L'Hospital Clínic de Barcelona és el millor de Catalunya per cinquè any consecutiu, segons l'Índex d'Excel·lència Hospitalària (IEH) 2019 de l'Instituto Coordenadas, i se situa a més com el segon millor d'Espanya. Per elaborar l'IEH, s'ha enquestat 1.983 professionals de la salut d'arreu d'Espanya, que es van entrevistar telefònicament entre els mesos de setembre i novembre, i s'han puntuat els centres de 0 a 1, segons un comunicat de l'Institut.
A Catalunya, després del Clínic, que és líder, la segona posició és per a l'Hospital Vall d'Hebron (abans tercer), seguit del Centre Mèdic Teknon (abans segon), i la quarta i la cinquena posició continuen sent per a l'Hospital Quirónsalud Barcelona i el Sant Pau, respectivament. Entre els deu millors hospitals de tot Espanya n'hi ha quatre de catalans: el Clínic (segon, abans tercer, i que ja va ser segon els anys 2016 i 2017), el Vall d'Hebron (sisè, abans setè), el Centre Mèdic Teknon (novè, abans desè) i l'Hospital Quirónsalud Barcelona (desè, abans vuitè).
En aquest rànquing hi ha cinc hospitals de Madrid: Fundación Jiménez Díaz (primer per cinquè any consecutiu), La Paz (tercer, abans segon), Marañón (quart, abans sisè), Quirónsalud Madrid (continua cinquè) i San Carlos (setè, abans quart). L'altre hospital que apareix entre els deu millors del rànquing és l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, de València (vuitè, abans onzè).
Un sistema «cohesionat on prevalguin interessos sanitaris»
El vicepresident executiu de l'Instituto Coordenadas, Jesús Sánchez Lambás, ha destacat que Espanya té «un dels sistemes de més qualitat i més eficients del món» i és, a més, el tercer país del món amb l'esperança de vida més alta (83,3 anys) i una de les taxes més baixes de mortalitat per causes evitables i tractables. També ha subratllat que la desigualtat social en sanitat és inferior que «en molts» altres països i que hi ha un sistema autonòmic en què cada comunitat té particularitats i necessitats concretes.
Però veu necessari un sistema «cohesionat que sigui capaç de donar resposta, en què prevalguin interessos sanitaris a interessos polítics i ideològics», com les llistes d'espera, la sostenibilitat del sistema i l'accés en igualtat als avanços tecnològics i les innovacions terapèutiques.