És un recipient que hem vist alguna vegada a la nostra taula. També l’hem vist en festes populars o museus. Segurament mai li hem prestat atenció més enllà de la funció de beure-hi a galet, però darrere del porró hi ha tota una història que va des de Poblet (on es va trobar el que es considera el primer porró de la història) fins al mateix Nova York, on n’hi ha un d’exposat.
Fruit d'un treball de recerca, el publicista, Josep M. Rovira ha construït un relat on ha classificat fins a 35 classes de porrons, segons la seva procedència, època o característiques, la qual cosa no havia fet mai ningú abans.
Tot plegat es troba en el seu nou llibre ‘El porró. De Poblet a Nova York’, editat per Cossetània i que es presentarà aquest dissabte a la tarda al Museu de la Vida Rural, on no hi faltarà un bon porró per poder fer un tast.
Poblet, l’origen de la recerca
El llibre porta com a subtítol ‘El llarg viatge de l’atuell català més universal’. Aquest ‘viatge’ passa per diferents museus d’arreu del món on, curiosament exposen porrons o peces on apareix l’estri d’origen català. «Però ningú acaba de dir-li pel seu nom, sinó que el tracten d’estri d’Espanya, probablement d’origen català, hi ha un desconeixement brutal sobre l’objecte», explica Josep M. Rovira. Un d’aquests museus és en Corning Museum of Glass, prop de Nova York, d’aquí el subtítol del llibre.
Però per anar a l’origen de tot, s'ha de retrocedir un grapat d'anys i no ubicar-nos gaire lluny: a Poblet. En una excavació es va trobar el que es considera el primer porró de la història (datat del segle XIV), la imatge del qual apareix en la portada del llibre. Hi ha discrepàncies sobre si es tractava d’un porró o d’un setrill, però «un setrill té anses i aquest estri no en té. Potser no se li pot donar la categoria de porró i era un estri de la farmàcia del Monestir, però un setrill no era», afirma l’autor del llibre.
A partir d’aquí, Rovira ha estirat del fil per arribar a documentar les diverses classes de porrons que hi ha, ha fet un mapa amb la ubicació geogràfica dels forns on s’han fet porrons a Catalunya i apunta que aquest estri o, si més no, el constum de beure a galet, podia existir ja a l’Antiga Roma, on tenia una simbologia sexual representada en un recipient anomenat ríton.
N’hi ha per tot arreu, però «el porró és català»
El porró no es troba exclusivament a Catalunya, com apuntava l’autor, n’hi ha a museus d’arreu del món. Però el porró és un estri català.
«Podem situar un centre de producció extraordinari de vidre als segles XVII i XVIII a Mataró, allà hi havia els forns més importants». A partir d’aquí, el llibre explica que es comencen a establir forns en altres llocs de Catalunya, sobretot en aquells punts on hi havia més facilitat d’estar a prop dels centres de comerç. També destaca la important producció de porrons a Mallorca.
A més, «l’expressió ‘beure a galet’ no té traducció al castellà, sí que en té al francès i l'italià, per tant el costum de beure en porró és català» afegeix Rovira, indicant que la seva situació geogràfica es mouria en aquesta zona de la Mediterrània compresa entre Catalunya i alguns punts del sud de França i el nord d'Itàlia.
Picasso, Miró i... el porró
Per increïble que sembli, el porró està present en l’art molt més del que pensem i així ho documenta Rovira en el llibre. «Picasso va pintar porrons, ho relacionava amb Catalunya i també els donava el caràcter sexual que tenia el ríton de l'antiga Roma. Miró també tenia porrons al seu taller», explica Josep M. Rovira.
I és que aquest objecte ha estat present en moltes altres disciplines artístiques com la literatura, els refranys, la música, les danses, les cançons o fins i tot els castells, la qual cosa es pot descobrir a través de les pàgines que ha escrit Rovira.
El llibre te un format didàctic, gens dens, ple de curiositats i sorprenents apartats que expliquen l’evolució del porró al llarg de la història aprofundint també en moltíssims altres fets.
Per escoltar totes aquestes explicacions i més anècdotes de mans de l’autor, aquest dissabte a les 18.00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre a la sala d’actes del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
Josep M. Rovira (Cabra del Camp), és un entusiasta del vidre i la ceràmica popular que ha dedicat els darrers anys a l’estudi d’aquest atuell. La seva recerca sobre el porró va rebre l’Accèssit de la II Beca Maria Font de Carulla. La seva professió de publicista l’ha portat a ser coautor d’altres llibres i actualment és el director de la revista 'Cultura i Paisatge de la Ruta del Cister'.
Es pot dir que el llibre no ha arribat al seu final, ja que s’ha obert una pàgina web per afegir tota la documentació nova que vagi sortint sobre aquest objecte.