Reus, epicentre de les mobilitzacions prèvies a l'1-O
El referèndum de l'1 d'Octubre va portar, a Reus, mobilitzacions com no s'havien vist mai. Durant els quinze dies previs al referèndum, les mobilitzacions van prendre els vespres i nits reusencs. Persones de tots els perfils polítics que pot abraçar el sobiranisme i d'un amplíssim ventall d'edats van recórrer els carrers de Reus per empaperar la ciutat amb cartells que cridaven a participar al referèndum, a la democràcia i a «votar per ser lliures».
No hi van faltar topades amb la Policia Nacional. El 19 de setembre, agents del cos policial van requisar tot el material que duien un grup de membres de l'ANC i els van identificar, duent-los a la comissaria reusenca. L'encartellada que havia de començar a la plaça del Prim es va desplaçar davant les dependències policials, on el nombre de persones que mostraven el seu suport a les identificades va anar en augment fins que van sortir-ne.
Va ser llavors quan es va tornar cap a la plaça del Prim per seguir amb la mobilització prevista. Aquesta va ser la primera, però l'última nit que es va tancar amb identificacions per part de la policia de persones que duien cartells, relacionats o no, amb el referèndum sobre la independència. Tampoc van ser les úniques topades, físiques o verbals, amb agents de la policia espanyola.
De l'ampli dispositiu que es va desplegar el dia 1 d'octubre arreu de Catalunya hi havia un bon nombre d'agents que s'allotjaven a l'Hotel Gaudí de Reus. L'establiment es va convertir en punt de pas de totes i cadascuna de les encartellades que es van organitzar els dies anteriors al referèndum. La raval va quedar col·lapsada cada vespre, i els crits i càntics es van repetir dia rere dia. Primer contra la presència dels agents i a favor del referèndum amb crits com «votarem» o «independència».
Passat el plebiscit, contra la brutalitat policial exercida en col·legis de Mont-roig o Tarragona —per citar els més pròxims a la capital del Baix Camp— amb càntics com «sou molt valents contra velles i nens». La mobilització, que passat el referèndum es va centrar en reclamar al Parlament que apliqués els resultats del plebiscit, anava de baixa a Reus. L'empresonament de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, aleshores president de l'ANC, van fer revifar unes manifestacions que van tornar a omplir els carrers de la ciutat.
Tarragona, entre Santa Tecla i l'1-O
La data de l'1 d'octubre va fer caure la campanya del referèndum en plena Santa Tecla i això va fer que les mobilitzacions en defensa del dret a decidir a Tarragona haguessin de compartir protagonisme i encabir-se entre els actes de la festa major de la ciutat. Amb tot, com és habitual en els darrers anys i més marcadament a escassos dies del referèndum, la cultura popular tarragonina es va bolcar en la defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació.
La imatge de la Mulassa amb una estelada, mesos després criticada pel diputat de Ciuatadans Carlos Carrizosa, o els crits d'independència a les diades castelleres de la festa tarragonina van marcar el ritme d'una Santa Tecla que, el 20 de setembre, va compartir el protagonisme amb la multitudinària protesta contra les detencions practicades a la Conselleria d'Economia. En els següents dies, ulteriors manifestacions i concentracions a la plaça de la Font i a la de la Imperial Tàrraco van ser el pa de cada dia.
Centenars de tarragonins defensaven el referèndum de l'1 d'octubre en aquestes concentracions, o també penjant als espais públics propaganda sobre el plebiscit, que havia estat prohibida. La nit del 30 de setembre a l'1 d'octubre va transcórrer amb els col·legis electorals de la ciutat ocupats per centenars de persones a l'espera de l'arribada de les urnes i paperetes que, com a tot arreu, es va dur amb el màxim dels secretismes. Així es va arribar a un 1 d'octubre on Tarragona va rebre, i de valent, les càrregues policials.
El Baix Penedès, al peu del canó des de deu dies abans
Al Baix Penedès, les mobilitzacions de cara al referèndum de l’1 d’octubre van començar la setmana anterior, quan es van fer tres concentracions en quatre dies a la plaça Vella del Vendrell. La primera, el dimarts 19 de setembre, va ser convocada com a protesta per la decisió de l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, de no cedir locals municipals per poder votar el dia 1 d’octubre. L’endemà, es va convocar una nova concentració en protesta pels escorcolls i les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat el 20-S. El divendres dia 22 es va fer una concentració en favor de la llibertat d’expressió.
Tot va culminar el diumenge 24 de setembre amb una ‘Marató per la democràcia’ que havia de servir de llançament per la setmana decisiva del referèndum. El crit més sentit aquells dies era el de «Votarem». Durant els dies previs a l’1-O, l’ANC del Vendrell va instal·lar una paradeta on informava els ciutadans dels set col·legis electorals on es podria votar. Un d’ells era el local d’assaig dels Nens del Vendrell. El seu president, Ruben Gaon, va rebre la visita dels Mossos tres dies abans del referèndum, que el van avisar que cedir el local podria ser un delicte.
A partir del divendres 29 de setembre, diferents ciutadans van anar ocupant els col·legis electorals de la comarca, amb la intenció d’aguantar fins al diumenge. S’hi van organitzar moltes activitats, la majoria d’elles englobades amb el nom de ‘Festa de la Tardor’. Això es va fer a l’Institut de l’Arboç, a l’edifici d’entitats municipals de Bellvei, als instituts del Vendrell i Calafell, o al local dels Nens del Vendrell, on es va programar un cap de setmana de portes obertes.
La nit del dissabte al diumenge va transcórrer sense incidents greus, més enllà del llançament d’algunes pedres a l’INS Camí de Mar de Calafell. A partir de les cinc del matí, els ciutadans es van anar concentrant davant dels diferents centres electorals amb l’objectiu de protegir els llocs de votació i les urnes. Començava una jornada que seria frenètica i molt intensa.