Els advocats del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva han fet públiques les rotundes conclusions que presentaran dimecres al Tribunal Suprem. En ple compte enrere per a l'inici del judici de l'1-O, demanen que el procés judicial contra els polítics empresonats se celebri a Barcelona i no a Madrid, per preservar els seus drets i reduir els costos del procediment.
L'argument de la defensa desmenteix també el relat judicial, subratllant el pacifisme dels dos presos i negant qualsevol delicte de rebel·lió, sedició o malversació. Junqueras ni Romeva s'enfronten a peticions de 25 i 16 anys de presó respectivament. «Votar en un referèndum no és cap delicte. L'1-O ho van fer més de dos milions de catalans, i no de manera clandestina, sinó pública», expliquen.
Notícies relacionades: «Oriol Junqueras des de la presó: No renuncio a la Catalunya independent»
Proximitat entre presos, famílies i advocats
Els advocats demanen que el judici no tingui lloc a l'Alt Tribunal de Madrid, sinó a les instal·lacions del Poder Judicial a Barcelona. La defensa dels dos presos «és realista i no creu que sigui possible» el trasllat de seu, però afegeix que «ho demana per coherència».
Al·leguen que «hi hauria més proximitat entre els acusats i les seves famílies i advocats, que per raons òbvies no podran traslladar ni els seus domicilis ni els seus despatxos permanentment a Madrid mentre duri la vista». També apunten a una clara reducció de costos del procediment, «donada l'evident distància entre la seu del Tribunal i la majoria d'elements associats al plet».
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
En aquest sentit, l'escrit fa referència a la «normal necessitat de racionalització de mitjans i evitació de costos innecessaris» i al fet que «garantir l'exercici del dret a l'assistència dels seus advocats té a veure amb establir una relació d'advocat i client àgil durant la tramitació de les actuacions, evitant possibles impediments que puguin afectar la defensa tècnica dels acusats».
En definitiva, en les conclusions es remarca la necessitat de proporcionar una «millor administració de justícia» i es defineix la proximitat geogràfica entre tribunal i protagonistes com un bàsic perquè així sigui.