Fa un any que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va rebre les primeres notícies d'un brot de casos de pneumònia atípica a Wuhan (la Xina). Durant els primers dies no va donar importància i va assegurar que «no hi ha una transmissió significativa de persona a persona». No va ser fins a finals de gener que es va donar l'alarma per possible pandèmia.
#China has reported to WHO a cluster of #pneumonia cases —with no deaths— in Wuhan, Hubei Province ?? . Investigations are underway to identify the cause of this illness.
— World Health Organization (WHO) (@WHO) January 4, 2020
Era massa tard. El virus ja havia sortit del país i s'expandia ràpidament sense que els governs al voltant del món fossin conscients del que s'estava gestant. Espanya va ser un dels millors exemples de fins a quin punt es va subestimar el virus.
El que va venir després és de sobres conegut. Una de les pitjors pandèmies que ha deixat després de milions de contagis i morts, i economies arruïnades. Des de llavors, el paper de l'OMS en la gestió de la crisi sanitària ha estat posat en qüestió, encara que continua sent l'autoritat més influent en la presa de decisions en l'àmbit mundial.
La màxima autoritat sanitària en el món tanca un any catastròfic amb un nou avís. El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus ha predit que l'any 2021 hi haurà «noves variants de la Covid-19» que posaran contra les cordes les estratègies de lluita contra la pandèmia.
El metge etíop ha confirmat que l'OMS continua treballant de manera coordinada amb els científics per a investigar l'abast de les mutacions del SARS-CoV-2. Aquesta és la qüestió que més preocupa ara els experts, després que es descobrís una nova variant del coronavirus més infecciosa que l'anterior.
We must keep adhering to tried & tested measures that keep each & all of us safe by maintaining physical distance, wearing face masks, practicing hand & respiratory hygiene, avoiding crowded indoor places & meeting people outside.
— World Health Organization (WHO) (@WHO) December 31, 2020
-@DrTedros
Full message:https://t.co/0l42plbKckpic.twitter.com/zSRcbHtGEy
Els científics i les autoritats sanitàries tracten d'esclarir com afecten les mutacions a la transmissió i a la gravetat de la malaltia. També de quina forma pot afectar la immunitat, els tractaments i les vacunes que estan en marxa.
«Estem en contacte amb científics de Regne Unit i Sud-àfrica per a rastrejar noves variants de la malaltia, i vull fer èmfasi en la importància de seqüenciar el virus a tot el món», va dir Tedros Adhanom, que creu que «és l'única manera de detectar les noves variants i crear estratègies contra elles».
La nova variant s'estén
L'OMS ha confirmat els passats dies l'extensió de la nova soca de coronavirus per Europa. Es tracta d'una nova variant apareguda al setembre en el comtat de Kent, al sud-est del país, i que es va demostrar que és més contagiosa després d'un primer brot amb mil infectats. Poc després van començar a aparèixer els primers casos en diversos països d'Europa.
Espanya és un d'ells. La setmana passada la Comunitat de Madrid va advertir de l'aparició dels primers casos i ja hi ha diverses comunitats autònomes afectades. Encara no hi ha resultats concloents, però els científics britànics calculen que és un 70% més contagiosa i que no hi ha evidències que produeixi quadres més greus de la malaltia.
Poc després va aparèixer una altra variant a Sud-àfrica, encara que està molt menys estesa. Les autoritats britàniques van alertar que podia ser una variant fins i tot més contagiosa que la britànica, una cosa que les autoritats sud-africanes van desmentir.
Actuar l'any 2021
Les mutacions són una cosa completament normal en els virus, que canvien contínuament per a adaptar-se i sobreviure. La majoria d'aquestes mutacions no tenen cap rellevància, però n'hi ha algunes que sí. És el cas d'aquesta última, en la qual se sospita que podria haver-se produït un canvi en la proteïna de l'espiga amb la qual el virus s'adhereix a la cèl·lula i es replica.
Si això es confirma, voldrà dir que el coronavirus té més facilitat per a propagar-se i obligaria a prendre decisions encara més dràstiques per a evitar noves onades. L'impacte sobre les vacunes és menys probable. Els científics coincideixen que el coronavirus necessitaria moltes més mutacions i ser més ràpid per a escapar dels anticossos de les vacunes.
Amb motiu de l'aniversari dels primers casos notificats per les autoritats xineses, el director de l'OMS, Ghebreyesus, ha defensat la seva gestió durant la pandèmia. També ha assenyalat la necessitat que les autoritats reflexionin sobre la quantitat de víctimes, les lliçons apreses i la necessitat d'actuar l'any 2021 per a posar fi a l'epidèmia.
«Hem treballat sense descans i ens hem basat en evidències científiques per a prendre decisions en tot moment», ha dit, amb la promesa que «l'OMS no descansarà fins que tots els països del món tinguin accés a les vacunes».