Atenció a la següent història de l'ocupació d'un habitatge a Catalunya: quatre germans amb discapacitat intel·lectual no poden vendre una casa que han heretat a Piera, a la comarca de l'Anoia, perquè està ocupada per dues okupes. És una història que detalla 'Rac1'. La Fundació Som Capaços, que tutela els quatre germans, ha denunciat la situació. Tot va començar el passat 2019 quan van morir els pares i van deixar en herència un pis i una casa. L'objectiu era vendre els dos immobles però el procés va quedar aturat quan van descobrir que hi vivien dues noies.
De fet, l'idea es fer obres a la casa perquè l'estructura presenta greus deficiències que cal arreglar abans que hi entri algú a viure. Així, podran vendre la casa i amb els diners els quatre germans podran continuar subsistint. El cas va anar a judici i la sentència va donar la raó als quatre germans. Tot i això, les noies van presentar un recurs d'apel·lació que encara no s'ha resolt.
«Estem pagant procuradors, advocats... perquè és la nostra obligació, però em sembla molt injust que després es defensin dient que no tenen on viure, quan són dues persones que tenen capacitat per guanyar-se la vida. En canvi, aquests quatre germans tenen una discapacitat aguda i no poden treballar», explica la directora de la fundació, Rosa Cadenas, qui assegura que mai s'havia trobat una situació així. Actualment, els quatre germans només tenen els ingressos de la prestació per discapacitat i un quart del lloguer del pis que els seus pares també van deixar.
Les okupes diuen que no poden pagar-se un habitatge
D'altra banda, les dues okupes de la casa d'aquests quatre germans asseguren que no tenen diners per poder pagar-se un habitatge. Els seus advocats, en declaracions a 'Rac1', expliquen que les noies viuen en una «situació econòmica precària», tot i que no ho van exposar en el judici perquè, diuen, no era l'objecte del cas.
També defensen que les noies que van ocupar la casa sense saber que era de la família i neguen que la fundació que tutela els germans els demanés que marxessin abans de denunciar-les. En aquest sentit, tant l'entitat com la sentència de la justícia asseguren que sí, que els hi van demanar un parell de vegades. Pel que fa al recurs d'apel·lació que han presentat, els advocats expliquen que ho fan perquè es basa en el fet que mai se'ls va demanar que marxessin abans de denunciar-la. «No hi ha hagut cap burofax ni cap comunicació formal que realment s'hagi remès a les acusades», explica un dels advocats, Ramon Casafont.
Per contra, la Fundació Som Capaços asseguren que van parlar-hi els dies 17 i 18 de febrer i, davant la negativa de marxar, les van denunciar el dia 20. «Qui ha de provar, en tot cas, que se’ls havia requerit abandonar l’habitatge i que, per tant, reunien els requisits per ser condemnades per un delicte d’usurpació de l’habitatge, hauria d’haver estat el ministeri fiscal i l’acusació particular, cosa que no van practicar», assenyala el lletrat. Finalment, també assegura que es va intentar sense èxit negociar un lloguer social amb la propietat, un argument que la fundació nega de manera rotunda.
Segons el citat mitjà, l'Ajuntament de Piera també confirma que mai ningú, ni les noies ni la fundació, es va posar en contacte amb els serveis socials del consistori per tractar la situació. La jutgessa va donar una setmana a les okupes perquè marxessin, considerava que era un temps suficient perquè les noies poguessin trobar un altre lloc on viure, però no ho van fer. Van presentar el recurs d'apel·lació i encara està pendent de resoldre's.