Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Lasanya de fesols i gambes de Palamós

Meravellosa combinació

La lasanya, de per si, és una creació atractiva. Sempre es comença a menjar-la amb molta il·lusió: donem per suposat que estarà terriblement bona. Amb les lasanyes industrials, lamentablement, això no acostuma a passar. Per tant, us animo a fer-vos una bona lasanya amb productes de la nostra terra, com ho són els fesols i la gamba vermella de Palamós. Puc entendre que, d'entrada, la combinació pot ser una mica sorprenent però gens arriscada. Us puc garantir que un fesol fi de gust barrejat amb el sabor extraordinari de les gambes de Palamós és una meravellosa combinació, i tot plegat, arrodonit amb una suau beixamel feta amb el concentrat dels caps de gamba... Si sou humans, estic segur que us agradarà. I si sou animals, també, vaja. Si voleu més informació sobre els diferents tipus de fesol i llegums en general, us recomano la lectura de l'article Llegums secs. Amb aquestes quantitats us sortiran quatre lasanyes individuals grosses o vuit racions més modestes.

  

INGREDIENTS

  

12 gambes vermelles de Palamós

  

300 g fesols cuits

  

5 tomàquets madurs

  

1 ceba trinxada

  

mig porro

  

1 cullerada de pebre vermell

  

20 plaques de pasta de lasanya

  

500 g de salsa beixamel

  

formatge per gratinar

  

oli d'oliva

  

sal

  

  

VARIANTS:

  

- També podeu utilitzar altres tipus de fesol

  

ELABORACIÓ

Preparem tots els ingredients.
 
Rentarem una mica les gambes.
 
Com sempre, si les verdures són ecològiques i de temporada el plat sortirà mil vegades més bo. Si sou de morro fi ho notareu. Si no, doncs no, és clar.
 
Com us comentava, també podeu utilitzar fesol Mixigan, Fesolet de Santa Pau, Ronyó, Banyolí o de L'ull ros, tot ells són de gust suau.
 
El porro, el netejarem a consciència, ja que de vegades entre les fulles contenen sorra.
 
Trinxem la ceba...
 
i la posem a sofregir amb un raig d'oli d'oliva.
 
Mentrestant, ratllarem els tomaquets...
 
als que afegirem una cullerada de pebre vermell.
 
Quan la ceba agafi color i comenci a enganxar-se, hi afegirem un raig d'aigua i la deixarem evaporar fins que es consumeixi tota de nou. Podeu repetir aquest procés unes quantes vegades fins a enfosquir la ceba tant com vulgueu. Jo, en aquest cas, ho he fet dos cops.
 
Tallarem també el porro.
 
En una planxa, a banda, farem les gambes amb una miqueta de sal.
 
Un raig d'oli, que no en falti.
 
Que siguin cuites, però no les feu excessivament, ja que desprès aniran al forn una estona més.
 
 
Les reservem. Quan siguin fredes les pelarem.
 
La ceba va agafant color.
 
Ara, hi afegim el porro...
 
i ho remenem una estona fins que el porro agafi color.
 
Seguidament, ja hi podrem afegir el tomàquet...
 
que remenarem una mica...
 
i salarem.
 
Deixeu reduir el tomàquet a foc baix, uns 15-20 minuts fins que comenci a caramel·litzar.
 

  

  

Mentrestant, podeu anar pelant les gambes.
 
Tots els caps i pells els passarem a un xino sobre un cassó i...
 
amb l'ajuda d'una mà de morter extraurem tot el suquet.
 
No sembla massa quantitat però és molt concentrat. Creieu-me que hi ha una gran diferència entre aprofitar aquest suquet o no fer-ho, i més tractant-se de gamba vermella de Palamós.
 
Un cop fet el sofregit, podem barrejar-lo amb els fesols.
 
Tracteu-los amb cura per evitar que es desfacin massa.
 
Incorporeu a la cassola les gambes pelades que haurem tallat a trossos. També reservarem una gamba pelada sencera per decorar cada porció de lasanya.
 
I ho remenem.
 
Ja tenim el farciment acabat.
 
Avui utilitzaré plaques de pasta de lasanya que no necessiten cocció.
 
Simplement les haureu de submergir en aigua tèbia durant uns 10 minuts.
 
D'altra banda, farem una clàssica beixamel a la que afegirem el concentrat de caps de gamba.

  

Si voleu saber com fer aquesta salsa, us recomano la lectura prèvia de la Salsa Beixamel.
 
Quins colors! Qui diu que la cuina és avorrida? Mireu quina obra d'art!
 
Barregeu-lo bé.
 
I ja tenim la salsa beixamel de gamba feta.
 
Ara, hi abocarem una tercera part d'aquesta salsa sobre el farciment.
 
I ho remenarem.
 
En una cassola individual hi col·locarem la primera placa de pasta de lasanya.
 
A sobre, hi posarem una capa de farciment.
 
Procureu aplanar-ho bé i repartir correctament el farciment a cada capa.
 
A poc a poc aneu fent noves capes. Les podeu fer de 4 o 5 capes.
 
I finalment, posarem la beixamel per sobre.
 
Que quedin ben cobertes.
 
Ara s'han de gratinar amb formatge.
 
En aquest cas he fet servir formatge de parma.
 
I una gamba pelada per acabar.
 
També podeu fer servir barreja de quatre formatges especial per gratinar.
 
I la gambeta, que no falti, és clar.
 
Prepareu el forn a uns 190-200º C i ruixeu la lasanya amb una mica d'oli d'oliva. Si voleu, hi podeu posar uns daus de mantega també.
 
I les posem a gratinar durant uns 12 o 15 minuts.
 
Fins que quedin així de maques.
 
I ja les podeu servir a taula. Servir-les amb cassola de fang us garantirà que el plat serà calent de principi a fi. Ja sabeu que el fang manté l'escalfor durant molt temps.
 
La tastem?
 
Espero que us hagi agradat, a casa meva... els ha encantat!
 
Bon profit!

  

  

  

I PER BEURE...

  

Saó Blanc Celler: Mas Blanch i Jové DO. Costers del Segre

  

Varietats: Macabeu. 6 mesos de criança en barrica de roure francès.

  

Preu aproximat:12€

  

Un plat consistent que demana un vi potent que arrodoneixi tots els sabors. La varietat macabeu sempre és un valor segur a qualsevol àpat que demani un vi amb cos, que sigui fàcil de beure i alhora es faci notar.

  

El Saó Blanc que avui us recomanem us enamorarà en olorar-lo perquè és llaminer i voluptuós. (Recordeu que quan dic llaminer no vull dir mai dolç). També percebreu els aromes a peres de carn consistent, pomes granny smith i dels fruits secs provinents del pas per barrica.

  

Una vegada en boca deixarà anar tot el seu potencial, s'incrementarà la presència dels fruits secs, fins hi tot les pells d'ametlles i avellanes i si pareu atenció serà com si haguéssiu mossegat una pera conference, que es aquella verda i allargada amb la carn consistent i molt blanca. Un vi franc, fresc i que s'assembla força a la recepta: subtil a l'inici i profund al final.

  

Maridatge cortesia de La Guia de vins de Catalunya