El 'cuc del cor' ja és a Catalunya. Es tracta d'una malaltia que afecta els gossos i que té l'origen en un paràsit nematode. El risc d'infecció a casa nostra es troba en un nivell moderat-alt.
Igual que passa amb la leishmaniosi, està considerada una patologia emergent a la Península Ibèrica. En el cas d'aquesta última, acaba provocant problemes de debilitat, fatiga i pèrdua de gana a les mascotes.
Després de comprovar la seva evolució, un grup d'investigadors de la Universitat de Las Palmas i de Salamanca han decidit analitzar el 'cuc del cor'. Revelen que la creació de més superfícies de cultiu, a més de la creixent urbanització, contribueixen a la perpetuació dels mosquits vectors del paràsit.
Fins i tot han comprovat com aquesta malaltia també havia arribat a les grans ciutats com ara Madrid i Barcelona. Per conèixer l'abast d'aquesta patologia es van estudiar 9543 mostres de sang de gossos de tot el país. Van aconseguir una prevalença del 6,47%, sent més freqüent el paràsit als gossos que vivien a l'aire lliure.
Com actua el cuc sobre el gos
Aquest cuc pot arribar a assolir unes dimensions de fins a 30 centímetres. S'alimenta per mitjà de la sostracció de nutrients de la sang. En casos excessivament greus, han arribat a localitzar entre 300 i 500 unitats en un sol animal.
Els científics expliquen que les malalties transmeses per vectors s'expandeixen molt ràpidament per Europa. Això és degut a la major mobilitat dels animals reservori i del canvi climàtic.
Aquests paràsits tenen la capacitat de causar un dany important sobre els animals. Aconsegueixen una obstrucció al cor en impedir el pas de la sang. A més d'afectar aquest òrgan, també en pateixen les conseqüències el fetge o els pulmons.
Després de donar-se a conèixer els resultats es va comprovar com les taxes d'incidència més grans es donaven a Tenerife (17,32%) i Eivissa (17,09%). Tot seguides de Gran Canària i La Palma amb el 16,03 i el 15,65%, respectivament.
Per sobre del 10% hi ha Cadis, Pontevedra, La Gomera, Mallorca i Huelva. Com es pot comprovar, els danys més grans es localitzen a les Canàries, les Balears i el sud d'Espanya.
Al nord de la Península es van apreciar prevalences inferiors al 5%. Uns resultats molt similars també es van detectar a les províncies del centre-est i sud-est peninsular. Els territoris del centre-oest, sud-oest i costa mediterrània van presentar prevalències entre el 5 i el 10%.
Adverteixen de la presència de gossos positius a totes les illes i províncies analitzades. El més normal és que l'expansió del cuc vagi en augment durant les properes setmanes.
Les mesures per contenir el 'cuc del cor'
Per contenir l'expansió del 'cuc del cor' els experts indiquen la necessitat de fer «programes específics de detecció precoç de dirofilariosi en gossos». També consideren important les «campanyes de prevenció i conscienciació dirigides a controlar la transmissió de la malaltia en mascotes».
Expliquen que arriba a provocar una malaltia cardíaca greu a causa d'un paràsit sanguini conegut com a Dirofilaria immitis. Aquest insecte produeix petites larves que inocula el gos una vegada li pica. Quan l'animal ha estat infectat, les larves arriben a madurar sexualment al cor d'aquest.
Aquesta malaltia no és exclusiva dels gossos. També arriba a provocar danys en llops, guineus, bestiar, linxs ibèrics, fures i en els humans, assenyalen els investigadors.
Els símptomes més comuns del 'cuc del cor' són la dificultat per respirar, la fatiga i l'aprimament. És una malaltia asimptomàtica fins que es reuneix una càrrega parasitària considerable, «que és quan els animals poden arribar a morir-se».