La lactància materna és un dels temes que més interessen i alhora preocupen a les dones que acaben de ser mares. Existeix de manera permanent el debat sobre si és millor donar el pit al nounat o no fer-ho, i sobre les implicacions reals d’ambdues opcions.
Molts són els dubtes sobre això i existeix una gran quantitat d’estudis que corroboren postures molt diverses. Per això mateix en aquest article mostrarem en què consisteix la lactància i quins són els beneficis i els inconvenients de donar el pit durant els primers mesos de vida. A més, descriurem un concepte important d’aquesta àrea: les crisis de lactància.
En què consisteix la lactància materna?
La lactància materna és una forma d’alimentació del nounat en què ingereix la llet produïda pels pits de la seva mare. Això és possible gràcies al fet que les glàndules mamàries es preparen per alletar ja des de la pubertat.
Quan una dona està embarassada el seu organisme produeix una sèrie d’hormones que avisen de la gestació i l’arribada d’un nou individu. Durant l’embaràs les mames creixen i augmenten els conductes que donaran pas a la llet.
Etapes de la producció de la llet
La llet materna passa per diferents fases segons el temps que transcorre des que es va donar a llum al nadó. Durant els primers tres o quatre dies es produeix el calostre, un líquid groc d’alta densitat que està compost per dos grams de grassa, quatre de lactosa i dos de proteïna per cada 100 ml.
El calostre conté grans quantitats de vitamines i altres nutrients, però sobretot aporta lactoferrina, una proteïna protectora molt important pel desenvolupament del sistema immunitari del bebè, a més dels limfòcits i macròfags, associats també a les defenses de l’organisme.
Després d’uns dies apareix la llet de transició, que es dona aproximadament entre el quart i el quinzè dia després d’haver donat a llum. En aquest moment augmenta significativament la producció de llet. Aquest es tracta d’un període molt fluctuant i heterogeni, que varia segons la persona.
Dues setmanes després del part la llet ja està madura i aporta gran quantitat d’elements nutricionals que varien a mesura que transcorren els dies, adaptant-se a les necessitats del bebè.
Propietats de la llet materna
La llet materna, per últim i admetent la variabilitat esmentada anteriorment, està composta per un 88% d’aigua, un 9% de proteïnes i un 3% de grassa aproximadament. D’altra banda, els hidrats de carboni, com, per exemple, la lactosa, estan presents, però amb una baixa proporció.
Els àcids grassos essencials que l’organisme no pot generar, com l’àcid gras linoleic i el linolènic, també estan presents a la composició de la llet materna, obtinguts dels aliments que consumeix la mare.
Beneficis de la lactància materna
Un cop exposats els components de la llet materna, és lògic que presenti una gran quantitat de propietats necessàries per al desenvolupament del bebè, però existeix certa controvèrsia sobre si les llets artificials poden aportar aquests beneficis de manera similar.
Com a dada rellevant, s’hi destaca que des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es recomana la lactància materna durant els primers sis mesos de vida. A partir de llavors, s’han realitzat diversos estudis sobre els beneficis reals de la lactància materna.
En un estudi de Conde i col·laboradors (2015) es va trobar que la lactància materna és un factor protector contra el sobrepès infantil. Concretament, proporcionar llet materna durant els sis primers mesos de vida sembla reduir un 4% l’aparició d’obesitat.
Prevenció de malalties del nadó i de la mare
A més a més, en una meta-anàlisi d’Allen i Hector (2005) es va observar que la lactància materna està relacionada directament amb la prevenció de malalties gastrointestinals i infeccions respiratòries, i possiblement també amb el desenvolupament cognitiu del nadó.
També es considera la possibilitat que la lactància materna actuï com a factor protector de la diabetis mellitus insulinodependent (DMID) o tipus 1. Respecte als beneficis per la mare, es va observar que donar el pit redueix el període d’infertilitat postpart.
A la revisió realitzada per Cava, Lutter, Ross i Martin l’any 2002, es van obtenir resultats positius respecte a la prevenció del càncer d’ovaris i de la menopausa prematura a les mares que donaven el pit als seus nadons.
Aquests beneficis no s’han trobat amb l’alimentació de llets artificials; tot i això, la bona nutrició del bebè queda coberta amb els components làctics que actualment es troben al mercat.
Crisi de lactància
Les anomenades crisis de lactància o de creixement succeeixen durant el primer any de vida del nadó. En aquest moment l’organisme els hi demana més energia i el nombre d’ingestes diàries augmenten exponencialment.
El nadó es mostra més inquiet i rondinaire, un fet que provoca que les mares arribin a plantejar-se si continuar amb la lactància o passar a la llet artificial per por a no estar alimentant correctament al seu petit.
Realment aquestes crisis de lactància es produeixen en diferents etapes del desenvolupament del bebè i solen ser els moments en què s’ajusta la petició de menjar del petit a la llet produïda per la mare.
Per tant, les crisis de lactància són comunes i no és necessari alarmar-s’hi: en general desapareixen després d’unes setmanes i no es relacionen a cap problema greu a la producció de la llet. Tot i això, és important no forçar ni insistir que els nadons alletin.
El punt mig: la lactància mixta
Per aquelles mares que no poden permetre’s, per temps o altres causes, proporcionar una alimentació basada exclusivament en la llet materna als seus petits, existeixen alternatives com la lactància mixta.
A la lactància mixta es combina lactància materna amb la de la llet artificial amb biberó. No obstant això, és recomanable començar la lactància únicament materna abans d’introduir el biberó, ja que és important que aprenguin a succionar correctament.
Aquesta introducció del biberó ha de fer-se de manera gradual, tant pel bé del petit com per la mare. Finalment, la producció de llet s’anirà reduint a mesura que els biberons siguin més habituals.
Referències bibliogràfiques:
Allen, J., Hector, D. (2005) Benefits of breastfeeding. New South Wales Public Health Bulletin, 16: 42-46.
Cava, N., Lutter, C., Ross, J. & Martin, J. (2002) Quantifying the Benefits of Breastfeeding: A Summary of the Evidence. Washington D.C.: PAHO.
Conde, C., Cid, M., Morenza, J. L. & Díaz, G. (2015). Prevalencia de obesidad infantil y lactancia materna. Revista Enfermería Castilla y León, 7: 1.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'