La despoblació és un fenomen que també afecta directament a les ciutats. A Barcelona, a la Marina del Prat Vermell concretament, delimitant una part de la ronda Litoral i enmig de la Fira de Gran Via i el cementiri de Montjuïc, els veïns anhelen l'arribada de 30.000 nous residents. Rep aquest nom pel seu passat tèxtil: a la fàbrica Bertrand i Serra es penjaven peces de roba tenyides d'un vistós carmesí. És un dels barris amb menys habitants a la ciutat comtal, 1.158 segons les dades que recull 'El Periódico' del 2018.
El problema de l'urbanisme a Barcelona radica en la inexistència de sol edificable. Tanmateix, la Marina del Prat Vermell és una gran aposta del 'real estate' nacional i, fins i tot, atreu fons internacionals i interessos reflectits a grans promotores que es disputen el territori comprant-hi parcel·les. Tot un oasi prop de L'Hospitalet. Els veïns, però, malgrat que no perden l'esperança, lamenten situacions que es viuen al barri i que són quotidianes. Segons els testimonis entrevistats pel diari esmentat, la il·luminació és escassa i hi ha solars pendents de licitacions i edificacions que, congelades per diverses causes, atreuen prostitutes i clients.
Demanen, a més, que l'autobús V5 canviï de ruta i passi per Motors i pel carrer d'Encuny i que s'afegeixi una nova parada. Paral·lelament, desitgen que l'Ajuntament obri un pas o un camí perquè els residents no hagin de donar la volta pel carrer de Cisell —una de les arestes del barri— per accedir al passeig de la Zona Franca.
La recessió, el gran congelador del desig del barri
La crisi econòmica va detenir el pla urbanístic. La manca de recursos econòmics va alentir tant els processos de licitació i gestió dels plans que va provocar la problemàtica actual més visible al barri: hectàrees de solars a l'espera d'iniciar-hi obres. Ara bé, el consistori ha ultimat intents per descongelar-ho, comprant gran part de les parcel·les i prometent, sota agenda de previsió, que es lliuraran més de 12.000 claus a nous veïns. La majoria d'aquests edificis seran de protecció oficial, tal com van assegurar fonts de l'Ajuntament, entre elles Javier Burón, gerent d'Habitatge.
Els POUMS requereixen temps i esforç però els veïns no defalleixen i veuen, amb una regeneració lenta i un procés que podria allargar-se fins a una dècada, un horitzó prometedor del barri que fa anys reclamen; del barri que ha de dir adeu al risc de la marginalitat i rebre, novament, la vida comunitària i el teixit veïnal amb què s'ha caracteritzat sempre la Marina del Prat Vermell.