Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge en blanc i negre de Pablo Neruda amb el mar de fons

Les millors 60 frases de Neruda sobre la vida i l'amor

Molta gent considera que va ser el millor poeta de tot el segle XX

Hem rescatat diverses cites cèlebres del mestre de la poesia Pablo Neruda, que constitueixen l'essència més profunda de la seva obra. Emmarcada dins del realisme socialista a partir de l'any 1950, el seu eix central era la salvació de l'amor. 

La poesia de Neruda, farcida d'amor

La vida del poeta Pablo Neruda, nascut l'any 1904 i mort el 1973, va estar marcada en part pel seu compromís polític amb la ideologia comunista. Ara bé, l'amor com a motor que ho mou tot va ser sempre el centre de la majoria dels seus poemes. Tal com destaca 'Carácter Urbano', l'estil poètic de Neruda, a més, es caracteritza per un ús senzill del llenguatge a través d'antítesis i de metàfores que protagonitzen el temps, la dona i la natura. 

Un dels seus temes predilectes, de fet, va ser sempre  la pèrdua, la nostàlgia, l'absència i l'oblit. Ara bé, va saber eliminar la tristesa d'aquests temes i dotar-los d'esperança i bellesa en tot moment. L'obra poètica del xilè destaca per ser com una mena de joc de miralls en què veiem enfrontar-se l'esperança i el record, l'oblit i l'amor i la vida i la mort. 

Els poemes romàntics de Pablo Neruda han sabut enamorar una generació rere l'altra, i la seva gran obra 'Veinte poemas de amor y una canción desesperada' continua com el poemari romàntic que té més popularitat de tots els que s'han escrit.

Les millors frases de Pablo Neruda al voltant de la temàtica de l'amor

Tot seguit, hem recopilat les frases i versos més interessants que va formular Neruda al voltant de la temàtica de l'amor, les millors metàfores d'un mestre que, segons Gabriel García Márquez, és el millor de tots els poetes del passat segle XX.

1En un petó, t'adonaràs de totes les coses que he callat.

Els poemes que va escriure de jove ens ofereixen els versos més carregats de romanticisme, com aquest de 'Crepusculario', la primera obra que ens va oferir.

2Si no hi ha res que pugui salvar-nos de la mort, com a mínim que l'amor ens pugui salvar la vida.

Una de les frases més cèlebres del xilè, que resumeix a la perfecció la concepció que té de l'amor: es tracta de l'únic remei per evitar el pessimisme de la vida.

3Era la set i la gana, i tu vas ser la fruita.

Dins de la 'Canción desesperada' de l'autor, aquesta frase ajuda a plasmar el gran poder de salvació que té l'amor.

4L'amor és tan curt, i l'oblit és tan llarg.

A Neruda li encantava la figura literària de l'antítesi. Aquí, la va utilitzar per poder transmetre el dolor que es vincula amb l'absència d'una persona estimada.

5La lluna viu sota la teva pell.

Amb una de les seves metàfores recurrents, la imaginació de l'autor xilè concebia la seva 'bella despullada' d'aquesta manera.

6Els poetes fem la guerra contra la guerra i odiem l'odi.

Aquestes paraules mostren els sentiments humanistes que embolcallaven Neruda. 

7Amb el teu pit n'hi ha prou per al meu cor.

En aquest poema tan romàntic de la seva obra 'Veinte poemas de amor y una canción desesperada', l'autor fa que dos amants quedin fosos en un únic cos.

8Amor, quina multitud de camins abans d'arribar al petó…

El vers s'acabava amb un potent «...Quina solitud tan errant fins a la teva companyia!». D'aquesta manera, el poeta sabia transformar en bellesa també el patiment.

9L'amor s'origina a partir del record, resideix dins de la intel·ligència i s'apaga a causa de l'oblit.

Una descripció molt poètica i al·legòrica de les diferents fases de l'amor, que es poden associar a les etapes vitals.

10Que no ens uneixi res, perquè no ens separi res.

Una altra antítesi que fa servir per tal de mostrar les diferents contradiccions que té l'amor.

11La persona que eludeix una passió mor lentament.

En aquest vers, el poeta ens insta a lliurar-nos del tot a l'aventura apassionant que constitueix l'amor.

12Podran tallar les flors, però no podran tallar la primavera.

Unes paraules que, amb el pas dels anys, han esdevingut tot un emblema a favor de la lluita contra les adversitats i contra la repressió de qualsevol mena. Sense cap mena de dubte, ens mostren el compromís polític de l'autor. 

13T'estimo sense saber com, quan ni on...

Una altra frase del mestre de les lletres ens diu «T'estimo perquè no tinc ni idea d'estimar d'una altra forma». Així, Neruda fa servir llocs habituals i senzills en aparença amb una gran altura poètica.

14La llum t'embolcalla dins de la seva flama mortal

Neruda ens ofereix una descripció plena de força de la metàfora de l'estimada quan sucumbeix, de la figura de l'amor mentre es troba sota del crepuscle del foc, mentre la vida i la mort s'enfronten. 

15Eres una boina gris i un cor en calma.

D'aquesta manera, el xilè té un record per a la seva estimada durant la tardor passada. Neruda sentia comoditat en aquesta malenconia d'absència i amor, d'oblit i record.

16Cada dia jugues amb la llum de l'univers.

Dins de la seva obra, es produeix una barreja de l'amor i la dona amb la natura i el cosmos, tal com demostren aquests versos dins del recull 'Veinte poemas de amor y una canción desesperada'. 

 

17Dins teu els rius canten, i en ells la meva ànima s'escapa tal com tu vulguis.

La natura torna a aparèixer, aquesta vegada dins d'una metàfora de l'amor sense barreres que fa que el poeta quedi a l'arbitri de la dona que estima.

18El fet de sentir l'amor de la gent que ens estimem constitueix un foc que alimenta la vida.

D'aquesta manera mostrava les meravelles de l'amor correspost i de la força de l'amor sobre el cor de les persones.

19El nostre amor s'estenia igual que els peixos dins de la xarxa dels petons que ens fèiem.

Aquesta frase conté dos elements que Neruda vincula amb les intimitats més profundes de l'amor: els petons i l'aigua. 

20Perquè durant nits com aquesta vaig tenir-la dins dels meus braços, no em puc conformar amb la seva pèrdua.

No hi ha gaire poetes que, com Neruda, hagin estat capaços de copsar millor i d'una manera tan senzilla el dolor que provoca l'absència i el fet de perdre un ésser estimat.

21Durant les nits famolenques, m'assetja la set de tu.

L'amor esdevé aquí un element clau que ajuda a satisfer una necessitat, per mitjà d'una metàfora ben significativa sobre la gana i la set.

22Aquesta nit, puc escriure els versos més tristos...

Però va escriure els més bonics de tots: «La nit és plena d'estrelles i, lluny d'aquí, tremolen, blaus, els astres»

23Matilde, amor, deixa entreoberts els llavis.

Un vers d'un sonet en què Neruda demostra el talent que tenia a l'hora de fer descripcions belles de l'amor al davant de la mort.

24Pateix més la persona que sempre espera o la que no ha esperat mai ningú?

Per mitjà d'aquesta pregunta retòrica, Neruda fa una invitació al compromís de l'amor, que mostra que és millor patir per amor que no tenir cap sentiment.

25Papallona de fantasia, t'assembles a la meva ànima i al mot malenconia.

La malenconia és un sentiment que denota aflicció, però el poeta xilè sap treure'ns del fons de la tristesa i obsequiar-nos amb un bri d'esperança a través de la metàfora de la papallona.

26Dins de la bogeria, hi ha un plaer que coneix únicament el boig.

Es va mostrar sempre amb aquesta vitalitat i entossudit a viure els plaers vitals de manera extrema, fins i tot corrent el risc d'embogir.

27T'estimo de la mateixa manera que s'estimen algunes coses fosques.

El seu amor prové de les profunditats més absolutes de l'ànima i juga amb l'amor secret i amagat.

28L'amor constitueix una estrella i el misteri de l'aigua.

La influència que l'amor tenia en Neruda era molt notable. L'home va viure a Valparaíso i va passar molt de temps dedicant les nits a la contemplació del cel ple d'estrelles i del mar, com fan els poetes. 

29Estimada, a la nit, amarra el teu cor al meu.

La foscor i la nit també gaudien d'un important efecte sobre l'amor, per a Neruda, com una expressió de les intimitats més profundes.

30Morir i estimar-te encara més.

En aquest poema l'autor xilè es demana: «Com et podria estimar, dona», i ens explica que l'amor que sent és infinit.

31Acostumar-te a mi et deu haver fet mal.

A la seva poesia, entre altres recursos habituals, destacava el fet que es posava al davant de l'estimada amb una gran humilitat, com aquí, que recalca els seus defectes.

32Quan m'allunyo, no he sortit de tu.

Aquesta metàfora romàntica ens parla de la separació de tots dos amants: tot i que la distància faci viatjar el cos, l'ànima es queda amb la persona estimada.

33Et vaig estimar sense ser-ne conscient, i vaig cercar la teva memòria.

Un vers al voltant de la dimensió de l'amor, superior a tot, i de la nostàlgia que comporta el fet de mirar de trobar-lo en un passat que ha quedat ben enrere. 

34Dins de la teva abraçada, abraço tot allò que existeix.

Forma part d'un dels seus 'Cien sonetos de amor' i, a partir d'una hipèrbole, ens fa veure que l'amor és fonamental.

35És veritat que ja no l'estimo, però la vaig estimar molt.

De nou, fa una evocació de l'amor del passat, que té més força que el desamor actual.

36Amb tu, vull fer allò que fa la primavera amb els cirerers.

Ha esdevingut un dels versos de Neruda més populars entre les persones més romàntiques.

37Si algú descobreix qui soc, també descobrirà qui ets.

Per mitjà d'una metàfora indirecta, Pablo Neruda ens diu que ara els amants són una única persona.

38No seré de ningú, només teu…

...fins que els ossos se'm tornin cendres i els batecs del cor s'aturin.

39El món, el veig sencer de color rosa i blau.

Tant el rosa de l'amor com el blau del mar tenyien de color el món de Neruda.

40Anhelo la teva veu, la teva boca, els teus cabells.

L'autor xilè no només va saber trobar l'amor a les estrelles i al mar: també va saber-lo localitzar dins del cos femení, i els poemes que va escriure estaven farcits de descripcions a nivell físic

41I estimo la teva veu prima i desimbolta, el teu cos alegre.

Una altra descripció de l'estimada de tipus físic, aquí remarcant el valor de la seva veu, que també solia fer servir com a recurs per als seus versos.

Les millors frases de Pablo Neruda al voltant de la vida

A través dels seus escrits i poemes, Neruda també transmetia un missatge filosòfic molt potent, carregat de vida i positivisme. A continuació, trobaràs algunes de les frases que va escriure sobre la vida que no et pots perdre.

1Qui no llegeix i no viatja mor a poc a poc.

L'autor ens deia que la vida és un regal fantàstic que s'ha d'aprofitar al màxim. Llegir, viatjar i escoltar música són bones maneres de treure-li tot el suc.

2La felicitat és quelcom interior i no pas exterior. No està supeditada a allò que tenim, sinó que depèn de què som.

Així, mostrava clarament el seu pensament contra les coses materials, perquè apostava per la recerca de tot allò espiritual.

3Es prohibeix no somriure davant dels problemes, no lluitar per les coses que vols.

Neruda va voler exportar la felicitat sempre, era un individu optimista que sempre tenia missatges vitals.

4Em vaig quedar enamorat de la vida que, de fet, és l'única que estic convençut que no em deixarà abans que no ho faci jo.

A través d'aquesta ironia, el poeta de l'amor Neruda ens revelava que està totalment enamorat de la vida.

 

5La poesia s'origina a partir del dolor, i l'alegria constitueix un fi.

Una autèntica filosofia de la vida i de l'art: el geni de les lletres xilè pensa que l'alegria és quelcom absolut i que, en canvi, el dolor és un mitjà a través del qual s'origina la poesia com a mètode per expressar-se.

6La timidesa constitueix una condició aliena al cor, que acaba desembocant en la solitud.

Aquí es vol reivindicar i remarcar la vitalitat de les persones extravertides contra les restriccions i limitacions que imposa la timidesa. 

7La presó per a les persones que roben el pa, el fur per als grans lladres.

Es qüestiona la justícia dels burgesos, que estaria al servei de les persones poderoses i prou.

8El nostre mestre, l'home senzill més gran de tots.

La saviesa es troba dins de la humilitat, la senzillesa, l'austeritat i la discreció.

9Sempre és un bon moment per començar, no n'hi ha de tan dolents per rendir-se.

La voluntat i l'objectiu de no tirar mai la tovallola són els motors que ens mouen.

10Quan perds el camí, l'amistat eterna t'anima i et fa de guia.

Una oda a la lleialtat incondicional, a l'amistat eterna i al valor que té l'amistat per tal de tirar endavant mentre estiguem vius.

11Toquem el terra amb l'ànima, fem una professió terrestre.

Així, reflexiona al voltant de la finalitat de la poesia, que tot i que s'escriu a partir de l'ànima hauria de tenir un objectiu específic i terrenal, un rol determinat.

12Pensava que la ruta feia el seu pas per l'home, i que allà era d'on sortia el destí.

Pablo Neruda tenia una perspectiva antropocèntrica de la vida i considerava que la persona era qui creava el seu destí.

13Nosaltres, els d'aleshores, ja no som les mateixes persones.

El pas del temps i els efectes inevitables que té per a les persones queden reflectits en aquesta frase en què la malenconia torna a ser protagonista.

14Abans de llaurar el turó, posem-nos a sembrar la plana.

Aquesta frase, més que un vers d'un poema de l'autor xilè, podria semblar-nos un proverbi. Això ens demostra la gran saviesa de Neruda, que ens vol alertar dels riscos que té el fet de precipitar-se.

15Únicament amb una paciència ardent podrem conquerir la ciutat que donarà justícia, llum i dignitat als homes.

Tota una demostració de compromís amb el socialisme, un manifest polític a favor de la justícia i la igualtat. 

16Vaig triar el camí complicat d'una responsabilitat compartida.

D'aquesta manera, ens oferia una explicació del projecte polític que tenia, que deixava de banda les individualitats i es fonamentava en el treball col·lectiu.

17I em serveixo de les armes més antigues que té la poesia, el cant i el pamflet que romàntics i clàssics utilitzen.

Bon amic i col·laborador de Salvador Allende, Neruda era un utòpic i pensava que aquestes armes eren les més eficaces a l'hora d'enfrontar-se a un enemic. 

18Evita queixar-te de la teva sort, pobresa o solitud.

Amb això, ens volia dir que hem d'aprendre a acceptar les circumstàncies que vivim per tal d'acabar superant les adversitats que ens envolten.

19El pretext dels fracassats és la sort

En aquesta lliçó de vida veiem com Neruda ens transmet que les coses que passen es deriven dels actes que cometem, i que les excuses no són vàlides.