Per tercer any consecutiu, l'Orfeó Reusenc transportarà la Prioral de Sant Pere al segle XVI amb Misericòrdia: de Reus al Cel. Ho farà per explicar la llegenda de La Pastoreta i l'aparició de la Verge de Misericòrdia, un relat que, en mans de l'entitat, s'explica narrat, però també cantat, dansat i tocat. «Està dissenyat per encabir, dins d'un mateix escenari, totes les disciplines que treballem a l'Orfeó, teatre, dansa, música i cant coral», explica el director de l'obra i president de l'entitat, Albert Bermúdez.
«La rebuda del públic ha sigut molt positiva tant el primer com el segon any, esperem que el tercer també ho sigui», augura. La representació és avui mateix, a dos quarts de deu de la nit, i així com hi ha altres àmbits on el que s'explica sobre l'escenari canvia d'un any a un altre, a Misericòrdia: de Reus al Cel, «no hi ha novetats, la llegenda és la que és i no voldríem tocar-la innecessàriament».
Per a l'Orfeó i els seus membres, assumir aquest espectacle «va ser tot un repte i més en aquestes dates, quan estem en plena activitat perquè és inici de temporada, però la gent i les seves seccions s'ho van prendre com un acte molt estimat i, ara mateix, és un puntal». Es posen a treballar-hi al mes de maig i mou, entre actors, músics, dansaires, cantaires, tècnics i diverses tasques de producció, un centenar de persones.
La música, del segle XVI fins avui
Un dels pals de paller de l'espectacle és l'apartat musical, obra d'Albert Galcerà, director musical de l'entitat i també de Misericòrdia: de Reus al Cel. Enfilant el tercer any de representació, assegura que «musicalment el tenim bastant assolit, és el tercer any i els músics són els mateixos; hem polit afinacions perquè els instruments antics són complicats, i vocalment també ho tenim més après, la memòria funciona molt bé i les veus són a lloc».
La composició la va fer «a partir del guió que va fer l'Albert Bermúdez, que va trobar alguna lletra que parlava de Misericòrdia posterior al segle XVI, i em vaig posar al piano». Aquest salt històric ha suposat arranjar alguna de les peces a consciència; «hi ha tocs del segle XVI i he volgut mantenir aquella sonoritat tot i que n'he afegit de més harmòniques i modernes; l'última peça és una jota, que és molt d'aquí a la terra».
Amb tot, «estan pensades perquè siguin cançons cantades i dansades, i perquè sigui fàcil per a totes les parts poder-ho assolir, i ha sortit bastant bonic». Una opinió que comparteixen els reusencs que han omplert, els dos darrers anys, la Prioral de Sant Pere, una entrada que a l'Orfeó Reusenc confien repetir per seguir caminant amb pas ferm cap a la consolidació de l'espectacle.