Aquesta setmana ha saltat als mitjans de forma oficial el que era un rumor que feia no setmanes ni mesos, sinó anys que s'arrossegava: L'històric Mercat del Carrilet de Reus tancarà portes pròximament. Cap operador ha acabat interessant-se per invertir els milions que calien per rehabilitar l'espai i per donar-li la nova vida que li calia per seguir operant aquest segle XXI.
I això, lògicament, no ha passat. Per molts factors però essencialment perquè la degradació estructural d'aquella zona de la ciutat és evident - i ho dic perque la creu-ho molt sovint a peu des de fa uns anys i perque hi he comprat durant molt de temps al Carrilet - i perquè els operadors privats fan números perque volen que els surtin els números. I allà, ja es veu que no hi sortiran.
El reusenquisme de sempre ja s'ha posat les mans al cap. Com quan va tancar el Palace, un drama retransmès en directe a cop de tweet i de selfie. Suposo que aviat es muntarà unagran vermutada popular de suport al Carrilet i de comiat final on els que no s'hi han atansat des de fa anys s'hi faran fotografies i es lamentaran del fet que la ciutat està perdent la seva essència...
Fora del Tomb de Ravals reusenc el fet sorprèn menys. Només calia anar-hi, al Carrilet, per veure que allò no pot continuar d'aquesta manera i que els primers que necessitaven que la situació es capgirés com un mitjó eren els mateixos paradistes, malgrat que ara també expressin el seu lògic malestar.
Però la cosa, està clara: o renovar-se, o morir. O morir, per renovar-se i marxar cap al Mercat Central, que és l'opció que s'ha hagut de triar i que segurament el temps demostri que ha estat la més assenyada en termes d'optimització de tot plegat.
Els esforços ara es concentren en el Mercat Central. Sàvia decisió a partir de la qual es veurà si Reus veritablement vol tenir un gran mercat o no.
Està per veure què hi passarà a l'edifici del Carrilet a partir d'ara; el pitjor que hi podria passar és deixar-lo degradar encara més i que s'acabi convertint en un focus d'ocupació, vandalisme i delinqüència mentre les ments pensants de la capital comercial de l'àrea metropolitana tarragonina passen massa temps creant comissions d'estudi, planificant, elaborant i redactant grans idees i projectes. N'estic convençut que això no succeirà. Reus no s'ho pot permetre com a ciutat i ho saben.
Els esforços ara es concentren en el Mercat Central. Sàvia decisió a partir de la qual es veurà si Reus veritablement vol tenir un gran mercat o no. De fet, no cal anar gaire lluny per veure quins són els passos a seguir.
Tarragona en això ha marcat bastant bé el camí: diversificació de l'oferta, incorporació de la gastronomia i la degustació durant la franja diurna, ampliació dels horaris d'obertura i potenciar les compres online amb facilitat de recollida de les comandes i fins i tot entrega a domicili.
I aquí l'administració pot fer-hi molt, està clar, però no pot fer-ho tot. De fet, penso que pocs peròs se li poden retreure durant aquests últims anys en què si no s'ha començat la revolucionària evolució que ara ja esdevé imprescindible ha sigut en bona part per les reticències dels paradistes - o de la majoria d'ells, si més no - a canviar un model que funcionava fa uns anys però que el nou segle ha deixat clarament obsolet i anacrònic.
Potser l'ajuntament hi podia haver invertit més diners, durant els últims anys, però les ganes i les energies per creure's el nou model i aplicar-lo han de sortir sobretot dels que aixequen cada dia la persiana de la seva parada.
Ara sí, tenen l'ocasió d'or de fer-ho; tots a una i en un únic i emblemàtic espai. I malauradament, em penso que aquesta oportunitat, si no s'aprofita, serà ja l'última.