Els expedients de Regulació Temporal d'Ocupació —ERTO—, aquest mecanisme extraordinari gràcies al qual s'ha aconseguit reduir l'impacte de la catàstrofe econòmica derivada del coronavirus, poden tornar-se en contra dels treballadors que l'han cobrat per un altre error del Govern que obliga a tornar part dels diners.
Es tracta d'un error en els pagaments del Servei Públic d'Ocupació Estatal —SEPE—, dependent del Ministeri de Treball, que ha portat els bancs a reclamar quantitats que van des dels 500 als 1.000 euros per afectat.
Els retards en el reconeixement de la prestació dels més de 4 milions d'afectats per un ERTO, a causa precisament de l'allau d'expedients que es va produir sobretot a finals de març i principis d'abril, va provocar que alguns beneficiaris no poguessin cobrar fins a mitjans de maig.
Per accelerar el cobrament, el Ministeri de Treball, encapçalat per Yolanda Díaz, va arribar a un acord amb les entitats bancàries, que solen ingressar l'atur el dia 10 de cada mes, perquè avancessin el pagament, de manera que els que no poguessin percebre la prestació aquell dia no haguessin d'esperar un mes sencer.
Però ara les entitats financeres veuen com, tot i haver avançat el pagament, han de donar la cara pels errors de l'administració. El SEPE ha comès errors amb les prestacions d'entre 20.000 i 30.000 beneficiaris, però ara són els bancs els qui estan havent de reclamar aquestes quantitats.
Això preocupa els bancs i les seves patronals, per la pèrdua de reputació en un sector en què la imatge pública ja està una mica deteriorada per l'última crisi financera, l'escàndol de les preferents i altres polèmiques com les clàusules terra.
Més de 5.000 milions de cost
De fet, són les patronals bancàries les que estan intercedint davant l'administració, com l'AEB, que agrupa entitats tradicionals com elSantander, BBVA i el Sabadell, i la CECA, de les antigues caixes, que representa CaixaBank i Bankia entre d'altres. Aquestes entitats han aconseguit finalment que el Ministeri els remeti un document amb l'autorització per reclamar les quantitats pagades de més.
L'AEB i la CECA demanen a més que Treball doni la cara de forma pública i resolgui els problemes perquè no es tornin a repetir, mentre els bancs es troben amb la difícil tasca de restar els diners dels comptes dels seus clients. Davant d'això, les entitats estan informant els seus clients afectats del problema.
Els expedients de regulació temporal d'ocupació, que patronals i sindicats coincideixen a prorrogar fins a final d'any, cobreixen bona part del sou dels treballadors afectats, encara que en alguns casos les empreses complementen el salari. El cost dels ERTO de març i abril és de més de 5.000 milions d'euros al mes, quantitat a la qual cal sumar les ajudes als autònoms que han cessat la seva activitat.