Els mites que planen al voltant de les divinitats gregues són ben atractius, però les fites i proeses que envolten els herois grecs més icònics són encara més fascinants. Dins de la mitologia grega, s'han arribat a consolidar com una raça que seria inferior a les divinitats però superior a les persones, amb diversos atributs com ara l'enginy, el valor, la majestuositat o bé el coratge. Tot seguit, et parlarem de les principals curiositats que envolten les seves fites i gestes.
Trets principals dels herois mitològics grecs
Tal com ha explicat 'Horóscopo Mágico', dins de la mitologia grega els herois apareixen, des d'èpoques remotes, com una raça inferior a les divinitats però superior a la dels simples mortals. En realitat, els herois grecs es perceben com a semidéus, perquè són fruit de la unió entre un home i una deessa o una dona i un déu.
Fins i tot, en alguns casos se'ls podia considerar divinitats i podien arribar a gaudir dels privilegis dels déus, tal com passa amb Hèracles: després de superar amb èxit una dotzena de proves molt famoses, pot entrar dins de l'Olimp. Sigui com sigui, els herois estan fonamentats en persones de carn i ossos que duien a terme determinades proeses i que vivien una vida fora de sèrie, mereixedora de quedar gravada a la història.
Sovint, la figura dels herois queda situada a la línia que separa la llegenda de la realitat, especialment pel que fa als herois que es fonamenten en batalles, caps militars i reis. Una gran part dels herois de la mitologia grega tenen Zeus a les arrels, un déu que sovint anava al món terrenal i que tenia una reputació molt gran de faldiller. Per això, se li van arribar a atribuir moltes relacions amb diferents dones i els seus respectius productes.
Qui eren els herois grecs més rellevants?
Una gran part dels herois grecs llegendaris es vincula amb els cicles homèrics, que són un seguit de narracions mitològiques al voltant de la mítica guerra de Troia. Ara bé, a l'Olimp dels herois també s'hi inclouen altres figures igualment rellevants:
1. Hèracles
Es tracta de l'heroi grec més popular, que neix de la unió entre el déu Zeus i una dona mortal anomenada Alcmena, que era filla d'Electrió, monarca de Micenes. La història afirma que Zeus va prendre l'aspecte d'Amfitrió, el seu espòs, per tal de poder mantenir relacions amb ella, i que d'aquesta còpula en va acabar naixent Alceu, un ésser totalment fora de sèrie.
Amb el pas del temps, Alceu va acabar esdevenint el servent de la dona de Zeus, Hera, i aleshores va ser quan va adoptar el nom pel qual es va fer famós: Hèracles. Des que era ben menut, va fer gala d'un caràcter d'allò més irascible i impetuós, amb alguns rampells de fúria que li feien perdre els estreps. En un moment donat, posseït per la follia, va assassinar els seus fills i la seva dona, i va rebre una difícil condemna: superar amb èxit una dotzena de proves.
Els dotze treballs duríssims que Hèracles va haver de dur a terme van ser acabar amb el lleó de Nemea, aniquilar l'Hidra de Lerna, caçar la cérvola de Cerinea, llevar la vida al senglar d'Erimant, fer la neteja dels estables del rei Augies, acabar amb els ocells de l'Estimfal, caçar el bou de Creta, robar-li a Diomedes les seves eugues, aconseguir el cinyell de l'amazona Hipòlita, prendre-li els ramats al gegant Gerió, obtenir les pomes daurades del conegut jardí de les Hespèrides i treure Cèrber dels inferns.
Un cop va finalitzar totes les proves amb èxit, Hèracles va arribar a l'Olimp i podem veure com disposa dels trets arquetípics dels herois grecs: orgull, virilitat, vigor sexual, gosadia, valor per lluitar i força.
2. Odisseu
Conegut també amb el nom d'Ulisses, dins de la mitologia grega Odisseu és l'heroi més cèlebre perquè Homer el va immortalitzar dins de les seves mítiques obres 'La Ilíada' i 'L'Odissea'. Descendent d'Anticlea i de Laertes, Odisseu era el monarca de l'illa d'Ítaca, situada al mar Jònic, i destacava per una versatilitat, un enginy i una estratègia brillants.
Aquest heroi s'inclou dins d'una llegenda que el mostra com un rei honest i just, que es casa amb la bonica Penèlope, filla d'Icari, monarca d'Esparta. A més, Penèlope era la germana d'Helena, la dona que era la promesa de Menelau però que va escollir fugir a Troia amb el seu amant Paris i amb les riqueses dels espartans. Aquest fet va desencadenar una gran guerra que va acabar essent favorable per als aqueus segurament gràcies a la gran astúcia d'Odisseu.
La llegenda explica que, després de mantenir Troia sota setge durant una dècada sense poder-la conquerir, Ulisses va tenir la idea de fabricar un cavall de fusta gegant, dins del qual es van ocultar una vintena de guerrers capitanejats per ell mateix. Després de prendre Troia, a 'L'Odissea' Homer narra la tornada de l'heroi cap a casa seva, a Ítaca, en un periple que dura una altra dècada i que està farcit de perills que aconsegueix superar amb l'ajuda del seu gran enginy.
3. Aquil·les
El reputat oracle de Delfos va dir-li a Odisseu que a Troia la guerra no es podria guanyar sense que hi participés Aquil·les, un heroi que també és molt conegut dins de la mitologia grega. Es tracta, efectivament, d'un dels personatges principals de 'La Ilíada', que es retrata com l'home més ràpid que existeix i al qual s'atribueix una invulnerabilitat total al cos, amb l'única excepció dels talons.
Per aquest motiu, hi ha diverses fonts que expliquen que va caure durant la guerra a Troia, perquè li van disparar una fletxa que va anar a parar al seu taló, i d'aquí també prové la denominació d'un múscul del cos i una expressió que s'utilitza per parlar de la feblesa d'algú. Igualment, l'heroi Aquil·les era considerat el més atractiu de la seva època.
La llegenda del seu taló està vinculada amb el seu naixement, fruit de la unió entre el monarca Peleu i la nimfa Tetis. La nimfa volia que fos immortal i, per aconseguir-ho, va introduir-lo dins de la llacuna anomenada Estix. Ara bé, les aigües que l'havien de fer immortal en van impregnar tot el cos tret del taló per on la mare l'agafava, un punt que va quedar desprotegit i totalment vulnerable.
4. Hèctor
Aquest heroi grec va ser una víctima d'Aquil·les. Hèctor era un dels prínceps de Troia, que havia de defensar la metròpoli de l'atac dels aqueus. Va participar en el duel més èpic de tota la mitologia grega: un combat a mort amb el cèlebre Aquil·les.
La narració més llegendària sobre Hèctor afirma que el déu Pontos havia procedit a rescatar-lo del Tàrtar —l'indret on els titans havien quedat empresonats des del moment en què van perdre contra les divinitats olímpiques— per dur-lo al món amb un cos petrificat. És fruit de la unió entre el rei troià Príam i Hècuba, la seva segona muller, i contrau matrimoni amb Andròmaca, una dona que encarna la fidelitat i l'amor enmig dels moments més cruels de les guerres.
Dins del cicle de Troia, l'heroi Hèctor encarna la contrapartida del mític Aquil·les. Tot i que en els dos casos posseeixen les qualitats principals que han de tenir els guerrers grecs, Hèctor és l'heroi homèric més humà de tots. Per tant, sent temor i patiment, i no té clar si ha de donar la seva vida pel poble de Troia o si hauria de ser fidel a la seva família i la seva dona.
5. Teseu
La mare de Teseu era Etra —filla del rei de Trozen, Piteu—, i el seu pare era Egeu, el novè monarca d'Atenes. Algunes narracions parlen d'ell com el fill del déu Posidó i d'una oceànide, que seria filla de Tetis i Oceà. La versió més acceptada de la mitologia diu que el pare de Piteu va alcoholitzar Egeu per tal que jagués amb la seva filla per engendrar l'hereu al tron atenès que l'oracle de Delfos havia predit.
En el moment en què arriba a l'adultesa i descobreix qui era el seu pare, demostra un gran coratge i força per tal d'anar fins a Atenes a reclamar els drets que tindria sobre el tron. Durant aquest periple, com si es tractés d'una rèplica de la història del seu admirat Hèracles, trobarà un gran nombre de perills i aventures que el posaran a prova, com uns quants gegants que acabarà derrotant.
Dins de la mitologia grega, però, la reputació de la seva figura es multiplica gràcies al mite del minotaure. Aquesta llegenda explica que Egeu havia posat fi a la vida del monarca de Creta, Minos, que per venjar-se havia decidit assetjar la ciutat d'Atenes i, cada any, sacrificava algun dels joves de la ciutat per donar-lo com a aliment a un monstre terrible que residia en un laberint: el minotaure.
El jove i valent Teseu esdevé tot un heroi quan resol que posarà fi a la humiliació, entrant dins del laberint per acabar amb la vida del temut monstre. La filla del monarca de Creta s'enamora de Teseu quan el veu, i li dona un fil invisible que l'ajudarà a sortir del laberint un cop hagi acabat amb el minotaure.
6. Perseu
El conegut oracle de Delfos havia fet la predicció que el monarca d'Argos, Acrisi, acabaria morint a mans del seu propi net. Per tal d'evitar que això passés, l'home va decidir que tancaria en una torre la seva filla Dànae, amb l'objectiu que no pogués tenir cap mena de contacte amb homes. Això no obstant, el déu Zeus va convertir-se en una pluja d'or que es va posar a caure des del sostre i va fer que Dànae quedés embarassada: de les seves entranyes en va sortir l'heroi Perseu.
La creació de Micenes se li atribueix a Perseu, així com algunes virtuts lloables com ara la força i el coratge. Un episodi conegut que l'implica és el que diu que Polidectes se n'intenta desfer per tal d'aconseguir la mà de la seva mare, i li diu que li porti com a ofrena el cap de la Medusa, un temible monstre dels mars que en comptes de cabells tenia serps i que, amb només una mirada, transformava tothom qui tenia al davant en pedra.
Això no obstant, la deessa Atena l'equipa amb un escut que li permet veure la Medusa sense haver-la de mirar de manera directa, i d'aquesta manera la pot vèncer. Igualment, el casc del déu Hades va fer que fos invisible als ulls de les germanes immortals del monstre, que miraven de trobar-lo per satisfer la seva set de venjança.
Igualment, Andròmeda va ser alliberada gràcies a Perseu. L'havien deixat encadenada a una roca perquè fos un sacrifici per a un monstre del mar anomenat Ceto. Perseu va vèncer Ceto i, aleshores, va deixar lliure la filla de Cassiopea i de Cefeu, hi va contraure matrimoni i junts van tenir un total de set fills.
7. Persèfone
Dins de la mitologia grega, els herois no eren només homes: també hi havia heroïnes valentes, enginyoses i famoses. Una d'elles és la filla de la deessa Demèter i de Zeus, Persèfone, molt coneguda dins del món de la mitologia grega.
La tradició explica que Persèfone era molt bonica i que tenia un gran nombre de pretendents, com ara Ares, Hefest, Hermes o Apol·lo. Ara bé, vivia allunyada dels déus i tots els seus pretendents eren rebutjats. Un dia, la filla de Demèter era al bosc collint flors amb les nimfes, quan de sobte el déu Hades va aparèixer a través d'una esquerda del terra.
El déu de l'Inframón va segrestar la jove, i a l'Olimp la deessa Demèter va estar buscant la seva filla sense trobar-la, cosa que va fer que es deprimís. Aleshores Zeus, que no podia aguantar el patiment de la seva estimada Demèter, va enviar el déu missatger Hermes per tal que alliberés la noia. Hades no s'hi va oposar, però va forçar Persèfone a empassar-se sis llavors de magrana.
A partir d'aquell moment, la jove Persèfone va quedar maleïda: hauria de tronar a l'Inframón amb el déu Hades cada any, i s'hi hauria de passar un mes per cadascuna de les llavors que s'havia empassat. Per tant, Persèfone vivia mig any amb la seva mare Demèter, i durant aquest període de temps la terra era totalment fèrtil. Al final, va alliberar Persèfone d'aquest càstig a través de la revelació dels misteris d'Eleusis.
Aleshores, els misteris d'Eleusis van esdevenir un dels ritus iniciàtics més rellevants de la Grècia clàssica. Igualment, el segrest de Persèfone és un mite molt rellevant per la mitificació que fa d'aquesta heroïna, convertida en divinitat de l'Inframón.
8. Agamèmnon
Agamèmnon és un dels herois més remarcables del món de la mitologia grega. La seva mare era la princesa Aèrope, de Creta, i el seu pare era el monarca de Micenes, Atreu. Igualment, era el germà d'un dels personatges més rellevants de la història al voltant de la guerra de Troia: Menelau.
La llegenda explica que Atreu va ordenar als seus propis fills que miressin de trobar Tiestes, que era fill d'Egist, per tal de confinar-lo a l'interior d'una masmorra. Aleshores, Atreu va demanar-li a Tiestes que matés Egeu, però el jove va reconèixer el seu progenitor i va acabar amb la vida d'Atreu. Igualment, va desterrar Menelau i Agamèmnon, que es van posar a errar sense un rumb fix fins que van acabar arribant a Esparta. Mentre que el primer va contraure matrimoni amb la bonica Helena, el segon va contraure matrimoni amb Clitemnestra, i la seva unió els va donar diversos fills, com ara Ifigènia.
Agamèmnon, més endavant, va tornar a Micenes, des d'on va prendre el tron a Tiestes i va ser coronat rei. En el moment en què Paris fuig amb Helena, els líders dels aqueus decideixen que Agamèmnon lideri un exèrcit que, després d'uns preparatius que duraran set anys, anirà a fer la guerra contra els troians. Quan torna cap a casa seva, però, Egist —que havia decidit seduir la seva pròpia dona— l'assassinarà a traïció.
Tot i que no té tant de coratge ni tanta força com Aquil·les, la seva majestuositat, el poder i la dignitat que té fan que sigui un dels herois grecs més rellevants que existeixen.
9. Clitemnestra
La mitologia explica els orígens d'aquest personatge a partir del moment en què Zeus, transformat en cigne, fecunda Leda, una mortal. Aquella nit, però, Leda va mantenir relacions sexuals amb Tindàreu, el seu espòs. Per aquesta raó, va pondre un parell d'ous: d'un van sortir dos fills de Zeus, Helena i Pòl·lux. De l'altre, en canvi, van sortir-ne Càstor i Clitemnestra, fills de Tindàreu.
Dins del món de la mitologia grega, la figura de Clitemnestra és essencial: és un personatge tràgic que, alhora, representa l'orgull i la passió. Inicialment, es manté com una dona que guarda fidelitat al seu marit, un general aqueu gallard i adulat. Ara bé, queda cega d'ira quan el seu espòs accepta el sacrifici d'Ifigènia, la seva pròpia filla, per tal que les divinitats l'ajudin al camp de batalla.
Per tal de venjar-se, quan el seu marit no hi és —al llarg d'una dècada lidera el seu exèrcit a la guerra de Troia— es converteix en l'amant d'Egist, enemic del seu marit. Mentre són amants, ordeixen un pla: decideixen matar Agamèmnon, la venjança freda i dolça que espera Clitemnestra.
Juntament amb el seu amant, Clitemnestra continua regnant a Micenes al llarg de molts anys. Hi ha algunes versions que afirmen que els tres fills que queden del matrimoni original descobreixen les intencions de la seva mare, i Electra decidiria convèncer el seu germà Orestes per tal que vengés el seu pare, el rei Agamèmnon.
10. Ifigènia
Una figura tràgica dins del món de la mitologia grega que va protagonitzar les epopeies cícliques i les obres d'Eurípides, i que ha quedat consolidada com una víctima de les equivocacions de les persones, de la fúria de les divinitats i dels infortunis de les guerres i els odis.
Els seus pares eren Clitemnestra i Agamèmnon i, en el moment en què els homes que estaven a les ordres del rei Agamèmnon van caçar un cérvol sagrat per equivocació, van despertar la fúria d'Artemisa, deessa de la caça, que va fer que el vaixell on navegava el monarca i les seves tropes naufragués mentre tornava de Troia. Una consulta a l'oracle va fer que la gent reclamés al rei que se sacrifiqués la seva filla, Ifigènia.
El monarca accepta els designis de l'oracle i crida la seva filla, a la qual enganya perquè es pensi que es casarà amb l'heroi Aquil·les. Una de les versions del relat narra que, poc abans de l'instant del sacrifici de la noia, la deessa Artemisa mostra pietat i la substitueix per una cérvola, s'endú Ifigènia amb ella i la transforma en una sacerdotessa. Ara bé, en algunes altres històries es du a terme la consumació de l'assassinat i Clitemnestra l'acabarà venjant.