David i José Muñoz són dos catalans que han aconseguit arribar a la fama sense perdre de vista el seu passat ni les seves arrels. Fa més de 20 anys que Estopa ens regala himnes com ‘La raja de tu falda’, ‘Vino tinto’ o ‘Ya no me acuerdo’ , i ara han volgut plasmar totes les seves memòries en el seu nou llibre: ‘El libro de Estopa’.
Els germans són l’exemple perfecte de triomfar des del més baix, amb uns temes que explicaven des de la seva vida al barri i les seves primeres experiències amb les drogues fins a les seves pèssimes condicions laborals dins de la fàbrica de Seat, quan encara eren dos joves de Cornellà de Llobregat als que els hi agradava la música però havien de portar els diners a casa.
Estopa, els catalans més estimats a Espanya
No tenen cap mena d’ego, ni han oblidat des d’on van començar. Els germans explicaven una vegada que la seva àvia sempre els anomenava «els ximples de la guitarra», i que quan va morir ho va fer pensant que no triomfarien. Per això, David i José expliquen que ells sempre s’autoanomenen encara els ‘ximples de la guitarra’ perquè la seva àvia va morir pensant que no podrien ser músics professionals- molt abans d’aconseguir omplir estadis i aconseguir treure nou discos al mercat.
Els seus pares són extremenys, i tot i que els germans no oculten la seva catalanitat, tampoc obliden la migració que els seus pares van haver de patir per donar-los una vida millor. Per això, els és impossible defensar Catalunya sense recordar la resta d’Espanya i viceversa. I en un moment en la història on la ideologia política està agafant molt de pes i gairebé “s’obliga” a escollir un costat, els germans Muñoz són l'exemple més gran d’unitat: «Sempre parlem bé de Catalunya quan estem per altres llocs d’Espanya i parlem bé d’Espanya quan ens trobem a Catalunya».
Criats al barri obrer de Sant Ildefons de Cornellà, no obliden l’emigració dels seus pares a una zona on casualment van arribar centenars d’extremenys i andalusos als anys 60. Per això, no entenen les baralles entre ideologies o aquelles persones que es neguen a l'entrada d'immigrants al país: «Sembla que no recordin els seus orígens». La seva fama no els ha fet canviar les idees, i porten la consciència de classe com a bandera, ja que saben de primera mà les condicions laborals a les quals la majoria d’obrers estan sotmeses.
Defensors imparables de la classe obrera
Per arribar on estan s’ho han hagut de treballar, tot i que no volen col·locar-se medalles on no els corresponen ni parlar sobre un ‘ascensor social’: «És un clixé, històries per justificar un model de societat en la qual si t’ho treballes molt i ets molt llest, pots arribar al cim. Jo crec que hi ha més gent que li toca la loteria de la que es beneficia per aquest ascensor social. Sí, ens molesta que ens utilitzin per exemplificar-lo».
I és que Estopa ha arribat a la fama explicant allò que es pot veure diàriament en un barri obrer- una trista realitat que pocs s’atreveixen a plasmar en una lletra de cançó. «No hem estat moralistes amb aquestes coses. Hem retractat una societat: aquí hi ha un que planta marihuana, un altre és un ‘yonkie’, l’altra és addicte a les màquines escurabutxaques...».
Els germans expliquen al seu llibre com intenten millorar dia a dia mentre aprenen sobre nous temes. A més, no oculten els errors que hagin pogut cometre sinó la manera que això no torni a succeir: «Estem tots subjectes a una cultura, unes normes, unes tradicions, un patriarcat… del que no és fàcil desvincular-te», expliquen. «Amb el masclisme pot passar el mateix que amb totes les tradicions i educació que has rebut. Tu intentes no ser-ho, però t’has educat en una societat masclista i alguna cosa queda».
Una ideologia clara: el ‘barrisme’
Les seves lletres reivindicatives són subtils, però les seves accions demostren encara més la seva consciència. No només van donar suport als treballadors de Nissan pel seu tancament a Barcelona, sinó que tal com recorda les seves memòries ‘El libro de Estopa’ i plasma el digital ‘El Español’, una vegada van rebaixar un 30% el preu de les entrades perquè els seus seguidors més humils poguessin atendre un dels seus concerts.
A més, en aquell mateix espectacle van reivindicar alguns drets essencials aprofitant que tenien el micròfon: «No volem retallades en sanitat, no volem retallades en educació, no volem que ens retallin la vida!», comentaven amb el públic. En aquella època, José Luis Rodríguez Zapatero estava al capdavant del partit socialista i els Estopa no van intentar ocultar el seu pensament: «Visca Zapa!». Segons expliquen, alguns polítics del PP que es trobaven en aquell concert van deixar la sala immediatament després d’aquesta acció.
No s’han declarat obertament de cap partit polític més enllà de la seva òbvia i estreta relació amb l’esquerra. Tot i que, a vegades, sembla que l’anarquia també és una de les opcions que veuen més viables: «Quan no hi ha govern sembla que vagi millor la cosa, no? Aquí ho deixo...». Però una cosa tenen clara: si poguessin afegir-se a un ideologia, seria el ‘barrisme’. «Aquella ideologia que ressalta els llaços comunitaris de tots els barris del món, sigui Barcelona, Madrid o Mèxic».
Tal és el seu amor per la terra que quan van catapultar-se a la fama van oferir-los una casa a Miami (USA) com la majoria de grups professionals per poder triomfar internacionalment i preparar-se per una gira mundial. Però els germans no es veien vivint en un altre lloc que no fos el Baix Llobregat, així que van declinar l’oferta per continuar la seva aventura per terres catalanes i conquerir el país amb els seus himnes.