anys. Al final de la data esmentada s'elevaria la pensió màxima de jubilació fins als 3.700 euros, que serien 51.800 euros anuals.
Qui podria tenir una pensió de 3.700 euros a Catalunya?
La pensió de 3.700 euros mensuals només estaria a l'abast d'uns quants, d'aquells que presenten uns sous més elevats. Cal recordar que aquest augment de la prestació estaria condicionada a la pujada de la base màxima de cotització.
Al final d'aquest període s'establiria a 65.000 euros. De moment, aquest plantejament es troba a l'aire, tot i que és una proposta que té moltes possibilitats de tirar endavant. A partir del proper exercici es produirà un increment del 8,36% de les bases de cotització després de recollir aquesta mesura als Pressupostos Generals. El que es pretén és adaptar-la a l'IPC. El ministre de Seguretat Social té previst conservar les dues pujades, tant la que fa referència a l'IPC com la del destopall de la reforma de les pensions des del 2024.
Els comptes pendents del Govern
El Govern planteja elevar tant les bases de cotització com els anys de cotització necessaris per calcular les pensions. Tot i això, no han estat capaços de convèncer els agents socials. Haurien de tancar-lo abans de final d'any, però aquest acord sembla complicat.
Des de Brussel·les insisteixen a l'Executiu perquè compleixi aquestes mesures que consideren bàsiques per equilibrar els comptes del sistema de pensions. Van exigir que tirés endavant aquest objectiu a la segona part de la reforma. Són conscients de la despesa pública enorme que implica l'alça de les pensions a partir de l'1 de gener, amb una pujada aproximada del 8,5% en anar de la mà de l'IPC.
A partir del proper any s'espera que la partida destinada a les pensions arribi als 190.000 milions d'euros. Amb l'augment de les cotitzacions màximes confien aconseguir una recaptació de 3.000 milions d'euros, que pot resultar insuficient.
La solució passa per elevar les bases de cotització?
La proposta d'incrementar les bases màximes de cotització no sembla que sigui una mesura suficient per equilibrar els comptes. Els experts estimen que es tractarà de «pa per avui i gana per demà», assenyalen ABC.
I és que aquests sous hauran de cobrar pensions proporcionalment més altes al moment de la seva retirada. Aquesta pujada de la recaptació implicarà, a més, que quan arribi el moment el sistema hagi d'afrontar una despesa molt més alta.
Tot això es produeix en una època una mica convulsa per als comptes de la Seguretat Social. La guardiola de les pensions es troba sota mínims i exigeix solucions immediates.