Lola ha posat fi a la seva última etapa laboral de la pitjor manera possible: la netejadora s'ha quedat cega per una negligència mèdica, per la qual rebrà una indemnització de 800.000 euros. Però els diners no podran tornar-li la vista. Un jutge ha decidit que es faci efectiu el pagament de l'import citat i 50.000 euros més al seu marit, ja que la situació de Lola ha acabat afectant tot el nucli familiar.
Els primers símptomes
Lola va començar a patir dolors insuportables mentre treballava i va acudir a diverses consultes mèdiques buscant una solució. Però només va aconseguir que li receptessin medicines com l'Ibuprofèn, Nolotil, Paracetamol o Diazepam. Va visitar també hospitals, on van diagnosticar-li diverses malalties, però cap era l'encertada ni, per descomptat, el tractament que acabava rebent. En un dels centres van dir-li que patia tensió cervical; en un altre, van diagnosticar-li migranya.
Lola recorda a la perfecció el dia que tot va començar i l'ha relatat a 'El Español': «Aquell dia estàvem a l'aniversari del meu cunyat i va començar a fer-me molt mal el coll. Després el mal va pujar pel cap fins als ulls».
Va passar un dur cap de setmana a base d'Ibuprofèn i el dilluns següent va llevar-se a les 05.00 hores del matí per anar a treballar. Aquell dia, en acabar la jornada i anar al metge, li diagnosticarien tensió cervical. Una setmana després, el seu metge de capçalera va confirmar-li el diagnòstic: «Tenia un mal tan fort que em costava obrir els ulls», explica.
Dilluns Sant va tornar al metge acompanyada de la seva germana, perquè no es veia en cor d'anar sola. «Mai se m'oblidarà com va contestar-la: li va tirar el talonari amb les receptes i li va dir que em donés ella la baixa». «Si m'arriben a fer un TAC, en només 30 segons m'haurien detectat l'aneurisma i no m'hauria deteriorat el nervi òptic», lamenta Lola. «D'un dia per l'altre, tu ja no depens de la teva mare, sinó que és ella qui depèn de tu», afegeix Andrea, la seva filla de 22 anys.
Dos anys de lluita en tribunals
La paga que li quedava a Lola era ridícula i tant ella com el marit s'havien quedat sense feina i sou; ella, per la malaltia i l'home, per cuidar-la. «Vaig començar a buscar-me la vida amb 15 anys, sempre treballant en negre, al camp, fent peces... Vaig cotitzar quatre anys quan treballava a l'empresa de neteja i poc més», explica Lola.
Van decidir portar al cas als tribunals i, després de diversos judicis, se'ls va atorgar una compensació de 250.000 euros per a ella i 50.000 euros pel marit. Amb l'ajuda del seu advocat, el matrimoni va presentar un recurs i, finalment, Lola rebrà una indemnització de 800.000 euros.