Els advocats del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva han fet públiques les rotundes conclusions que presentaran dimecres al Tribunal Suprem. En ple compte enrere per a l'inici del judici de l'1-O, demanen que el procés judicial contra els polítics empresonats se celebri a Barcelona i no a Madrid, per preservar els seus drets i reduir els costos del procediment.
L'argument de la defensa desmenteix també el relat judicial, subratllant el pacifisme dels dos presos i negant qualsevol delicte de rebel·lió, sedició o malversació. Junqueras ni Romeva s'enfronten a peticions de 25 i 16 anys de presó respectivament. «Votar en un referèndum no és cap delicte. L'1-O ho van fer més de dos milions de catalans, i no de manera clandestina, sinó pública», expliquen.
Notícies relacionades: «Oriol Junqueras des de la presó: No renuncio a la Catalunya independent»
Proximitat entre presos, famílies i advocats
Els advocats demanen que el judici no tingui lloc a l'Alt Tribunal de Madrid, sinó a les instal·lacions del Poder Judicial a Barcelona. La defensa dels dos presos «és realista i no creu que sigui possible» el trasllat de seu, però afegeix que «ho demana per coherència».
Al·leguen que «hi hauria més proximitat entre els acusats i les seves famílies i advocats, que per raons òbvies no podran traslladar ni els seus domicilis ni els seus despatxos permanentment a Madrid mentre duri la vista». També apunten a una clara reducció de costos del procediment, «donada l'evident distància entre la seu del Tribunal i la majoria d'elements associats al plet».
[predef]diari-de-catalunya-87[/predef]
En aquest sentit, l'escrit fa referència a la «normal necessitat de racionalització de mitjans i evitació de costos innecessaris» i al fet que «garantir l'exercici del dret a l'assistència dels seus advocats té a veure amb establir una relació d'advocat i client àgil durant la tramitació de les actuacions, evitant possibles impediments que puguin afectar la defensa tècnica dels acusats».
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
En definitiva, en les conclusions es remarca la necessitat de proporcionar una «millor administració de justícia» i es defineix la proximitat geogràfica entre tribunal i protagonistes com un bàsic perquè així sigui.