Tal dia com avui de fa dos anys s'abaixava, per última vegada la persiana del cinema Palace de Reus. La seva activitat comercial va posar punt final el dijous 30 de març del 2017; l'Escola de Cinema de Reus hi va organitzar una festa l'endemà per, a més de rodar-hi imatges per a un curtmetratge, acomiadat el local definitivament.
[predef]reus-144[/predef]
Quatre dècades després de començar a projectar-s'hi pel·lícules no són pocs els reusencs que havien passat hores i tardes senceres a les seves sales. Molts d'aquests van voler quedar-se amb un bocí de la història del cinema, i alguns se'n van sortir. Les butaques de les sales han quedat escampades arreu de la comarca i força més lluny.
Nostàlgics i romàntics es van endur, a casa seva, des de la darrera entrada que se'ls va expedir al Palace a cartells de les pel·lícules que s'hi projectaven —a la Sala 1, el 'remake' de 'La Bella y la Bestia'—. Alguns conserven aquests records tancats amb pany i clau, altres els donen ús de manera habitual, i TarragonaDigital ha pogut parlar amb algunes d'aquestes persones.
L'Arnau Just té 21 anys i estudia biotecnologia. Explica que el cinema l'havia vist créixer, «era el cine on sempre anàvem, a casa». Es va quedar una de les butaques, un cartell, algunes entrades i un passi VIP. L'Arnau és dels habituals del cinema que ha preferit desar els records fins que pugui exposar-los en condicions. «Tinc pensat restaurar-ho, de moment ho tinc desat perquè no es faci malbé, però espero tenir-ho exposat a casa algun dia».
La seva no és l'única butaca del Palace que ha fet cap a una casa particular. El Manel Ferraté també se'n va quedar, juntament amb cartells, entrades i passis de premsa, explica. El motiu d'endur-se aquests objectes el té clar, «tenir una part de la història del cine a casa». Admet que ho té tot precintat i ben desat, precisament perquè no es malmeti.
«El meu desig és construir una sala de cinema» revela, «m'agradaria posar les butaques del Cinema Palace a la sala de cinema de casa meva i projectar les pel·lícules clàssiques perquè seria un record de la meva joventut». És el cas d'un grup d'amics que, al garatge d'una de les integrants de la colla, va acabar traslladant-hi dues seccions de cinc butaques que, ara a través d'un projector i una pantalla força més petits del que recorden, segueixen vinculades al món del cinema.
De butaques no només se'n van endur cinèfils habituals, sinó també empreses. És el cas d'una sala de projecció del País Valencià, o del Centre d'Interpretació del Tèxtil del Pla de Santa Maria. L'equipament de l'Alt Camp es va emportar 80 butaques amb la condició que fos el seu personal qui les anés a buscar. La meitat ja s'han instal·lat a l'espai audiovisual del centre, on abans d'utilitzaven cadires plegables.