Mario Picazo ha volgut fer una consulta als seus seguidors a les xarxes socials. En general, es mostra molt actiu en aquestes plataformes, compartint informació sobre el temps i el canvi climàtic. Ara bé, en aquesta ocasió, el protagonisme de la seva publicació va recaure en una imatge una mica sorprenent.
En realitat es tracta d'un vídeo curt on es pot apreciar «la superfície de Mart capturada per la càmera del Curiosity Rover». Ho defineix com a una cosa «espectacular». Buscant la interacció amb els internautes, els va preguntar «a quins llocs de la Terra us recorda aquest paisatge».
Confessa que a ell se li «ocorren diversos, però n'hi ha un que és realment clavat». Com era lògic, els seus seguidors van reaccionar al moment i van voler respondre-li. Molts coincidien en l'enorme semblança que presentava amb Lanzarote. Altres, per la seva banda, ho identificaven més amb el desert de Jordània o, fins i tot, amb el desert d'Almeria.
També hi va haver comentaris en to de broma. Algú va assenyalar que aquest paisatge li recordava al «cor de la meva ex». Tot i que també hi va haver versions per a tots els gustos. Algun va escriure que s'assemblaria a «Espanya d'aquí a 10 anys pel canvi climàtic».
Mario Picazo es pronuncia sobre el canvi climàtic
Mario Picazo es mostra sempre molt compromès amb tot allò que té a veure amb el canvi climàtic. Al portal especialitzat eltiempo.es explica com els arbres revelen com ens trobem davant del moment més càlid en 1.200 anys. Per això s'estudien els anells del seu interior.
A través d'aquest mètode s'aconsegueix conèixer l'evolució meteorològica. Els arbres ofereixen una informació molt valuosa i ens poden ajudar d'alguna manera a entendre millor el clima del passat.
Durant les èpoques més càlides i humides, els seus anells s'eixamplen; mentre que, en els períodes secs i freds, s'estrenyen. Amb aquests paràmetres ens resultarà més senzill conèixer si una determinada etapa ha estat més freda o seca.
Aquesta anàlisi ha estat desenvolupada per científics de l'Institut Forestal de Suïssa. Per això van reconstruir 1.200 anys de dades. Dels resultats obtinguts es desprèn que l'escalfament actual no compta amb precedents al llarg del temps investigat.
Explica que, fins ara, les reconstruccions climàtiques emprant els anells dels arbres es basaven en la densitat i l'amplària. Aquesta configuració està determinada sobretot per la temperatura. No obstant això, els científics entenen que hi ha altres factors que cal valorar.
Per això, van mesurar el gruix de la paret de les cèl·lules de fusta en els anells dels arbres. Un dels encarregats de la investigació, Jesper Björklund, indica que cada cèl·lula individual «registra la informació climàtica sota la qual es va formar». En estudiar de vegades fins a milers de cèl·lules per anell, es pot aconseguir informació «climàtica pura i extraordinària».
Destaca la importància de les temperatures mínimes
En una altra de les seves publicacions a les xarxes socials, Mario Picazo exposa la rellevància que adquireixen les temperatures mínimes als mapes del temps. «Fa anys, quan els mostràvem, ens centràvem principalment en les màximes», apunta.
Sobretot, perquè eren les «temperatures que més impacte tenien en la població». Tot i això, amb els anys la situació ha variat i «un mapa sense mínimes perd la meitat del seu valor». Entén que «no baixen a la nit i són les que realment acaben fent que la calor diürna no trobi el desitjat alleujament nocturn».
Segons la seva opinió, «les temperatures mínimes tan elevades» són les que «realment estan sumant a l'escalfament global que experimenta el planeta». Un cop més, el meteoròleg tornava a fer una nova classe sobre climatologia als seus seguidors a les xarxes socials.
