Miguel Maeso Martínez va estar 18 dies hospitalitzat per coronavirus a l'Hospital Clínic de València i va sortir d'allà amb molt bon pronòstic. Després d'això, l'home de 74 anys va ser ingressat a l'Hospital La Fe per rehabilitar-se. Però va morir allà unes setmanes més tard. Ara la seva filla Mayka ha volgut fer pública la història del seu pare per denunciar la negligència del centre mèdic.
«Ens van arribar a dir al Clínic que li donarien l'alta amb oxigen domiciliari perquè la pneumònia tot just apareixia», ha començat explicant la dona de 39 anys en una entrevista amb 'El Català'. «Però finalment ens van dir que millor passar uns dies a la vella Fe, perquè era com un centre de rehabilitació del qual ja podria sortir valent-se per si mateix», continua.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
«Un lloc per a rehabilitar-se ha resultat ser un escorxador»
El que per a Miguel havia de ser «un lloc per a rehabilitar-se, ha resultat ser un escorxador», lamenta Mayka, explicant que van posar el seu pare en una «habitació amb un pobre home que estava ja moribund. De fet, aquest home va morir l'endemà».
«Ens va dir que el rentaven amb aigua freda perquè no hi havia aigua calenta a l'hospital, que tampoc tenien televisió ni res per entretenir-se. També que els llits eren manuals, que per a canviar-los de posició hi havia d'anar el personal, i que no hi anaven perquè estaven sobrepassats», explica la filla del difunt. Mayka ha revelat que el 24 de desembre, tan sols un dia després de ser ingressat, el seu pare els va explicar per telèfon «com de malament estava». Unes paraules que van aconseguir alarmar molt la seva família: «Ens vam espantar moltíssim, perquè ell era un home boníssim, que no es queixava de res».
Tan «horroritzats» van quedar en escoltar-lo que van decidir anar a recollir-lo. «Vam anar allà amb una cadira de rodes que havíem llogat per traslladar-lo a la Casa de Salut. Ens el volíem endur a la sanitat privada. Tenia ja el lloc reservat i tot. Però no ens van deixar, ens van dir que no podia sortir de forma voluntària», assegura Mayka. Ella i la seva família pensaven que podien endur-se Miguel quan volguessin perquè «havia anat allà a rehabilitar-» i era «una cosa voluntària», però en veure que no deixaven sortir l'home, es van adonar «d'on era realment».
Personal sobrepassat
El personal de l'hospital on el seu pare estava ingressat estava «totalment sobrepassat per la situació». Tant, que el seu progenitor es va quedar «dues vegades sense menjar». «Una perquè se li va trencar el cobert de plàstic i el noi se'n va anar a buscar-ne un altre, però ja no va tornar. Una altra perquè li van dir que no donaven l'abast i que no podien donar-li el menjar. Li van demanar que ho intentés, però ell no tenia forces. Es va quedar sense menjar davant del menjar», lamenta la família.
Miguel va ingressar a l'hospital per fer rehabilitació i tornar a casa totalment recuperat, però «en aquests nou dies, el 'fisio' només va estar un dia amb ell», assegura la seva filla. «Va fer dos passos cap endavant i dos cap enrere amb la seva ajuda. Una altra vegada li va dir que l'aniria a veure, però finalment no va poder. Li deien que fes exercicis i ell ho intentava al llit com bonament podia», continua el relat.
«Com és possible que el portin allà per fer fisioteràpia i que només la faci un cop en nou dies, en els quals va empitjorar fins a morir?», lamenta Mayka, que considera que la situació és «especialment greu».
La filla de Miguel no només ha denunciat això, sinó també la incomunicació dels sanitaris amb els pacients: «Els intèrfons no funcionen. Sonen en el control d'infermeria, però no pots comunicar-te amb ells, de manera que has d'imaginar-te el que els passa». L'únic funcionament que li va donar el seu pare va ser «per entretenir-se», enrotllant i desenrotllant el cable.
A més, Mayka també ha assenyalat que el personal mèdic no era l'únic que estava sobrepassat: succeïa el mateix amb els auxiliars. «Feia pipí o caca i trigaven hora i mitja en anar a canviar-li el bolquer. Jo mateixa vaig sentir dir al personal el dia 25 que s'havien arribat a quedar sense 'empapadors'», explica.
Prendrà accions legals
Després de diversos dies plens d'angoixa i incertesa, l'estat de salut de Miguel va començar a empitjorar el passat 31 de desembre. El dia 1 de gener el van traslladar de nou a l'Hospital Clínic, on va estar ingressat a l'UCI fins que finalment va morir, la matinada del dia 10.
Després de la mort del seu pare, l'únic que van rebre Mayka i la seva família van ser algunes pertinences i la seva dentadura. «No entenc per què van ser tan insensibles de donar-me-la. Pot haver-hi alguna cosa més contagiosa que la dentadura d'un pacient de Covid-19?», pregunta Mayka, visiblement dolguda i indignada a la vegada.
Ara no descarten emprendre accions legals i, per a això, la filla de la víctima ha hagut d'anar a buscar el llibre de família, per poder acreditar la relació familiar i demanar l'expedient mèdic de Miguel, ja que l'hospital ni tan sols els va donar un informe certificant la defunció del seu progenitor. A més de denunciar l'hospital, Mayka i la seva família també estan estudiant la possibilitat de seguir els mateixos passos amb la Conselleria de Sanitat.