Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Muntatge amb una imatge d'una parella subjectant unes claus i una casa de joguina sobre un contracte hipotecari

Llum al final del túnel per als hipotecats: el dia que baixarà de debò l'euríbor

S'espera una contenció de l'euríbor en qüestió de poc temps

Tots aquells que tenen contractada una hipoteca variable comencen a veure la llum al final del túnel. I això és possible gràcies a la contenció que experimentarà l'Euríbor, l'índex que es pren com a referència en aquest tipus de préstecs. I malgrat que hem pogut veure que s'ha moderat, s'espera que en poc temps baixi de debò.

Durant el mes de juliol es van assolir uns nivells màxims de fins al 4,2%. Això suposava tot un rècord que no es veia des del 2008. Tot plegat va repercutir de manera important sobre la butxaca de les famílies espanyoles.

Les hipoteques variables van patir un encariment d'uns 250 euros de mitjana, que al cap de l'any es tradueix en un desemborsament de 3.000 euros. Quan es va començar a elevar l'Euríbor el maig de l'any passat, gairebé ningú esperava que tingués tant de recorregut. Des de llavors el creixement ha estat constant, gairebé alhora que el repunt dels tipus d'interès.

En aquest sentit, el Banc Central Europeu es va veure en la necessitat d'implantar una sèrie de mesures amb la intenció de frenar una inflació desbocada. I la proposta que es va plantejar va ser aquest increment dels tipus amb ànim de rebaixar-ne el consum.

Muntatge d'una persona signant una hipoteca i rodona amb bitllets d'euro
Està previst que l'Euríbor deixi de créixer de debò ben aviat | Photobyphotoboy

L'alça del preu dels diners ha estat permanent fins a arribar al 4,25% en aquests instants. Arran d'això, els analistes contemplen la possibilitat que encara resti alguna pujada més, per la qual cosa se situaria al 4,5 o 4,75%.

Hi ha motius per ser optimista

A diversos països europeus i als Estats Units, la inflació s'ha aconseguit moderar. Això suposa un símptoma que la situació podria normalitzar-se en qüestió de poc temps. Per aquest motiu, els experts pensen que l'Euríbor frenarà la seva ràpida escalada.

El propòsit de la Reserva Federal dels Estats Units i del Banc Central Europeu és que la inflació es consolidi per sota del 2%. En el cas d'Espanya, com recull El Periódico de España, l'IPC del juny va créixer fins a l'1,9%, però la situació d'altres territoris fa inviable qualsevol intent de frenada.

És el cas, per exemple d'Alemanya, que va arribar fins al 6,4%. D'altra banda, els analistes i les entitats també treballen en una sèrie de previsions amb vista a un futur. Per exemple, Bankinter estima que l'Euríbor superarà el 3% fins al 2025.

En concret, el seu departament d'anàlisi pronostica una caiguda dels preus proper al 5% fins al 2024, mentre que l'euríbor tancarà el 2023 amb més del 4%. Un punt de vista molt semblant comparteixen a Housfy.

Assenyalen que l'índex de referència per als préstecs hipotecaris arribarà als màxims al final d'aquest exercici. L'eleven fins al 4,5%, però caldrà que l'organisme que dirigeix Christine Lagarde augmenti el preu dels diners fins al 4,75%. A partir d'aquí sostenen que hi haurà un descens que arribarà al 2,2% el 2025.

La reacció dels hipotecats

L'increment de les quotes mensuals ha obligat els ciutadans a estrènyer-se el cinturó. I és que suportar pujades a les hipoteques de 200 o 300 euros no estan a l'abast de molts. Tanmateix, alguns van optar per plantar cara a la situació amb una amortització del deute.

Muntatge d´un senyor mirant cartes i una rodona amb bitllets d´euro
Molts van optar per saldar el deute | Getty Images

És a dir, van recórrer als estalvis que tenien al banc per reduir la quantitat que tenien pendent d'abonament. D'aquesta manera han pogut respirar una mica més alleujats, pendents sempre d'aquella caiguda de l'euríbor que sembla que mai no arriba.

A tot això se li han de sumar les pujades dels preus, tant a l'alimentació com als combustibles i l'energia. A més, els sous no han estat actualitzats en la mateixa proporció, per la qual cosa es produeix una pèrdua de poder adquisitiu.