L’últim Índex de Competitivitat Comarcal que va publicar la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), el passat mes de maig, llançava un avís al Baix Penedès que no calia prendre a la lleugera. La comarca ocupa l’últim lloc de Catalunya en l’apartat de sostenibilitat social del seu model socioeconòmic, i un dels últims en l’apartat de sostenibilitat mediambiental. La causa principal de tot això: el seu model urbanístic.
Des de fa anys, el Baix Penedès s’ha decantat cap a un model residencial que s’ha traduït en una àmplia urbanització del seu territori. Això ha estat molt evident en els municipis del litoral (el Vendrell, Calafell i Cunit), però també a l’interior, amb la proliferació d’urbanitzacions i nuclis apartats dels principals espais urbans. Municipis com el Vendrell o Calafell s’han convertit progressivament en ciutats dormitori, amb un increment de població vinguda en bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Gent que residia al Baix Penedès, però que tenia la feina fora de la comarca.
Desequilibri entre la vocació residencial i la productiva
El creixement de població, i consegüentment d’habitatges i urbanitzacions, no va venir acompanyat, però, d’un desenvolupament en el mateix nivell de l’activitat econòmica. Això ha fet que, amb el pas dels anys, cada cop s’ha fet més gran «el desequilibri entre la vocació residencial de la comarca i la productiva, en detriment de la segona», detalla l’informe de la FEGP.
El cop definitiu va venir amb la crisi econòmica dels anys 2008 al 2013, quan molts ciutadans van perdre la seva feina. Aquells que vivien aquí, tot i no treballar a la comarca, van trobar-se amb un mercat que no podia cobrir la demanda de llocs de treball. Per això la incidència de l’atur és tan gran al Baix Penedès encara ara.
El consum d'aigua i la gestió dels residus
Però aquesta model no comporta només reptes econòmics, sinó també mediambientals. Si el Baix Penedès és la comarca número 42 de les 42 de Catalunya en sostenibilitat social, també ocupa els últims llocs (37) en sostenibilitat mediambiental. En surten mal parats aspectes com el consum d’aigua per habitant, en un model urbanístic on primen els habitatges unifamiliars, amb piscina i jardí, i també la generació i gestió de residus municipals. Els ajuntaments tenen complicat gestionar la recollida dels residus amb nuclis tan dispersos, llocs on és difícil desplegar-hi models més eficients com el porta a porta, que normalment s’acaba limitant als nuclis històrics.
«De la mateixa manera, la mobilitat també es veu afectada, ja que és més necessari agafar el vehicle privat per anar a la feina o a comprar», remarca David Moreno, de l’empresa Activa Prospect, que s’encarrega d’elaborar l’índex de competitivitat. Un altre aspecte negatiu que destaca la patronal penedesenca és el cost del sòl, que és més elevat per la competència de l’activitat residencial. Això pot suposar un perjudici per trobar espais perquè noves empreses desenvolupin la seva activitat econòmica.
Baix desplegament de la fibra òptica
Per últim, el model urbanístic del Baix Penedès també influeix en el desplegament de la fibra òptica, un altre aspecte que és necessari per millorar en la competitivitat econòmica. Un model basat en les urbanitzacions i els nuclis allunyats dels espais urbans fa més difícil desplegar la fibra. Per això la comarca era, a finals del 2018, la que tenia menys territori cobert en aquest sentit, amb només un 18%, molt lluny del 70% de la mitjana catalana.
