Les millors 70 frases que va pronunciar el cèlebre filòsof Sòcrates

Per a Sòcrates, la filosofia constitueix un pilar fonamental de l’experiència vital, i aquesta frase ho demostra.

El famós pensador creia que l’element motivador que fa que vulguem assolir nous coneixements és la fiblada que sentim quan ens adonem que hi ha alguna cosa del món real que no podem entendre.

Sòcrates creia que l’honestedat mantenia un gran vincle amb la manera que tenen els nens de fer preguntes sobre les coses que coneixen i d’estar sempre oberts a reconèixer que algunes coses que pensaven no són certes.

Uns mots que ens mostren la humilitat que caracteritzava el filòsof, que duia a terme la seva tasca amb senzillesa i que pensava —de manera radical— que qualsevol aspecte del món real s’havia de qüestionar, sense cap excepció.

Aquesta és una de les frases més pragmàtiques sobre el tema de l’amistat que ens va deixar el geni de la filosofia.

Aquí, Sòcrates fa referència als impulsos oportunistes i interessats que, a voltes, regeixen determinats vincles personals.

S’ha de fer una valoració qualitativa de la vida per aconseguir apreciar-la com cal, segons les paraules del savi filòsof.

Els primers filòsofs grecs van demostrar una misogínia que va esdevenir gairebé una constant, tot i que cal puntualitzar que això era quelcom ben estès en aquell context històric.

Igual que més tard faria el seu deixeble Plató, Sòcrates considerava que el fet d’adquirir coneixement tenia una mena de vincle amb la moral.

Aquestes afirmacions mostraven les motivacions de Sòcrates per investigar sobre tots els grans temes que tenia ganes d’examinar.

La concepció més habitual que es té de la mort, fins i tot, es pot revisar a nivell filosòfic, tal com ens demostren aquestes paraules tan interessants de Sòcrates.

Les coses carregades de bellesa fan que sorgeixin passions i expectatives que poden conduir cap a la violència i l’opressió.

Cadascú té una manera de ser i de veure les coses que podem descobrir a través del diàleg, un context a través del qual dos individus teixeixen vincles i es poden fer preguntes.

El filòsof grec pensava que la naturalesa de cadascú es regeix pels actes que perpetra i no per les coses que diu. Per aquest motiu, les accions que duem a terme ens transformen.

L’existència de l’ésser humà en si mateixa constituïa un enigma tan gran que alguns filòsofs de la talla de Sòcrates es feien tota mena de preguntes ambicioses al respecte.

Establir una conclusió adequada no necessàriament implica un procés de raonament adequat.

Amb això, el savi volia dir que els títols formals no necessàriament han de garantir el poder.

Com que la moral s’ha d’entrenar a través dels actes que es cometen, el fet de veure’s implicat en situacions que tenen un valor positiu o negatiu alt podria ser de gran ajuda a l’hora d’assentar diversos principis ètics que siguin sòlids.

El filòsof es va separar del relativisme dels sofistes, perquè pensava que la moral s’havia de basar en principis que racionalment estiguin ben fonamentats.

Les coses que aconseguim veure en retrospectiva es poden vincular amb els protocols i les convencions que fan que estiguin fixades en el context històric del qual havien format part.

Aristòtil ens deixava aquesta frase sobre la manera que es té d’obtenir coneixements. Com que els humans sempre estan sotmesos a un espai i un temps limitats, només pot saber-ho absolutament tot algú que formi part del món diví.

Així, Sòcrates ens incita a reflexionar per tal de poder-nos formar un criteri propi.

Una recomanació per tal que no fem gaire cas dels individus que van proclamant que fomentaran canvis enormes però que, en canvi, insten els altres a començar aquesta empresa.

El filòsof creia fermament que les amistats s’havien de conrear activament per evitar que el vincle quedés malmès amb el pas del temps.

Segons l’opinió de Sòcrates, el fet de buscar el plaer immediat i de valorar tant les passions enormes fa que ens tornem distants i també individualistes.

El fet d’obtenir coneixements influeix en la personalitat de les persones.

D’aquesta manera, Sòcrates es pronuncia sobre la necessitat de fomentar el coneixement per mitjà de la raó, sense que haguem d’obeir uns criteris estètics concrets.

Sòcrates considerava que l’ostentació ocultava una necessitat banal per tal d’aparentar coses, i això es tradueix en un buit de la persona que ostenta.

Aquestes paraules es poden entendre com una reflexió pel que fa al paper de la superficialitat quan es tracta d’establir uns objectius: l’absència constitueix un motor que ens mou cap a l’acció d’una forma molt més directa que la dels additius.

El filòsof pensava que la saviesa prové del fet d’examinar determinades veritats que, tot i que s’estudien com cal, resulten evidents i, per això, són independents de tot allò que coneixem sobre el nostre entorn. Es tracta d’una idea que va causar una gran influència en el seu deixeble Plató.

Qualsevol acció posseeix uns matisos que són positius i uns altres que són negatius, i la reflexió ens pot ajudar a saber quan resulten apropiades.

Aquestes paraules ens recorden en certa manera al sistema moral que va arribar a desenvolupar el filòsof Immanuel Kant uns quants segles després que morís Sòcrates.

La voluntat d’arribar a establir tant un mètode per obtenir el coneixement vàlid sempre com una moral a nivell universal, així com la seva negativa a acceptar el relativisme, feien que Sòcrates no tingués únicament una regió com a espai vital, sinó el món sencer.

D’aquesta manera, Sòcrates fa una ridiculització de les lògiques a través de les quals opera la política, un sector que ell vinculava tant amb les aparences com amb els interessos ocults.

El fet de calumniar l’altre únicament farà que expressem la nostra frustració però no servirà per afeblir el nostre oponent.

Una reflexió al voltant de les implicacions socials que té l’escassetat dels coneixements.

Per a Sòcrates, el bé que es podia equiparar al coneixement era tan transcendental que el fet d’arribar-hi feia que les coses que es consideraven dolentes es dissipessin.

El filòsof afirma que el principi de les coses naturals és que són vàlides en qualsevol context.

Aquesta idea ja l’hem pogut veure en altres frases cèlebres del savi pensador: per mitjà de la pràctica és com es pot aconseguir ser alguna cosa, i no a través de la prèdica.

Aquesta frase ens convida a pensar sobre les relacions sentimentals que estan molt dirigides per les passions.

Encara que aquestes paraules les va pronunciar el filòsof grec, actualment molta gent s’ha fet seva la frase.

L’objectiu, fins i tot en els casos en què hi ha un xoc d’idees diferents, és millorar a través de les discussions, i no tant guanyar-les.

Els valors de l’honor a la veritat i de l’honestedat per a Sòcrates eren essencials.

Per a Sòcrates, la humilitat constituïa una qualitat més en la qual les persones podien destacar o no, però que, independentment d’això, sempre era ben pràctic disposar-ne.

Una de les recomanacions més recurrents del filòsof grec era el fet de saber controlar els desitjos i les passions que ens mouen.

Els inicis es poden veure com progressos rellevants, però no disposen de gaire valor en si mateixos si no s’acompanyen d’altres accions.

Les reflexions del savi també entraven dins de la moral.

Una mostra del valor que Sòcrates li conferia al fet de distingir els éssers irracionals dels racionals.

Per als filòsofs, és important primer de tot examinar les seves pròpies idees.

El fet de parlar amb propietat i de fer servir els mots encertats era indispensable per poder accedir a la veritat, segons el filòsof grec.

De la mateixa manera que demostra una altra frase relacionada amb els poetes del mateix filòsof, veiem com Sòcrates pensava que als poetes no els calia trobar un accés directe a la veritat perquè ja en tenien un: Déu.

D’aquesta manera, podem veure com el pensador grec s’estimava profundament l’honestedat.

Aquesta reflexió ens demostra la necessitat que hi ha d’aconseguir allunyar-se de les falsedats.

Amb aquestes paraules també es vol fer referència a la humilitat que caracteritzava la tasca de filòsof que duia a terme Sòcrates.

El savi grec pensava que l’orgull provoca que s’acumulin les intencions i els desitjos de tal manera que hi ha una repercussió perjudicial per a la gent.

Per mitjà d’aquestes paraules tan potents, el filòsof tracta el tema de la superficialitat.

D’aquesta manera, Sòcrates rebutjava els excessos que cometen algunes persones quan mengen i predicava la frugalitat.

Unes paraules al voltant de l’amor i de la forma que té d’afectar unes determinades classes de personalitat.

Aquesta reflexió també aborda el procés d’aprenentatge dels humans.

El pensador grec considerava que les persones són allò que fan.

Quant a les guerres, la visió del filòsof era ben desapassionada.

Segons aquesta perspectiva, la veritat es pot deduir a través de les preguntes que ens hi transporten.

D’aquesta manera, s’estableix una distinció ben marcada entre el món de l’ànima i el món físic.

Sòcrates tenia una forma ben peculiar de concebre les possibilitats que impliquen les maneres de pensar que no són convencionals.

Amb aquestes paraules del filòsof tornem a veure l’ascetisme que caracteritzava la seva existència.

Així, el filòsof declarava que les coses que no som capaços d’entendre bé no poden fer-nos cap mena de por.

Una de les màximes de la vida de Sòcrates era la recerca de la veritat.

D’aquesta forma tan particular, l’home feia una reflexió moral sobre l’enveja.

Així, Sòcrates volia reflexionar al voltant de la forma que té la societat grega de valorar la timidesa.