Lluís Soler, alcalde de Deltebre, acaba de fer el salt a la política catalana, deixant enrere el seu pas per la Diputació de Tarragona. Fa cosa de dues setmanes, el jove polític del PDeCAT va arribar a la presidència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la principal entitat municipalista de tot el territori català.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Així mateix, l'ACM ha servit de plataforma per a propulsar carreres polítiques com, per exemple, la de l'actual conseller d'Interior, Miquel Buch, qui va ocupar el càrrec de màxim responsable de l'entitat, des de l'alcaldia de Premià de Mar, durant set anys.
TarragonaDigital ha parlat amb el deltebrenc Soler sobre quines són les seves prioritats al capdavant de l'ACM, quin paper creu que ha de jugar l'associació i si entitats com la seva s'han de posicionar, o no, en el debat nacional català. Lluís Soler aportarà a l'ACM la visió d'un territori històricament oblidat tant per l'administració catalana com per l'estatal, les Terres de l'Ebre.
«El Delta de l'Ebre no ha comptat sempre amb tot el suport necessari»
— Vostè és alcalde de Deltebre, municipi de les Terres de l'Ebre. Quin paper ha de jugar l'Associació Catalana de Municipis, i el municipalisme, en territoris poc poblats, com els Pirineus o Terres de l'Ebre, per impulsar econòmicament aquests municipis?
— Sempre dic que l'ACM ha de ser un aliat del món local. I això suposa estar amatent a les problemàtiques dels nostres alcaldes i alcaldesses, com també dels veïns i veïnes, i oferir respostes a les seves necessitats. Un exemple d'això és la Central de Compres, la qual permet que, fent una adquisició centralitzada, tots els pobles i ciutats de Catalunya puguin comprar productes i serveis al mateix preu. Tot i això, els anys venidors hem de seguir posant èmfasi als municipis més petits, que tinguin en compte l'equilibri territorial i la seva dinamització econòmica. Qüestions com el despoblament, la generació de riquesa, la lluita contra l'emergència climàtica, el suport a la gent més desafavorida, entre altres, han de ser prioritàries.
— Creu que el govern de la Generalitat ha prioritzat alguns territoris abans que altres?
— Moltes vegades, quan analitzem el passat, podem caure en la temptació de resignar-nos. És cert que alguns territoris, com és el cas del Delta de l'Ebre, no han comptat sempre amb tot el suport necessari per a la seva preservació o per al seu desenvolupament econòmic i social. Ara, però, és hora de passar a l'acció i ho hem de fer posant en relleu totes aquelles accions que ajuden a l'equilibri territorial i que generen igualtat d'oportunitats entre totes les persones que viuen als pobles i ciutats de Catalunya.
— Quins objectius teniu de cara al vostre mandat al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis?
— Hem de seguir enfortint la relació amb el món local. Per una banda, sent la veu del municipalisme, incidint en les iniciatives parlamentàries que ens afectin. Per altra banda, concretant una aposta decidida que incrementi els serveis que l'entitat presta als municipis. En qualsevol cas, no podem obviar la tasca de formació als càrrecs electes i treballadors públics. Com tampoc l'impuls de l'entitat com a espai de reflexió, d'estudi i d'estratègia municipalista, abordant totes aquelles qüestions que han de marcar l'agenda de la bona política, i els reptes que tenim com a país i com a municipis. L'enfortiment de la qualitat democràtica, la defensa de la igualtat de gènere, fer front al despoblament i la participació ciutadana són exemples de polítiques d'actuació que hem d'anar desplegant durant els pròxims anys.
«Durant els pròxims anys hem d'abordar el procés d'unificació de l'ACM i la FMC»
— Com haurien de conviure administracions com la Diputació de Tarragona, un ens supramunicipal, amb una entitat com l'Associació Catalana de Municipis?
— Hem de ser capaços de generar sinergies per donar resposta a les inquietuds i problemàtiques dels alcaldes i de les alcaldesses. Aquest ha de ser l'objectiu prioritari i l'objectiu pel qual hem de centrar els nostres esforços. Hem de saber aprofitar la bona relació existent entre diputacions, consells comarcals i l'ACM per coordinar accions i oferir un millor servei als nostres veïns i veïnes.
— Poden conviure fins a tres entitats amb activitat molt semblant, com ara l'Associació de Municipis per la Independència, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis?
— Tal com vaig manifestar en el discurs d'investidura, durant els anys vinents hem d'abordar el procés d'unificació de l'ACM i la FMC amb l'objectiu d'esdevenir una única entitat municipalista d'ordre català que aglutini tots els nostres ens locals. Tanmateix, el cas de l'AMI és diferent atenent que la seva base d'actuació té una finalitat concreta, que és la independència de Catalunya.
«L'Associació Catalana de Municipis estarà sempre al costat de l'anhel majoritari dels catalans i catalanes»
— És compatible manifestar que el municipalisme estarà al cantó del govern pel tema de la sentència i pactar amb el PSC la Diputació de Barcelona i altres consistoris?
— Com a president de l'ACM no puc entrar a valorar tots els pactes que s'han realitzat en l'àmbit municipal o supramunicipal. Entenc que, en aquest sentit, s'ha de respectar la mateixa autonomia local o la decisió dels corresponents partits polítics. En tot cas, els pactes no han de ser incompatibles amb la defensa dels drets, de les llibertats i de l'anhel majoritari del poble de Catalunya.
— Ha sigut un encert o un error el paper de l'Associació Catalana de Municipis jugat a favor del procés independentista?
— L'ACM, com a aliat del món local, sempre defensarà l'autonomia local, la llibertat ideològica i d'expressió, i els drets i llibertats. I, a hores d'ara, atenint-nos als resultats de les darreres eleccions municipals, no es pot posar en dubte el suport de la majoria dels alcaldes i alcaldesses al procés independentista. Com sempre s'ha fet històricament des d'aquesta entitat, estirem al costat dels alcaldes i de les alcaldesses, i al costat de l'anhel majoritari dels veïns i veïnes dels pobles i ciutats de Catalunya.
