Més enllà del modernisme, que està ben present a la ciutat de Reus amb una gran quantitat d’edificis emblemàtics, a la capital del Baix Camp podem trobar altres edificacions no tan conegudes però alhora molt interessants arquitectònicament parlant. Edificis que probablement passen desapercebuts durant el nostre dia a dia però que formen part del passat. És el cas dels edificis d’època barroca, del segle XVII i XVIII, que podem trobar a Reus. Un passeig al costat del ‘simbòleg’ Ramon Farré permet conèixer alguns d’aquests elements.
[predef]reus-144[/predef]
L’inici del recorregut té lloc a la plaça del Mercadal de Reus i el primer objectiu de la ruta és la façana de l’Ajuntament, una façana que ha canviat al llarg dels anys. El 1932 el consistori va aprovar una reforma feta per l’arquitecte municipal del moment, Antoni Sardà i Moltó, per solucionar els problemes estructurals de l'ajuntament.
L’actuació va consistir en la compra de tres cases laterals per ampliar l’edifici, aixecar l’entrada actual amb dues columnes adossades (les que hi ha actualment), mantenir una de les torres i convertir la que feia cantonada en un campanaret i, el més important, fer una nova portalada principal i traslladar la porta frontal a la façana posterior. D’aquesta manera, avui en dia encara es pot veure l'antiga porta frontal al carrer d’Aleus que tal com s’indica en la part superior data de l’any 1601.
El recorregut segueix pel centre de Reus en direcció a la cantonada entre el carrer de la presó i el carrer de les Galanes. Allà s’hi pot trobar la Casa Font de Rubinat. L’edifici compta amb una façana plana, de composició simètrica, carreus de pedra natural, dovelles amb reclau i un escut on apareix la inscripció de 1602 damunt la porta principal. A més, també s’hi pot veure una obertura en forma d’ull de bou a la planta baixa i entresòl.
Segons Farré, aquesta és «la casa més antiga d'època barroca de la ciutat de Reus» i es tracta d'un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. Posteriorment, l’any 1860 hi va néixer Pau Font de Rubinat, vinculat tant a la vida política com cultural de Reus, qui va conèixer uns anys més tard a Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte reusenc va realitzar diverses reformes dins l’edifici entre les quals destaca la sala de lectura de la important biblioteca particular. Per una altra banda, també va fer actuacions a la part de la façana del carrer Galanes.
El segon edifici més antic d'aquesta època barroca, tal com indica Ramon Farré, és la Casa dels Espuny, situada al carrer de l’Abadia. L’edifici es data com del segle XVII però durant el segle XVIII va ser força modificat. Va ser construir per una família aristocràtica nascuda al Penedès i que es va instal·lar a la capital del Baix Camp a finals del segle XVII. La casa, inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ha tingut diverses funcions com ara taller, escola o teatre.
Ben a prop de la Casa dels Espuny, a la plaça de Sant Francesc es pot trobar la Casa de Larrard & Vignau. Aquest edifici setcentista, que fa cantonada, està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i va acollir els locals i l’habitatge de l’empresa ‘Juan Larrard y Compañía’. Segons Eduard Toda, a l’obra ‘Els convents de Reus i sa destrucció en 1835’ els Larrard procedien d’Oloron, als Pirineus Atlàntics, i feien companyia amb els Vignau. Es dedicaren al comerç d’exportació de vins fins ben entrat el segle XIX. De fet, Larrard va ser un dels encarregats de fer l’estudi de la construcció del canal entre Reus i Salou.
Enfilant el raval de Jesús, arribant a la plaça Prim i seguint pel carrer de Sant Joan es troba la Casa March, que es va poder visitar recentment gràcies a les visites de Reus Ocult. L'entitat la descrivia com un «exemple de palau del 1700» i afegia «podem dir que és una cosa que més que fonaments, té arrels. Palau, tribunal, ceca, aristocràcia, tragèdia, llegendes, heràldica... tot al voltant d'un pati de serenor del bullici de la ciutat».
Finalment, ben a prop de la Casa March es pot trobar la portalada de l'antic convent de les monges Carmelites, fundat l'any 1661. Situat en el seu moment a la plaça del Prim, l’edifici es mantingué en actiu fins el 1835 quan la comunitat es va veure obligada a abandonar la casa. Poc després, i va haver diversos episodis d’ocupació i finalment el 1868 va ser clausurat i enderrocat. El portal de l’església encara es pot trobar al carrer de Sant Joan, concretament a la seu de Reus Promoció a l’antic Institut Antituberculós. La portalada data de l’any 1693.
D'altres edificis que destaca Ramon Farré d'aquesta època barroca de la ciutat de Reus són la Casa Coder, situada a la plaça del Mercadal i que data del segle XVIII, i els porxos de la plaça del Castell, on actualment hi ha un establiment de cuina italiana i qui el 'simbòleg' critica «per no cuidar el patrimoni que hi habita»
Ramon Farré, que s'autoconsidera un 'simbòleg', explica que la seva afició pels símbols s'origina en «la passió pels detalls, fet que li porta a preguntar coses sobre els edificis i aquests li responen amb simbologia, dates, estils i tendències dels arquitectes». Per una altra banda, assegura que «el patrimoni de Reus està molt malament» i que «la difusió és molt dolenta» i posa com a exemple Valls on diu que «es pot trobar informació de tots els carrers, edificis i fills il·lustres».