Els límits del folklore i la tradició oral són ben bé infinits. Lliures, canviants, oberts a la màgia i a la imaginació, a la collita pròpia de cada filla, cada àvia, cada pare i rondallaire, a cada història de cada poble i ciutat. En aquestes dates, la cançó del Tió no deixa d’estar envoltada d’una certa ‘polèmica’, ben entesa, d’una competència sana i bonica entorn d’una lletra que varia sempre entre casa i casa, carrer i carrer, de família en família.
Qui no s’ha cregut mai que la seva versió és la bona, la genuïna, l’autèntica, la «de tota la vida»? N’hi ha que escalfen els bastons al forn, n’hi ha que els mullen al lavabo, i n’hi ha que... bé, tants tions, tantes cançons. Si l’acord sobre la melodia sembla que és unànime —us ve al cap?—, l’imperi de la lletra és fracturat, mòbil i preciosament viu.
Avui, a TarragonaDigital compartim amb vosaltres una aproximació ‘oficial’, amb cert consens i acord, de les lletres de la cançó del Tió que es canten a les nostres comarques. Ho sabem; per a lletres, famílies, autors i versions pròpies i ben personals. I si no és aquí, aviseu-nos, com fa el vostre ‘song lyrics’ nadalenc?
A Tarragona, l'avellana falta
A Tarragona ciutat el tret comú i distintiu són les ‘arengades’, amb una versió ‘oficial’ que inclou ‘pastetes’ i que s’oblida, potser pels del Camp més fonamentalistes, de les típiques i emblemàtiques avellanes.
Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
si no et donaré
un cop de bastó!
L'Alt Camp més religiós
A l’Alt Camp, i concretament a la ciutat de Valls, la cançó del tió incorpora elements de caràcter més religiós, amb al·lusions a la Verge Maria, Mare de Déu. El vi blanc, els torrons i les arengades també hi són sagrades en aquesta versió del ‘hit’ nadalenc.
Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.
Torronets baixeu del cel,
per a la Verge Maria;
als que ploren
no els en doneu,
per a la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.
Homes i nens, doneu un cop de mà!
A la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre, i a diversos indrets de les nostres contrades, la lletra de la cançó del tió amaga, entre referències religioses i clàssics aliments hivernals, tocs masclistes d’una manera de fer que cal eradicar per sempre. Allò de «dones curioses, agraneu casa, renteu lo tinell» és l'innocent i nefast indicador d’unes actituds que, malauradament, es repeteixen encara a nombroses llars de casa nostra. Homes i nens, més que un cop de bastó... doneu un cop de mà!
Tronc de Nadal,
caga torrons,
pixa vi blanc.
Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nós do.
Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
agraneu casa,
renteu lo tinell
que Nadal s'apropa,
menjarem coquetes,
torrons d'avellana,
torrons de 'quicó',
caga tió
si no et dono
un cop de bastó!
A Constantí, 'merda' i torrons quadrats
A Constantí, llar i bressol del rock d’Els Pets i les Llufes, no hi podia pas faltar un toc una mica més escatològic. Perpetuant el paper servil de la dona, entre la cuina i la rentada de tinells, al Tarragonès la ‘merda’ del tió és el bé més preuat.
Caga tió, que Déu nós do.
Ara vénen festes, festes glorioses, dones precioses.
Renteu los tinells, renteu-los bé, que Nadal ja ve.
Passaran bous i vaques, gallines amb sabates;
bous i bacons, gallines amb sabatons.
Lo vicari fa torrons, de quadrats i de rodons.
Majordona, posa-hi sucre, que seran un poc millors.
Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i 'maligual',
val més la teva merda, que els torrons de Nadal!
Caga tió!
El Baix Camp més animal
La versió ‘oficial’ d’Alforja, al Baix Camp, és potser la més curiosa. També compartida arreu de la comarca, la desfilada d’animals amb sabates, el ‘pollí’ tocant el violí i la guineu menjant torrons constitueixen tota una postal divertida i bucòlica, on l’avellana reivindica el territori.
El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el pollí a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
'gallinons' amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d'avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó!
AGENDA: Els pessebres de Tarragona per visitar durant aquestes festes