Ha tornat la Lliga de futbol i amb ella roda de nou la pilota a casa nostra. Han estat tres mesos d'aturada obligada per la pandèmia de coronavirus que s'han fet llargs. Molt llargs, malgrat el peixet que ens ha donat la Bundesliga. En teníem ganes, moltes. Perquè ens agrada el futbol, perquè tenim els nostres colors i perquè estem farts del guerracivilisme que ens ofereix una altra de les grans passions d'aquest país, la política.
Tot i que els partits es juguen a porta tancada i la falta de públic a les graderies treu molta de l'essència que té aquest esport, per mi la tornada del futbol té un component altament positiu. El fet de poder seguir tots els partits per televisió, i que es parli de gols, penals que no ho són, grans aturades o expulsions injustes, és una benedicció que treu minuts i espai informatiu al dantesc espectacle que dia rere dia ofereix la gran majoria de la classe política d'aquest país.
«Vostè és el fill d'un terrorista» o «els agradaria donar un cop d'estat, però no s'atreveixen» són algunes de les perles que s'han llançat uns i altres al Congrés dels Diputats en plena pandèmia, per no parlar de les 'fake news' que no tenen aturador. Però el pitjor de tot ha estat veure uns i altres tirar-se els morts a la cara i traient pit per haver «salvat milers de vides».
Amb prop de 30.000 morts, molts d'ells gent gran a la que van abadonar a la seva sort, els hauria de caure la cara de vergonya a tots plegats de posar-se medalles i aplaudir-se com a 'palmeros' al Congrés. No estan en disposició de fer-ho, perquè la gent, dels polítics, espera que li millorin la vida, que li posin més fàcil, no que juguin a veure qui la té més llarga amb un micròfon i una càmera davant.
Per això dic que és bona notícia tenir el futbol de tornada per poder deixar de banda els lamentables espectacles que ens ofereix la gran majoria de la classe política. En aquests primers partits, hem pogut veure el record dels clubs als seus socis que han mort per coronavirus o l'homenatge a George Floyd i el #BlackLivesMatter. Per no parlar dels gols, golets i golarros d'uns i altres, l'autèntica raó de ser d'aquest esport.
Hi ha coses a millorar en l'imperfecte món del futbol, com la censura imposada per Tebas als mitjans de comunicació o el fet que la Lliga femenina no s'hagi reprès igual que ha passat amb la masculina. Però tot i això, em quedo amb els detalls que ens dóna el futbol, com el record que va tenir el matalasser Diego Costa, dedicant el seu gol contra l'Athletic Club a Virginia Torrecilla, jugadora internacional de l'Atlético de Madrid, que recentment va ser operada d'un tumor cerebral.
Per tot això, reivindico seguir gaudint del futbol i exigir als polítics que facin POLÍTICA, amb majúscules.Tot i que això, en algun cas, sembli una missió digna de Tom Cruise: impossible.