Tot el país continua commocionat per la tràgica mort de la jove Laura Luelmo, desapareguda al municipi andalús del Campillo ara fa uns dies després de sortir a fer exercici. Tot i que encara falten força detalls per saber què ha passat exactament, les circumstàncies de la mort han provocat una gran indignació, i són moltes les veus que s'han unit per demanar més protecció per a les dones. Una d'aquestes veus ha estat la de la periodista catalana Julia Otero, que ha publicat un emotiu missatge a les xarxes socials.
Julia Otero, molt afectada per l'assassinat de Laura
La catalana ha llançat un petit repte als seus seguidors de Twitter, i els ha instat a imaginar-se com van ser el comiat entre Laura i la seva mare, abans de marxar de Zamora. Recordem que la jove assassinada va anar a cobrir una substitució com a professora de Plàstica a l'institut de Nerva, al costat del Campillo, la seva primera feina.
Correr sin miedo y no correr por miedo. #LauraLuelmo
Pienso, como madre, en el último abrazo que dio Laura a la suya antes de partir hacia Huelva, ilusionada por un nuevo trabajo. Es insoportable. pic.twitter.com/NPdlRu9I4R— Julia Otero (@julia_otero) 17 de desembre de 2018
«Córrer sense por i no córrer per por», comença el missatge d'Otero, que acompanya una imatge on es pot veure una dona fent exercici, amb el mateix lema. «Penso, com a mare, en la darrera abraçada que li va donar Laura a la seva abans de marxar cap a Huelva, il·lusionada per una nova feina. És insuportable», ha continuat la periodista catalana, clarament afectada pel terrible assassinat de Laura.
Més notícies relacionades: «El germà bessó del veí de Laura Luelmo, detingut»
El missatge de Julia s'ha tornat viral
El seu missatge s'ha tornat ràpidament viral, acumulant en poques hores més de 4.500 'likes', i gairebé 2.000 comparticions. I és que són molts els usuaris que comparteixen la reflexió de la periodista catalana. Alguns han explicat que també tenen fills i filles que han marxat fora de casa, sigui per feina o estudis, i que la mort de Laura els ha deixat molt tocats.
yo también lo he pensado, mi hija está de Erasmus en Chile y el último beso se lo dí el 10 de julio, hoy rezo para que el 11 de enero le pueda dar el de bienvenida, no puedo dejar de llorar de pena, rabia, miedo e impotencia.
— Mitxel Guelbenzu (@MitxelG) 18 de desembre de 2018
Cómo mujer siento rabia y impotencia y como madre un miedo que corre por mi cuerpo que casi no me fija repurar
— RosarioGarciaMartin (@CharoGarcia43) 18 de desembre de 2018
Yo también pienso como padre, ese último beso esa última mirada que le dio a su hija me parece lamentable que pasen estas cosas.
— El malo de los Rat Pack (@ERatpack) 17 de desembre de 2018
Yo tb soy madre, y tengo roto el corazón una vez más. BASTA!!!
— Lola cicatrices (@VichLola) 18 de desembre de 2018
Que sensación de terror cuando pienso que podríamos ser cualquiera de nosotras, es insoportable el vivir así necesitamos medidas urgentes. A cuántas tienen que matar para afrontar que necesitamos parar esto ya!!
— Luz (@PonsUsagre) 18 de desembre de 2018
Como mujer siento indignación, asco, cabreo....Como madre simplemente miedo
— Maria Salgueiro (@msalgueirod) 18 de desembre de 2018
Tengo una hija de 19 años. Estudia en otra ciudad. Yo vivo angustiada permanentemente. Cuando fue mi hijo el que se fue fuera no lo pasé tan mal. A veces me gustaría que ella hubiese sido un chico. Lo tendría más fácil (y yo también) #LauraSomosTodas
— María (@mariacrdiz) 18 de desembre de 2018
Como padre tengo el mismo sentimiento. Que se pare el mundo que me voy con mi hija
— Miguel Vázquez (@miguelvama) 17 de desembre de 2018