Després de la mort d'una persona, els primers a heretar seran els fills. No obstant això, de vegades es pot arribar a generar situacions una mica controvertides entre els mateixos beneficiaris. Així que, perquè sàpigues allò que correspon a cadascú, et revelarem com es faria el repartiment entre germans.
I és que, un dels factors més importants d'aquesta distribució és la presència o no d'un testament. Sí, perquè aquest document ho acabarà condicionant tot.
En una herència, qualsevol hereu té la possibilitat de renunciar a la part que li correspon, tal com recull la legislació. Però llevat que hi hagi constància de possibles deutes, la majoria sol acceptar els béns i les propietats del seu progenitor o familiar.
Com es reparteix un habitatge entre els hereus?
Abans de procedir a repartir un habitatge cal comprovar si estem davant d'un bé immoble indivisible. D'aquesta manera, a cadascun dels hereus els correspondria una part proporcional. A més, en el cas que hi hagués un cònjuge viu, tindria la possibilitat de gaudir-ne de l'usdefruit.
La casa en qüestió s'estructura en tres parts, expliquen professionals de González-Gómez Advocats a Tododisca. Una és la llegítima, que es distribuirà entre els hereus forçosos a parts iguals. Sempre que no apareguin al testament els hereus naturals.
En cas que el mort no deixi testament, la propietat en qüestió passarà a les mans dels seus familiars. Però davant d'aquesta situació es poden generar una sèrie d'escenaris a tenir en compte.
En primer lloc, quan deixi muller i fills, la llei estableix que aquests seran els encarregats d'heretar la casa. Així, els fills que tingués el mort es distribuirien a parts iguals la propietat.
Quan el cònjuge sobrevisqui i consisteix en un matrimoni amb béns guanys, li correspondrà la meitat de l'immoble. Per la seva banda, quan no hi hagi béns guanys, el cònjuge supervivent només tindria dret a una tercera part de la casa en usdefruit.
Si la persona morta no té fills, les lleis determinen que la propietat l'heretaran els pares o els familiars més propers, siguin germans, nebots, oncles, etc. En cas de no haver-hi constància de parents de fins a quart grau, l'immoble passarà a mans de l'Estat.
Situacions que es repeteixen amb molta freqüència a les herències
Al voltant de les herències es poden donar moltes circumstàncies, i gairebé totes resulten molt habituals en el dia a dia. Una opció és que dos germans hagin heretat a parts iguals un immoble i un d'ells morís. En cas que aquest últim tingués tres fills, la seva part de l'habitatge, que seria el 50%, es dividiria en tres porcions.
També caldria conèixer què passaria quan el germà supervivent acabi morint. Si això passa, ens enfrontaríem a diversos supòsits a tenir en compte. Si no deixa ni dona ni fills, l'habitatge l'heretarien per llei els nebots de forma directa, de fet es dividiria a parts iguals entre els nebots directes.
Per la seva banda, quan tingués esposa i fills, la meitat correspondria al cònjuge i l'altra meitat als seus fills. Mentrestant, els nebots conservarien la quota que els corresponia.
Una tercera possibilitat consisteix que hagués realitzat el testament i deixés per escrit que no deixaria res als nebots. No obstant això, tal com confirmen els professionals consultats, per la llei de la llegítima correspondria una part als nebots.
Concretament, una tercera part de la meitat, que s'estructuraria en parts iguals. Tanmateix, com que es tracta de situacions força complexes, el més convenient seria posar-se sempre en mans d'experts.