El Partit Popular de Catalunya viu hores difícils però creu que comença a veure la llum al final del túnel. Fonts de la nova direcció reconeixen que «el cicle electoral ha sigut dolent i ha deixat a moltes vaques sagrades del partit pel camí. Aquest és el resultat que ens han donat les urnes».
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
Ara bé, es mostren moderadament optimistes de cara a una pròxima convocatòria electoral: «les darreres enquestes ens situen en una forquilla entre quatre i set. Creiem que hem superat la fase on ens deixaven fora del Parlament. Entenem que això passa perquè estem vivint un retorn del votant de VOX i, també, un tímid retorn del votant de Ciutadans. Lorena Roldán no acaba de consolidar-se al capdavant de Ciutadans».
En l’àmbit intern consideren que «tenim el control de les tres principals províncies de Catalunya, Tarragona, Lleida i Barcelona». Girona va a part. L’encara president provincial del PPC a Girona, Enric Millo, deixarà de ser president «en les pròximes setmanes, on encararem la situació del partit a la província». Millo, un home de Soraya Sáenz de Santamaria, té el cap a Andalusia on ha sigut nomenat secretari general d’Acció Exterior per part de la Junta.
L’objectiu de l’actual direcció és arribar «a entre set i vuit diputats al Parlament en una pròxima convocatòria electoral». Per assolir aquest repte, en l’actualitat en tenen quatre, compten «amb una relació estreta amb la direcció estatal del partit» com a punt favor però amb un parell de temes menors, i un major, per solucionar.
Alberto Fernández Díaz i Josep Bou
«Històricament, fos qui fos el president català, el control del partit el tenia Alberto Fernández Díaz perquè en les seves mans estava la direcció provincial del PPC a Barcelona. Ara, per primera vegada, no és així i el fet és que som conscients que Alberto està enfadat» apunten diferents fonts.
Fernández Díaz va ser descavalcat de la llista municipal a Barcelona per l’independent Josep Bou. «Bou no va comptar amb el suport d’Alberto durant la campanya, més aviat va ser al contrari. La situació va arribar a tal punt que Bou va anar a Madrid a traslladar-li a Casado el seu malestar per l’actitud d’Alberto durant la campanya. Aquest fet va provocar que, finalment, no fos Fernández Díaz qui anés a les llistes europees».
Va ser Dolors Montserrat qui va marxar a Brussel·les, un destí que acabava amb la influència de la família Montserrat dins el PPC.
«Canvi d’era i famílies»
«Tant Bou com Ramírez, que a més a més és president provincial del PPC a Barcelona, han posat als seus homes de confiança a l’Ajuntament de Barcelona. Ha representat el final de l’albertisme al partit. Estem davant d’un canvi d’era i famílies al PPC» indiquen fonts pròximes a l’actual equip directiu del partit.
«Ara per ara no hi ha un contrapoder a l’actual direcció. Mantenim un control ferri de les tres principals províncies» apunten des de l'entorn de presidència dels conservadors.
Des del carrer Urgell són conscients que també hi ha problemes, «menors», que han de fer front. Per una banda està el nom de l’anterior president, Xavier Garcia Albiol. «En Xavi, diguin allò que diguin, ens ha ajudat en tot allò que se li ha demanat i està centrat en Badalona». Ara bé, la situació de Manu Reyes a Castelldefels és diferent.
«En Manu ha tret un molt bon resultat electoral però malauradament no ha pogut ser alcalde de Castelldefels. És el nostre actual portaveu al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Tots hem de treballar per millorar resultats a Catalunya» reblen les fonts consultades.