Quan diuen que l'amor mou muntanyes, és que és veritat. I no només l'amor cap a la parella, si no cap a la família, els amics i fins i tot cap a les mascotes.
10 anys després de romandre junts en el dia a dia, Muñeca i els seus amos hauran de separar-se dimarts que ve. Ella encara no ho sap i segueix a Manolo i María com de costum.
Els protagonistes, de 93 i 92 anys, un matrimoni de Suances, a Cantàbria, ja no poden continuar vivint sols. Per això, en uns dies hauran d'ingressar en una residència de la tercera edat. Lamentablement la seva gossa no podrà entrar.
«Estan molt tristos», explica Blanca, la nora del matrimoni. I és que no és gens estrany, ja que el caniche de 10 anys, és molt estimada i ha passat gairebé una dècada acompanyant el matrimoni.
Va ser adoptada a Veneçuela quan encara era un cadell. En el moment en què es van fer grans i van decidir tornar a Espanya, Muñeca va ser amb ells.
Ara no els pot acompanyar
La residència no accepta mascotes i encara que ho fes «ells ja estan massa grans per tenir cura de Muñeca», explica Blanca. «El seu estat de salut ha empitjorat bastant», continua.
La història de Muñeca ha acaparat el centre de totes les mirades. Des que es va anunciar a la pàgina de Facebook, la història d'aquesta gosseta no ha deixat de rebre missatges. El post s'ha compartit més de mil vegades i moltes persones s'han ofert per acollir-la el temps necessari.
Dies després, aquest caniche ja ha trobat a la família adequada i dimarts, quan el matrimoni ingressi a la residència, la coneixerà.«No és la primera vegada que això passa», explica Bea, «passa moltes vegades perquè les residències no solen acceptar mascotes».
La trista realitat és que a Espanya són molt poques les residències que permeten mascotes. Una situació realment traumàtica per a molts grans, el fet d'haver d'acomiadar-se dels seus animals. «A vegades és tot el que tenen», explica Carmen Méndez, presidenta de l'Associació en Defensa Drets Animal.
Aquesta mateixa fa anys que aposten per un canvi en la política de les residències municipals de Barcelona. «Entenem que una residència no es pot omplir d'animals, però cal estudiar alguna solució», afegeix Carme.
En altres països sí que s'admeten mascotes a la residència. A Espanya, un dels pocs centres que sí que accepta mascotes és a Catalunya. Precisament la Residència Barcelona, que ha implantat algunes normes per a l'entrada d'aquests animals: Que l'amo estigui en una habitació individual, preferiblement amb terrassa; que els animals tinguin xip d'identificació; i que no entrin a la cuina ni al menjador.
D'altra banda, des que es va inaugurar el 1993, la residència sempre ha apostat per les mascotes. «Per aquí han passat gossos, gats i fins i tot periquitos», explica Silvia Lluch, directora de la residència i amant dels gossos. «A tots els encanta», explica Silvia.
Francament, per a la gent gran, el fet de tenir a la seva mascota a prop no només els fa companyia, «els ajuda en l'adaptació al centre i els obliga a mantenir una responsabilitat», afirma, «amb la qual la gent gran segueixen sentint-se útils». A més, si una persona pel seu estat de salut no pot seguir traient a la seva mascota a passejar, «pot fer-ho un familiar o contractar un professional extern».
Lamentablement no és el primer cas. Com molts ancians, Manolo i Maria no podran dur-se a Muñeca amb ells.
Són conscients que la decisió no depèn d'ells. No obstant això, sí que els agradaria que la seva nova família la portessin de visita a la residència algun dia per seguir gaudint d'ella.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]