La Bíblia explica que Déu va dur a terme la creació d'Adam a imatge seva, i la d'Eva per mitjà d'una costella d'Adam. Ara bé, en alguns fragments del text religiós podríem arribar a pensar que, en realitat, Eva no va ser la primera dona que va tenir Adam. En aquest punt és quan entra a la història Lilith, una figura que amb el temps ha esdevingut tot un símbol del feminisme i un nom molt habitual entre els dimonis femenins.
Qui era Lilith?
La tradició —en especial a través de les llegendes relacionades amb el Talmud, que és l'obra que recull la tradició oral dels jueus al voltant de les lleis i la religió— ens diu que la creació de Lilith s'hauria produït simultàniament a la d'Adam, i que tots dos haurien estat connectats a través de l'esquena. Tot i que alguns dels seus òrgans corporals eren diferents —com els reproductius—, la primera dona d'Adam disposaria del mateix caràcter i del mateix nivell de força que ell.
Encara que Lilith vivia amb Adam a l'Edèn, s'hauria rebel·lat contra l'home. La dona era intel·ligent, tenia un caràcter ben ferm i tot semblava indicar que disposava de superioritat pel que fa a Adam, que era una persona més dominant i posseïa un desig carnal més gran. En els moments íntims, la dona va exigir-li que estigués amb ella, i també que ella pogués estar amb ell, però Adam ho va rebutjar.
Un dels llibres apòcrifs del Gènesi afirma que Lilith va pronunciar aquestes paraules: «Per quin motiu hauria de jeure sota teu? Em van fer amb pols igualment i, per aquest motiu, soc la teva igual». Aleshores, «en el moment en què Adam va provar de forçar-la a obeir, la dona, enfadada, va dir el nom de Déu i va marxar», cosa que va implicar que fos desterrada. Posteriorment, els àngels la van perseguir per transformar-se en dimoni.
Tret de determinades versions hebrees, el text de la Bíblia no fa referència a Lilith. Ara bé, aquest nom es troba present en diversos poemes vinculats amb Guilgameix, els assiris la van adorar com si fos una deessa i el seu nom apareix traduït per Làmia —Isaïes 34,14—, la denominació que rep un ésser fabulós que posseeix un cos de drac i un cap de dona.
En el moment en què Adam va veure's sol a l'Edèn, Déu va agafar una de les seves costelles i, amb ella, va dur a terme la creació d'Eva, la segona dona que va tenir. Dels fills que van tenir Eva i Adam, únicament sabem el nom dels primers tres: Caín, Abel i Set. Podria ser, a més, que Lilith tingués alguna cosa a veure amb la defunció d'un d'aquests fills.
Un nom habitual entre els dimonis femenins
Després de dir el nom secret de Déu i de ser expulsada del Paradís, la història diu que Lilith va instal·lar-se a la zona del mar Roig però que, tot i que mirava de trobar alguna altra persona, únicament va ser capaç de trobar dimonis i animals. Per això, va esdevenir l'amant de diversos dimonis, com Satanàs. S'explica que hauria donat a llum una gran quantitat de dimonis que viurien en un món paral·lel al de les persones, i en hebreu es fa servir la paraula 'Nephilim' —que vol dir dimonis de la raça humana— per referir-se a aquests éssers.
Hi ha autors que afirmen que Lilith hauria rebut la condemna de veure morir tots i cadascun dels seus fills en néixer, a llanguir dins de l'inframón i a cruspir-se els descendents de la seva rival. Va esdevenir la primera dona devoradora d'infants, el primer vampir o el primer súcube. Això fa que estigui relacionada amb les denominacions de dimonis femenins. Es vincula amb la serp que va voler temptar Eva, i s'ha arribat a afirmar que hauria empès Caín a assassinar Abel, el seu propi germà, quan el va envair la gelosia perquè Déu no va quedar satisfet amb el sacrifici que li havia preparat.
Al final, Déu llança Lilith, la primera dona que hauria tingut Adam, des de dalt de la superfície terrestre fins als abismes oceànics, i la dona es posa a viure a les coves del fons del mar. En aquest indret, procrea amb dimonis tant infraterrestres com aquàtics, cosa que fa que esdevingui una dona dels tres mons, tot i que únicament el celestial li tanca les portes.
Algunes vegades, Lilith apareix com a esposa d'Asmodeu, el príncep de l'inframón. En aquest indret, Lilith regnaria majestuosament amb les altres reines de dimonis, que són Nahemah, Mahalath i Igrat, i les seves cohorts, que engendren els seus fills de manera abundant.
Un símbol contemporani del feminisme
Com que Lilith no va voler sotmetre's a l'home, la seva figura ha esdevingut tot un símbol contemporani del feminisme, i hi ha moltes associacions que treballen per la igualtat de gènere que s'anomenen d'aquesta manera per retre-li homenatge.
La llegenda al voltant de la figura de Lilith ens explica que la dona va negar-se a veure com es deformava el seu cos a causa dels embarassos, i que es negava a mantenir relacions sexuals només amb postures tradicionals com per exemple la del missioner, que durant la trobada carnal confereixen superioritat a l'home.
Tot i perdre privilegis, Lilith hauria estat la primera dona que s'hauria rebel·lat i va esdevenir una persona errant que transmetia la idea que, en cas de no obeir cegament l'home, les dones es podrien acabar tornant com ella. Constitueix l'arquetip de les persones que rebutgen limitar-se al domini de la llar i permetre que un home les sotmeti. Representa el foc i la ira que fa emergir l'ego masculí que la rebutja i també la demonitza, únicament perquè gosa dir no.
A nivell de la cultura popular, trobem present la figura de Lilith a moltes obres d'art, com ara còmics, pel·lícules, sèries i llibres: entre altres exemples, dins del conegut 'Faust' de Goethe se'ns mostra mentre baixa a l'infern. Al videojoc 'DmC: Devil May Cry' encarna un dimoni molt poderós, i també gaudeix de rellevància a la sèrie de la plataforma Netflix anomenada 'Sabrina'. Igualment, ara que ja saps tota la història d'aquest personatge, segur que entens més bé el sentit del llargmetratge de Javier Bardem i Jennifer Lawrence, 'Mother!'.
Lilith dins de l'astrologia
Dins de l'astrologia, podem trobar l'anomenada Lilith o Lluna Negra, que es considera que és un punt matemàtic, immaterial o fictici. S'oposaria al perigeu lunar, que és l'indret en què la Terra i la Lluna es troben més a prop.
Dins d'una òptica exclusivament astronòmica no seria cap planeta, però l'astrologia occidental l'utilitza molt, i la posició que manté dins d'una carta natal com a signe, tant en aparença com dins de la casa, o quan passa per un punt clau, ens pot ensenyar moltes coses.
També et pot interessar...
- El poder de la Lluna sobre els rituals
- Recull de 10 mites teogònics fascinants
- Mitologia grega: els herois i les heroïnes més cèlebres