El govern espanyol va anunciar divendres passat un acord per tirar endavant la Llei d'habitatge. És un dels projectes més ambiciosos del Govern de Pedro Sánchez juntament amb la reforma de les pensions. Però la llei neix envoltada de la polèmica, ja que molts dubten de la seva veritable eficàcia i la titllen d'electoralista.
El Govern defensa la Llei d'Habitatge com l'instrument que permetrà l'accés a un lloguer assequible. La mesura estrella és el límit al 3% de la pujada del lloguer. A més, s'amplien les zones tensionades on es limiten els preus, i els llogaters deixaran d'assumir les despeses de les agències immobiliàries.
En el marc de la nova llei, el Govern ha anunciat la seva intenció de posar al mercat 50.000 pisos per a lloguer assequible, un anunci que ha despertat l'interès de milers d'inquilins a Espanya. Continua llegint per saber on són i en quin estat estan els 50.000 habitatges de lloguer assequible del govern.
Els 50.000 habitatges de lloguer assequible
El pla del Govern és mobilitzar 50.000 habitatges de la Sareb, coneguda com el banc dolent, per a lloguer assequible. La idea és molt atractiva per a milions d'espanyols que volen entrar en un habitatge de lloguer. Però, la realitat és que, segons s'ha sabut, els pisos en qüestió tenen diversos inconvenients.
En primer lloc, es troben a zones poc demandades i on els preus no han pujat especialment. En segon lloc, la meitat dels habitatges ja estan okupats. I en tercer lloc, més de la meitat dels pisos estan deteriorats i necessitarien una important inversió en reformes.
Dels 50.000 habitatges previstos, 14.000 ja estan habitats i 15.000 seran construïts amb sòl públic de la Sareb. La resta, 21.000 cases, ja estan construïdes i buides al servei de les comunitats autònomes i els ajuntaments. D'aquestes, només 9.000 ja estan a punt per entrar a viure.
On es troben
La meitat dels habitatges estan okupats, i els que s'han de construir encara han de passar per un complex procés de pressupost, llicència d'obra i licitació. Això podria comportar almenys cinc anys perquè estiguin disponibles. També hi ha dubtes sobre l´interès de comunitats i ajuntaments.
El problema és que estan ubicades a zones de baixa demanda, a llocs de la costa i pobles on no hi ha interès per llogar. A més, la mesura tindria sentit si els pisos s'ubiquessin a zones amb alts preus del lloguer. Però, només el 25% dels 21.000 pisos disponibles estaran a zones tensionades.
Les principals zones tensionades són grans ciutats com Madrid, Barcelona, Màlaga i les Balears. Però, la Sareb amb prou feines compta amb oferta d'habitatge. El més probable és que els pisos es trobin en llocs amb baixa demanda i, per tant, amb poc interès per a comunitats i ajuntaments.
En quin estat estan
L'altre gran 'handicap' d'aquests pisos és que es troben en un greu estat de deteriorament. De fet, Sareb mateix ha impulsat un contracte per al servei integral d'execució d'obres d'adequació. L'objectiu és «tornar un actiu a l'estat òptim de ser comercialment disponible», segons l'entitat.
La mateixa Sareb reconeix el deteriorament acumulat durant anys tant als habitatges com a terra per construir. El contracte per adequar el seu estat consta de 170 milions d'euros mes 300 milions més en possibles pròrrogues. En tot cas, aquesta circumstància resta encara més interès a l'habitatge ofertat pel govern espanyol.
Tot això porta experts i institucions a dubtes de l'eficàcia del pla del govern . No solucionarà el problema de l'habitatge perquè no dirigeix l'oferta a zones que necessiten realment una solució. El més eficaç seria, en tot cas, augmentar l'oferta d'habitatge a les zones on hi hagi més demanda.