Malgrat les reiterades especulacions que s'han fet en els darrers mesos, els indults als presos de l'1-O no arribaran abans de les eleccions autonòmiques del proper mes de febrer. Així ho assenyala aquest dimecres, 11 de novembre, el digital 'El Confidencial', que apunta que els indults podrien arribar a la taula del Consell de Ministres, l'òrgan que ha de prendre la decisió de concedir-los o no, d'aquí a entre cinc i sis mesos, és a dir, entre l'abril i el maig de l'any 2021.
Els indults, no abans de la campanya del 14 de febrer
Segons el digital, no és que es tracti pas d'una decisió premeditada, sinó que és el 'tempo' habitual d'una tramitació que encara es troba en una fase molt incipient. D'aquesta manera, doncs, es descarta que els presos puguin ser a casa durant la campanya electoral, si bé és cert que la majoria podran participar en alguns actes, ja que hauran superat el 25% de la condemna imposada pel Tribunal Suprem i, per tant, podran gaudir de permisos penitenciaris de determinades hores.
Fa uns mesos, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, anunciava per sorpresa al Congrés dels Diputats, responent a una pregunta de Laura Borràs, que l'inici de la tramitació dels indults era imminent. Campo no mentia: cinc dies després, es posava en marxa. Per ara, ja s'ha demanat a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, on s'estan els presos de l'1-O, informes sobre tots ells. Just després de rebre'ls, es demanarà el posicionament de la Fiscalia i, en darrer terme, el del tribunal sentenciador. Tots els informes rebuts, però, no seran vinculants: la decisió és única i exclusiva del Consell de Ministres, que pot optar per concedir, o no, aquesta mesura de gràcia als condemnats.
La reforma de la sedició avança en paral·lel
En paral·lel al possible indult als presos, el govern espanyol prepara una reforma del Codi Penal que serveixi per rebaixar les penes atribuïdes al delicte de sedició. Segons 'El Confidencial', la seva idea és introduir un subtipus dirigit a sedicions per alçament sense violència destinats a l'organització d'un referèndum, amb penes que rondarien els quatre anys. D'aquesta manera, s'aplicarien amb caràcter retroactiu als presos, que podrien sortir de la presó de forma gairebé automàtica i acabarien condemna en qüestió de mesos.